Bep Al·lès/Ciutadella. – Pau Faner viu la seva jubilació amb intensitat i està més actiu que mai. A més de les carotes santjoaneres -les realitzades de manera oficial els dos anys de pandèmia, i les que enguany sí que s’han pogut penjar a cas caixer i romput a les corregudes des Pla-, també trobam altres encàrrecs, alguns per gust propi, amb els quals la seva vena creativa mai s’atura. Un d’aquests és el cartell del Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals, on els que hem seguit la seva obra narrativa hi identificam la figura de n’Elisa, del seu llibre ‘El violí màgic’.
Però les darreres creacions de Faner són ara ventalls, d’aquells anomenats ‘pericons’, més grans que els normals, i que se solen emprar per als balls de flamenc i a les obres de teatre, on va ser García Lorca el que els va introduir al món de Talia.
Faner ens explica que els ventalls van ser idea de la seva esposa, na Rosa, que li va demanar que n’hi fes un l’any 2011. Encara que, no va ser fins al 2013 quan va crear el primer, estrenat per Rosa amb motiu de l’exposició antològica de la seva obra a la sala Municipal del Roser. Era un ventall figuratiu, que va donar lloc a un parell més per a la seva esposa. Després d’açò, va seguir fent-ne a manera d’encàrrec, esporàdicament, per a amistats. “Aquella idea de na Rosa ha tingut èxit i amb la calor d’enguany, més que mai”.
Amb motiu de les festes de Sant Joan d’enguany, Faner va fer un parell de ventalls per a na Rosa, i també un per a l’esposa del caixer senyor. Van agradar tant que es va decidir a fer-ne una petita col·lecció de 20, dels quals la majoria estan a la venda a la botiga de Fernando Saura a la Contramurada. De fet, va ser Saura Salord qui li va demanar la possibilitat de posar-los a la venda i han tingut molt bona acollida.
Faner ens explica que es va decantar per aquests ventalls grossos, anomenats ‘pericons’, que pinta a mà i cada disseny és únic, elegant i vistós. Són petites obres d’art personalitzades. Són el complement ideal per a la dona aquests mesos d’estiu i especialment enguany amb la calor que fa.
“M’agrada fer ventalls imaginaris, relacionats amb la meva obra, amb el realisme màgic. Els dissenys els faig seguint dibuixos que ja he creat, o bé per encàrrec, que solen ser més de caire figuratiu. Com és el cas d’en Nenso Salord, caixer casat del bienni 1972-1973, que em va encomanar un ventall per a la seva dona on surt ell vestit de caixer a una banda i a l’altra la seva esposa quan entrega la bandera. És un record que volen tenir present i ho han fet amb aquest ventall personalitzat”.
A poc a poc ha anat millorant la tècnica i la manera de pintar aquestes petites obres d’art que, segons Faner, són assequibles, no com un quatre, i més personalitzades que un gravat.
Les carotes
Pau Faner ha pogut veure, a la fi, com les carotes s’han romput al Pla, i més d’una persona l’hi ha mostrat amb orgull un tros de carota que va poder arreplegar.
Faner ens ha explicat que les carotes d’enguany han estat males de rompre pel fet que eren com les dels dos anys passats, carotes per guardar, i que es van pintar quan encara no es sabia si enguany hi hauria festa. “L’Ajuntament no es va pronunciar tot d’una i es van viure mesos d’incertesa, de si a la fi hi hauria o no festa. Per altra banda, a cas caixer vaig veure les carotes pintades per Torrent i eren iguals de gruixa que les d’enguany. Açò vol dir que antigament les carotes eren com les que s’han corregut enguany i els caixers experts les han agafades d’una manera que facilitava que es poguessin rompre i potser els més joves no ho sabien”.
Novel·la nova
La ment fabuladora de Faner no atura, i a més de la seva vena creativa com a pintor, tampoc abandona la narrativa amb una nova novel·la d’aventures, amb un poc de realisme màgic, i que com “Moro de Rei”, està basada en els fets del 9 de juliol a Ciutadella. “Les darreres obres o reedicions les he publicades per Amazon, però aquesta la duré a una editorial, i potser estarà encara uns mesos a sortir. Serà una novel·la que estic escrivint també en francès, a més de castellà i català”.
Faner viu intensament amb na Rosa, els seus fills i nets, la seva jubilació davant la mar, al xalet de Cala en Forcat amb vistes a la badia de Ciutadella. Des de la seva torre té els seus espais de creació. El despatx per escriure i el lloc lluminós on pinta i fa música, perquè a Faner també li agrada compondre cançons amb anglès, castellà, francès o català.
El principal exponent del realisme màgic a les lletres catalanes, no atura, com hem vist, i mentre ara ens delecta amb els seus ventalls ‘pericons’, d’aquí poc ens tornarà a fer viure aventures, a imaginar personatges i a transportar-nos a la seva obra, als seus llibres que mil i una històries els queden encara per viure i contar.
