Acció Cultural de Menorca. – A l’hora dels adeus ens hem de dir adeu-siau, però no és un adeu per sempre perquè tenim encara molt camí per córrer. Deim adeu al nostre amic Joan per retrobar-lo en el camí que junts vam emprendre i que continuarem. En Joan, membre fundador d’Acció Cultural de Menorca, ànima activa en defensa de la llengua catalana de la nostra entitat, mestre i guia de tantes iniciatives de suport a la cultura pròpia, exponent dels homenots compromesos amb la realitat menorquina, i tants d’altres mèrits, en Joan ens ha deixat, certament, però també ens ha llegat una actitud de fermesa i d’estimació envers la identitat lingüística i cultural catalana de la nostra illa. Aquest és un escrit per agrair-li tanta contribució que va fer a Acció Cultural de Menorca. El recordam com la veu d’autoritat que era perquè les seves paraules anaven avalades per la saviesa, l’experiència i el coneixement. A través de la seva xarxa extensa de relacions, ACM arribava més enfora.
El conjunt de la seva obra escrita dona fe dels lligams que en Joan López establia entre llengua, cultura i societat. Com que les necessitats del país són moltes i urgents, a la força el seu perfil ha estat polièdric: per açò s’ha ocupat de tants d’àmbits d’actuació i d’estudi: de toponímia, de lèxic, de literatura popular, de poesia, de política, d’ecologisme, de patrimoni, de crítica literària, d’història, d’educació, de sociolingüística. La seva era una opinió reflexiva i crítica que girava a l’entorn de tres eixos segons ell mateix va deixar escrit al títol del llibre Intervencions (1996-2001): història, llengua i política. La història com un compromís comunitari per al futur; la llengua pròpia com a fet social que ens vertebra; la política com a lloc de trobada i d’actuació col·lectiva.
Acció Cultural de Menorca és un d’aquests llocs de trobada en el qual en Joan podia plenament desenvolupar aquests tres eixos. Ben cert que ACM s’ha centrat en la reivindicació de la llengua catalana per assolir la plena normalitat i tanmateix també hem tingut clar que, com ens mostrava en Joan, açò havia d’anar estretament lligat a la nostra història i a l’acció política en el sentit ampli del terme, més enllà dels partidismes.
És per totes aquestes consideracions que ACM pren el llegat d’en Joan López per continuar en la lluita justa i elemental: que la llengua catalana visqui sense entrebancs al seu propi territori històric. En paraules seves, escrites a l’estudi “L’ús social de la llengua” publicat el 2000 dins l’ Informe econòmic i social de les Illes Balears 1999. Ed. Sa Nostra, Caixa de Balears: “aquells que creim que cal tornar al català el valor d’element vertebrador de la nostra comunitat i d’eina natural d’integració social, com per temps era -fins i tot en el marc del plurilingüisme creixent de la societat moderna-, els dèficits que arrossega el català són immensos. O sigui que hi ha molta feina a fer i el camí cap a la normalitat plena s’intueix molt llarg i incert”.
Gràcies, Joan, per tantes accions culturals a Menorca. Trobarem molt a faltar la teva companyia i la teva vàlua. Bensenes seguirem la teva estela.
