Llegir el dietari de l’historiador local de Ferreries Antoni Camps Fullana (1908-1990), editat per la seva néta Sònia Marquès i amb l’ajut de l’Ajuntament de Ferreries i el Consell Insular de Menorca i que ha estat publicat amb el títol Història de Ferreries. Dietari de 1956 a 1966, és una autèntica delícia. I ho és per dos motius contradictoris i essencials. Per la vessant de la historiografia, de la història, dels fets fixats, seleccionats, registrats. I per la qüestió gens banal de l’estil literari del cronista de Ferreries que, com un personatge de les pel·lícules de Federico Fellini, escriu en un castellà poc natural que es deixa endur per la principal qualitat estilística de l’autor i que m’agrada destacar perquè passa desapercebuda: el fantàstic sentit de la meravella (que també tenen, a més dels herois de les pel·lícules de Fellini, els personatges de les novel·les de Gabriel García Márquez). Antoni Camps és com un pare de família modern – a mitjans de segle XX banya els fills petits, fa el dinar, els duu de la mà a l’església o a la cavalcada dels reis màgics, pren banys de sol, es fa fer pel fill sastre abrics elegants i practica la gimnàstica sueca- obligat en part per la delicada salut de la seva dona, Pilar Coll, però també per aquest esperit inquiet i creatiu que va caracteritzar Antoni Camps que, a més de pare de família modern, va ser músic, jugador de futbol, cronista, ciclista, periodista, sabater, botiguer i empresari. Deixa meravellat al lector també la percepció de la pròpia fortalesa física i de la pròpia salut -fredolic, hipocondríac, aprensiu, fluix, sense esperança a arribar a vell- i el sobrenom que va rebre dels seus veïns després de contemplar meravellat les seves proeses físiques, sobretot com a futbolista i com a ciclista: es Motor. Per les més de quatre-centes pàgines desfilen els personatges i les situacions socials i polítiques que van transformar l’economia de la nostra illa i també el seu resguardat paisatge. En pocs anys, mesos mal comptats, es construeix la carretera de Cala Galdana i la Base Americana de Telecomunicacions de s’Enclusa. Hi ha una barreja de màquines, treballadors vinguts de fora i de militars encara més exòtics arribats de l’altra banda de l’Atlàntic. No només hi surt Ferreries, al llibre. Degut als vincles familiars -hi viuen les germanes- i econòmics -va a comprar gènere a Casa Comella per fer després a Ferreries baratura- de l’autor amb Ciutadella hi apareixen moltes notícies del poble menorquí més apropat a Amèrica. Cada lector ferrerienc hi pot trobar un bocí esbossat de la seva pròpia família. A nivell personal m’ha impressionat la descripció de la mort de la tia Rosario, germana del meu pare Sebastià, a qui no vaig conèixer personalment perquè va morir el 6 de febrer de 1956 quan només tenia 38 anys d’edat. La meteorologia és important i podem comprovar en les seves pàgines el sentit cíclic de la història que es van repetint passat un període de temps. Anotar és classificar. Classificar és posar ordre en el caos de la vida. Açò és el que fa Antoni Camps. Se’ns moren els titans s’enduen les paraules, he escrit més d’una vegada. Llàstima que, com també passa amb l’admirat Deseado Mercadal, no escrivís en menorquí, en català de Menorca. S’hauria perdut aquesta ingenuïtat entendridora en el llenguatge i, a canvi, hauria guanyat una connexió amb la terra encara major. Home decidit, curiós i amb empenta s’interessa pels drets dels obrers, per la sort dels pagesos i envia cartes a Franco o a Winston Churchill, a aquest darrer amb una profunda admiració. Hauria estat bé tenir còpies d’aquestes insòlites missives i conèixer el lector si van ser contestades pels seus destinataris. Mostra una Espanya molt trista i una Menorca -sobretot Ferreries- molt pobra encara que amb unes ganes molt fortes de sortir d’aquesta situació a través de la feina i l’emprenedoria.
BARATURA. Qualitat de barat, preu baix; castellà baratura.
Per cert, bones festes de Sant Bartomeu!
