D’ençà de la dècada dels noranta, l’associació d’Amics del Museu de Menorca desenvolupa tasques d’investigació, posada en valor i divulgació de la prehistòria de Menorca al jaciment de Torre d’en Galmés. Actualment, codirigeixen la intervenció els arqueòlegs Borja Corral i Carlos de Salort.
Les tasques de restauració són a càrrec dels restauradors-conservadors Francesc Isbert i Cecília Ligero; i participen en el projecte estudiants i graduats de diferents universitats d’Espanya i voluntaris de Menorca. Concretament, enguany s’ha comptat amb vint estudiants i graduats de Barcelona, Madrid, Sevilla i Almeria. També dinou voluntaris de Menorca i dos joves del programa Un estiu per créixer.
La campanya 2022 es divideix en dues fases: tres setmanes d’excavació al jaciment entre els dies 4 i 15 de juliol, i feines de laboratori fins al 29 d’agost al local de l’associació a Maó. El projecte d’excavació està centrat en un conjunt d’estructures situades a la part nord del poblat, entre dos dels tres talaiots, que segurament devien ser de la fase d’ocupació més antiga de l’assentament.
Noves restes humanes
Enguany s’han excavat nivells d’ocupació del pati central i d’algunes habitacions de l’Estructura 1. Sembla que es tracta d’un espai domèstic amb diferents estances que estarien cobertes amb un sostre d’argila i fang. La distribució de les estances és lleugerament diferent a les que s’han anat documentant a les altres cases excavades al poblat.
Així com en les campanyes anteriors, enguany s’han documentat restes humanes a dues de les estances, que encara s’estan exhumant. Un dels individus és un adult al·lofís, és a dir, amb un esquelet que no permet determinar-ne el sexe perquè els caràcters indicadors no són evidents. Les datacions radiocarbòniques de les restes humanes trobades l’any passat permeten situar la mort de l’esquelet entorn el segle III abans de la nostra era. S’espera que les restes trobades ara siguin del mateix període.
A l’espai central s’han documentat materials ceràmics, de fauna i d’altra naturalesa que podrien tenir a veure amb l’última fase d’ocupació o inici d’abandonament de la casa durant la fase final de la prehistòria de l’illa.
Aquest projecte és possible gràcies al finançament del Consell Insular de Menorca, de l’Ajuntament d’Alaior i dels socis de l’associació d’Amics del Museu de Menorca. Compta amb el suport científic de la Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bèlgica, l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, i l’empresa de topografia TANIT SL, entre d’altres.
