La primera vegada que vaig sentir a parlar d’aquest personatge va ser a l’ocasió d’una visita a l’Ajuntament de Palma, guiada pel magnífic historiador i divulgador cultural, Gaspar Valero i Martí. Érem a la sala de sessions on es troba la galeria dels fills il·lustres i el quadre a l’oli que exhibeix la imatge d’un novici dominicà ben jovenet que ofereix menjar a Jesús Infant va cridar-me l’atenció. El seu nom era Jaume Capdebou. Com a anècdota, el guia ens va dir: -“ Ja que el Vaticà no feia sants mallorquins ni baleàrics, la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca (actual Ajuntament) els feia fills il·lustres.” Molts de retrats que vesteixen les parets d’aquesta sumptuosa Sala són de personatges religiosos així com de nobles, militars, polítics i escriptors.
Jaume Capdebou és el protagonista d’una llegenda Áurea medieval mallorquina, situada cap a l’any 1348. Era un nin d’Alcúdia acollit al convent de Sant Domingo de Palma (enderrocat el 1837) com a novici. El que li agradava més de l’església dominicana era una imatge de la Mare de Déu amb l’Infant que hi havia en una capella. Sovint l’anava a veure i, en la seva imaginació infantil, es demanava com era que el Bon Jesús no menjava mai. Va pensar posar remei a aquesta situació oferint a Jesús part del seu aliment. Aquest succés va passar durant un temps i sempre de nit. Lògicament sense obtenir cap resposta. L’historiador alcudienc Pere Ventayol Suau(1873-1945) refereix aquest episodi: Jaume Capdebou “dotado de sentimientos angelicales y suma sencillez, observo que una imagen de la Virgen no daba nunca el pecho al niño Jesús, compadecido, pensó remediar tal descuido ofreciéndole al niño Jesús parte de su alimento.”
Però tan insistents foren els oferiments i tanta era la bondat de cor del novici que a la fi, aconseguí realitzar un gran prodigi: el novici establí conversa amb la imatge de Jesús, i aquest acceptà els aliments. El miracle fou que Jesús desprenent-se dels braços de sa mare, compartí amb Jaume Capdebou el senzill aliment que aquell havia aportat. Aleshores, l’infant Jesús per correspondre a tan bons sentiments convidà el novici a anar a menjar amb ell al cel. El novici digué a Jesús que no podia sortir tot sol i que necessitava el permís del seu mestre i tutor. Jesús li digué que li demanàs permís.
Després d’explicar-li la conversa que havia tengut amb Jesús, demanà permís al mestre per accedir als seus desitjos. El frare s’interessà per anar amb el nin a la capella i li comanà que comentàs a Jesús que els novicis no podien sortir tots sols i que l’havia d’acompanyar el seu tutor. El Bon Jesús li digué que els esperava a tots dos, el proper diumenge. I així el dia assenyalat el novici i el mestre feren la visita a la capella. Hores després, la comunitat ja els esperava per dinar i, com que no compareixien, els anaren a cercar a l’església. La recerca acabà aviat: els trobaren morts davant la imatge, amb una expressió beatífica de felicitat a la cara.
Pere Ventayol Suau, ens recorda aquest final: ”para corresponder a tan buenos sentimientos, mereció convidase al novicio Capdebou a las bodes celestiales donde subió acompañado de su maestro poco después del año 1348.”
Per commemorar aquest miracle, als laterals de la capella que en fou escenari, la dedicada a Nostra Senyora de la Bona Mort (la quarta capella de l’epístola, a la dreta) de l’església conventual dominicana, a un lateral es pintà el sant novici Capdebou i, a l’altre costat el seu mestre de noviciat.
Com m’agraden aquestes llegendes, talment rondalles que ens allunyen per uns instants d’una realitat poc gratificant i de cada dia més materialista desproveïda de sentiments i d’imaginació al contrari d’aquell món de fantasia i somnis plens de tendresa i de bondat.
Referències : Palma, Ciutat de Llegenda. Gaspar Valero i Martí.
