El calendari gregorià que utilitzam actualment ha conservat el fet que juliol (en honor a Juli Cèsar) i agost (en honor a l’emperador August) dos mesos consecutius, comptin amb 31 dies cadascun. Pot considerar-se una anomalia, però la història conta que l’emperador August volia que el mes que portava el seu nom tengués tants de dies com el de juliol dedicat a Juli Cèsar, -una qüestió d’orgull-
A la meva terra natal, juliol era el mes de batre el blat, just abans de les festes patronals del poble. Encara record que segaven amb la falç i feien garberes a la possessió dels amics del meus pares on anàvem a ajudar. Record sobretot el dinar ple d’alegria de cants i bons aliments. Es clar, són records de joventut, temps de felicitat, despreocupació i innocència. Però crec que malgrat la dura feina, la gent era feliç gaudint dels dies llargs i lluminosos de l’estiu viscuts a l’aire lliure i a la frescor de la nit, allà els hiverns eren durs i mals de passar. Poc a poc i per sort, la mecanització del camp va facilitar la feina del pagès i ja no es necessitaren tants d’esforços ni tants de braços per segar ni fer garberes, ni batre. Però amb ella també s’acabaren les tonades. Avui dia al meu poble de França i voltants organitzen jornades de recreació d’aquestes labors agrícoles per donar a conèixer a les noves generacions la duresa de la vida camperola d’antany, part important de la història del seu patrimoni etnogràfic.
M’agrada el mes de juliol perquè és el mes de celebracions de moltes festes: dia 4, es commemora el dia de la Independència dels Estats Units d’Amèrica de l’Imperi Britànic el 1783. És el dia de la festa nacional. Dia 14 és la festa nacional de França. Tots els pobles es vesteixen de guirlandes i s’omplen de músiques. Es tracta de la commemoració de la presa de la “Bastille” de Paris pel poble, un 14 de juliol de 1789. Aquella fortalesa utilitzada com a presó era el símbol de l’autoritarisme de la monarquia absoluta.
Dia 10, Sant Cristòfol, al barri de la Calatrava de Palma es venera la imatge d’aquest sant, patró dels automobilistes. A l’església de Santa Fe es fa la beneïda de tota classe de vehicles ja des la segona dècada del segle XX. Aquest oratori gòtic fou donat el 1420 pel rei Alfons el Magnànim a les monges del Tercer Ordre de Sant Francesc. El 1548 passà al Gremi dels Honorables Blanquers i Assaonadors del barri que preparaven les pells per usar-les en les diferents aplicacions industrials.
Dia 16, mare de Déu del Carme, patrona dels mariners al petit nucli de Porto Colom, la banda de música acompanya la imatge des de l’església fins a la barca del patró major per conformar una processó que recorre les aigües del port. Les barques que hi participen van enramellades i al final s’atorguen tres premis a aquelles que exhibeixen la millor decoració. Dia 25, dia de Sant Jaume, patró de Porto Colom hi ha fira, música, ball i focs artificials.
També dia 28 al preciós poble de Valldemossa engalanat per l’ocasió té lloc la cavalcada en honor a Santa Catalina Tomàs. Una festa preciosa plena de cançons i balls tradicionals que recorren els carrers amb carros vestits de flors on els nins que acompanyen la beateta, elegida per a l’ocasió, llancen confetis i caramels als assistents. Una autèntica meravella!
També és el mes del Tour de França, per a mi un record inesborrable de la meva infantesa. Cada any esperàvem amb il·lusió el pas d’aquella serp multicolor que alguna vegada va fer etapa al nostre poble. Quina emoció!
I com no, juliol és també el més de les espectaculars postes de sol a la Serra de Tramuntana on recitar belles poesies mentre l’astre rei va desapareixent darrera l’horitzó roent.
