Marina Vargas. – L’associació Kellys Unión Menorca neix el 2016 amb l’objectiu de reivindicar els drets laborals de les cambreres de pisos, un ofici desconegut per molts, que cada 25 d’agost, a Espanya, porta al carrer les seves protagonistes per reivindicar els seus drets, molt deteriorats amb el pas del temps. A Menorca, la presidenta de l’associació, Maria Jesús Cerezales, ens explica com neix Kellys Unión Menorca, quines són les seves demandes i quins canvis s’han produït a la nostra illa des de la seva aparició.
Quin és el seu bagatge dins l’hoteleria? Fa quant treballa a Menorca?
Vaig venir a Menorca el 1987 per fer feina en els antics apartaments Talayot de Cala en Blanes. L’illa em va agradar tant que quan em vaig separar del meu marit el 2004, vaig decidir venir a viure aquí. De seguida vaig trobar feina en uns apartaments de Cala’n Bosch on seguesc després de 18 anys.
Com i quan neix el col·lectiu Kellys Unión Menorca?
Tot neix a partir del llibre Las que limpian (2015) publicat per Ernest Cañada, on apareixen els testimonis de vàries cambreres de pisos de tota Espanya que narren les seves experiències laborals en el sector de l’hoteleria. Això va donar lloc a la creació del grup de les Kellys, nom que fa referència al títol del llibre de Cañada. A poc a poc, aquesta agrupació es va expandir per tots els territoris d’Espanya rebent el nom de Kellys Unión Barcelona, Kellys Unión Granada… El 2016 vaig visitar les Illes Canàries i vaig contactar amb les Kellys Unión Canàries. Quan vaig conèixer la seva lluita i les seves raons em vaig veure molt reflectida i vaig voler traslladar la idea a l’illa de Menorca. No va ser gens fàcil lidiar amb la burocràcia, però després de quasi un any ho vaig aconseguir i a l’hivern de 2016 férem realitat Kellys Unión Menorca.
Quines són les vostres reivindicacions?
Les reivindicacions eren i són les mateixes. La sobrecàrrega laboral, el reconeixement de les malalties professionals, l’externalització i la jubilació anticipada. L’externalització fa que les cambreres de pisos rebin un salari molt menor pel fet de no estar contractades pel mateix hotel, sinó per una agència. No és el cas de Menorca, però nosaltres lluitem pels problemes de totes, d’aquelles que per exemple cobren 1 euro per habitació; un fet intolerable…
Des de la fundació del col·lectiu fins ara, diria que s’han implantat millores? Quines?
No gaires… A Espanya, un dels aspectes que hem aconseguit des del 2018 és el reconeixement de tres malalties professionals: la síndrome del túnel carpià, la bursitis i l’epicondilitis; lesions que es produeixen en les articulacions i els tendons arran dels moviments continus que fem amb l’espatlla, el braç i les mans. Encara així, la teoria no es reflecteix en la pràctica, i és que difícilment la mútua et reconeix aquestes lesions. Hem obtingut major visibilitat en l’àmbit mediàtic i en l’opinió pública, i sobretot molt de suport i reconeixement. Abans, la nostra professió era invisible i desconeguda per tothom; eren molts els que no sabien quina funció teníem, què érem realment… ara, en canvi, sí. A Ciutadella, hem aconseguit programar un autobús que realitza el trajecte per les platges del municipi a les 6 del matí, necessari per a les que fem aquesta feina, que entrem a les 7 del matí a l’hotel.
Quins són els riscs laborals de la seva feina?
A més a més de les malalties ja reconegudes es troba la lumbàlgia, l’estrès, la depressió… són patologies que estem sofrint moltes de nosaltres a causa de la sobrecàrrega de feina que ens imposen.
Quines són les vostres condicions laborals actualment? Es respecta així el conveni del sector de l’hoteleria de Balears?
Les condicions són cada vegada pitjors. La feina que feia una cambrera de pisos fa 18 anys no té res a veure amb la que està fent ara. Les instal·lacions i el mobiliari dels hotels han canviat, requereixen més atenció i neteja, i per tant, augmenta la nostra feina. A les Balears, el conveni del sector de l’hoteleria és excel·lent, és el millor que tenim a Espanya. El problema és, que la gran majoria dels empresaris no el respecten. El conveni diu que les cambreres de pisos tenen dret a dos dies lliures a la setmana i que, en el cas de treballar un d’aquests dies haurien de ser reconeguts, econòmicament, millor que un dia de feina normal, i no sempre és així. Per altra banda, la Llei Turística de les Balears, aprovada l’any passat, també mostra millores per la nostra feina, com la instal·lació de llits elevables en les habitacions dels hotels, però tenint en compte que existeix un termini de 5 anys per implantar-ho, a dia d’avui, no s’ha produït encara cap canvi.
