Gràcies Guida (105 anys) per la teva saviesa, amistat i fe Per J. Bosco Faner Bagur

Sí, com assenyalava l’Iris, Guida Monjo era l’àvia de l’actual director de l’Iris, Bep Allés, per a mi era una persona molt estimada per la seva humanitat, pel seu bon humor i per la seva fe.

Moria dia 30 de juny passat als 105 anys essent la persona de més edat almanco de Ciutadella. El 5 d’octubre n’haguera sumat 106. Des de feia temps, anys fins i tot, cada setmana mantenia amb ella una conversa del tot esperada -crec que pels dos. La primera vegada que vaig entrar a ca seva em va sorprendre el seu gust per la lectura. Al seu costat, i a l’habitació on ella hi passava hores, sempre hi havia llibres gruixats de literatura, novel·la, espiritualitat… A vegades, em deia, anava al llit tard navegant per les pàgines d’un d’aquells llibres com si fos ella una nau perduda dolçament i lliurement a dins d’un gran oceà. Prenia gust llegint i girant pàgines, una rere l’altra, convençuda que així el temps li semblava l’amic que li oferia diàlegs plens de saviesa.

La seva cordialitat era, almanco per a mi, extraordinària. Era una dona que estimava, ho dic de cor. L’he estimada, sí!. Tenia les portes de la seva casa oberta a tothom, no sols a la seva família més íntima. No poques persones, i grups de la parròquia, visitant-la, afirmaven el mateix: “És una dona, i amb senzillesa, oberta a la conversa i conversa “interessant”. Revivint experiències seves de totes les seves diverses èpoques, li anava dient: “Vostè és una biblioteca viva. El tom de la seva vida té moltes pàgines que em fan reviure la història de tot un llarg segle”. Interessant era escoltar-la durant la seva època d’infància i joventut, durant el temps de la guerra civil espanyola, durant els anys de la postguerra i de la fam…

Amb el seu humor fi em comunicava: “De jove vaig tenir no pocs pretendents, però l’elecció de qui havia de compartir amb jo la vida era qüestió personal meva”. Prenia gust escoltant-la i compartir amb ella, i sobretot amb la seva filla Laura, un poc de cava i una picada. Na Laura em va dir no fa massa temps: “S’altre dia sa mamà va caure, i quan li vaig demanar si es trobava bé, em va respondre: “Em trobaria millor si em donessis un poc de cava”. El seu humor em feia somriure constantment.

La seva fe era, per a mi, extraordinària. Record expressions que durant aquests temps m’ha anat dient. Us en dic algunes: “Als meus anys, tant m’és si tomb per la dreta com per l’esquerra. Estic preparada”. “Som educada a l’antiga i m’hi trob bé. Pogués vindria a Catequesi d’adults per a posar-me al dia”. “Per a combregar no puc dur es davantal. Vull rebre Jesús amb molt de respecte”. “Ara que se’n va, no el puc acompanyar fins sa porta. Quan he combregat he d’estar sobretot atent a Jesús i en silenci”. “Ja no puc sortir de casa i venir a la Parròquia. Aquí, la meva habitació és com una capella”. “Quan mori voldria estar en pau amb tothom”. “Mentre pugui vull arranjar-me tota sola a casa. Si puc no he de molestar a cap dels meus tres fills: Laura, Margarita, Manolo i, també, en Joan”. “Quan no em trobi bé tengui present que vull rebre la Unció”. “La fe és el do més excel·lent de la meva vida. A hores d’ara sols m’importa Déu”. “Una persona creient, quan viu experiències maldades, sempre té més recursos per sortir-ne”. “Reconec que no som prou bona, sempre he de demanar perdó”. “En aquestes hores ja sols depenc d’Ell. A les seves mans estic!”…

Quan durant l’estiu, i al seu xalet de la farola, li donava la comunió, em deia: “Fem-ho a sa terrassa. No fa res si ens veuen. Si ens veuen, que ens vegin!”.

És cert. Per a moltes persones, almanco per na Guida, envellir ha estat com escalar una gran muntanya. Mentre la vas pujant notes que les forces flaquegen, però la mirada és torna més lliure, més ample, més serena, més assenyada. Si durant la joventut aprenem, durant la vellesa entenem. Jo crec, per l’experiència que visc a prop de persones grans que visit i que he visitat durant anys, que, tornant persones majors, no ens ha de preocupar la vellesa que representa el nostre físic, la única vellesa que ens ha de preocupar és la vellesa de l’esperit.

Gràcies Guida per la teva saviesa, amistat i fe. Un dia o s’altre ens tornarem a trobar, i seguirem conversant, i amb bon humor, al costat de Déu. Prega a Déu per mi i per a tots.