El ludió pot entretenir una estona als fiets i fietes petits en aquests dies d’estiu. No és molt conegut i és de fàcil construcció.
El ludió o dimoniet de Descartes és un joguet que permet modificar la flotabilitat d’un cos.
El podem construir en pocs minuts i després … a jugar.
Necessitam un bòtil transparent amb tap de rosca, unes tisores, una canyeta de bric petit, un clip, un fil ferro de fermar bosses de plàstic.
Jo hi he afegit una figura en forma de peix.
Hem de tallar la cama llarga de la canyeta per fer les dues cames igual.
Fermam les dues cames I feim un ganxo per penjar el clip amb el peix o la figura decorativa.
Així tindrem la figura per submergir que podrà surar per l’aire que queda dins la canyeta.
Omplim el bòtil amb aigua fins dalt amb la figura a dins. Tancam la rosca i ja tenim el joguet. 
En principi la figura ha de surar fins a dalt. Si feim pressió al bòtil la figura anirà cap el fons i si amollam tornarà a pujar.
L’explicació és que, fent pressió, el volum de l’aire es fa petit (es comprimeix) i pel principi d’Arquímedes l’empenyment de l’aigua cap a dalt és fa més petit que el pes de la figura i cau fins el fons.
No es coneix el motiu de donar el nom de dimoniet de Descartes. El cièntifics que més van estudiar la flotabilitat, la densitat i la pressió són Arquímedes, Galileo, Leonardo da Vinci, Pascal i especialment Raffaello Magiotti (1597-1656). En canvi el joguet duu el nom de Descartes que just va tractar el tema del buit.
Amb els estudis de Galileo sobre els canvis de densitat amb la temperatura i flotabilitat de les substàncies segons les densitats, el seus alumnes van inventar l’anomenat termòmetre de Galileo.
ACTUALITAT ASTRONÒMICA
A la matinada de dia 12 hi ha el ple de Lluna i a la nit del 12 al 13 hi ha el màxim de la pluja de les Persèides o llàgrimes de Sant Llorenç.
La lluna plena pot dificultar l’observació de la pluja.
Les nits properes al màxim també se’n podriem veure.
Les Perseides tenen el seu radiant (origen) en un pun entre Perseo i Cassiopea que quan comença la nit és al nord-est i de matinada és al zenit.
Es produeixen cada any a causa de l’entrada a l’atmosfera de les partícules deixades pel cometa SWIFT-TUTTLE que passa cada 133 anys. El darrer pas del cometa va ser el desembre de 1992.
