Itziar Lecea/Ciutadella – L’actor ciutadellenc Lluís Marquès, no atura. Fa poc ha estrenat la sèrie de IB3 “Sicília sense morts”, a principis del mes que ve estrenarà un curtmetratge al FICME i, el que més il·lusió li fa, és ser el pròxim dia 17 al festival de cine de Sant Sebastià. Allà estrena la pel·lícula “Girasoles Silvestres”, de Jaime Rosales, un film que ha estat seleccionat a la secció oficial de competició. Una fita, sense dubte, a la carrera de Marquès, a qui li encantaria veure estrenada aquesta pel·lícula a les sales menorquines. Per ara, ens avança que es podrà veure a mitjans mes d’octubre. I també com ha estat rodar amb Rosales.
El nom de Rosales sona a Goya. Coneixies la seva feina?
Em feia moltes ganes fer feina amb ell. Havia vist “La Soledad” i “La horas del dia”. I quan em van telefonar els representants dient que hi havia un càsting per treballar amb ell, m’hi vaig apuntar sense pensar-ho. El procés de càsting, però, va ser molt diferent del que sol ser habitual, perquè normalment primer et fan proves amb directors de càsting i, si agrades, ja fas una darrera prova amb el director o directora de la pel·lícula. En aquest cas, la primera trobada ja va ser amb Rosales, que fa les proves ell tot sol amb una càmera. És un director al qual li agrada conèixer a la persona que té davant, perquè basa molt la feina de crear el personatge des de la personalitat del propi actor. Va ser realment un càsting molt peculiar, tot i que m’hi vaig trobar molt còmode. A banda, vaig haver de fer una improvisació que res tenia a veure amb la pel·lícula. Rosales es basa molt en la feina d’improvisació, i treballa amb una escaleta, unes pautes, més que un guió amb línies, tot i que també existeix.
Què en treus d’aquesta experiència?
Crec que el que més m’ha agradat és que dirigeix des d’un lloc molt quotidià i molt naturalista, deixa que els actors reaccionin al que està passant al seu voltant. De fet, és molt partidari de que cada toma sigui diferent de l’anterior. Sabem quin és el camí, però ens deixa fluir molt segons les sensacions del moment. Per jo, ha sigut un aprenentatge molt gros.
Estrenau aquest mes de setembre, però ens pots contar com va ser l’inici de la participació a “Girasoles silvestres”?
El càsting el vam fer el 2019, havíem de començar a rodar el 2020, però la pandèmia ho va returar. Altres entrebancs van fer que no poguéssim fer el rodatge fins a principis de 2021. El gener de l’any passat vaig anar a Madrid a fer uns assajos amb Anna Castillo, que és amb qui tenc més trama i és la protagonista; vam tenir temps per fer proves, per veure com fluïa la feina i adaptar-nos al que Rosales ens marcava. Al cap i a la fi, és un director d’actors. En acabar el rodatge, vam veure que la promoció també seria complicada, i es va decidir fer l’estrena en el moment oportú, esperant que les sales es tornessin a recuperar després del confinament.
Què ens pots contar de la pel·lícula?
“Girasoles silvestres” presenta la situació de na Júlia -n’Anna Castillo-, que és una mare jove que intenta donar la millor vida que pot als seus fills, mentre apareixen en escena diverses parelles, tot en un ambient complicat per a ella. El meu personatge, n’Àlex, és un d’aquests homes que es creuen a la seva vida. A banda de n’Anna Castillo, el repartiment hi ha n’Oriol Pla, en Quim Àvila, na Carolina Yuste i en Manolo Solo.
T’havies trobat mai a un personatge com n’Àlex abans?
Va ser interessant poder apropar-me a n’Àlex, perquè m’hi he hagut d’atracar des d’allò que conec, tot i que les meves vivències i les seves són molt diferents. Tanmateix, aquest marge d’improvisació i la manera de treballar d’en Jaime Rosales fa que el personatge reaccioni a vegades com ho faria jo mateix, com a Lluís. Trobar l’equilibri entre el que som i partir de jo mateix per actuar un personatge, és una feina molt polida. I al final és el resultat de la feina de direcció i improvisació.
Vau rodar en temps una mica complicats.
Vam rodar en pandèmia. Trasllada tots els protocols que hi havia en aquell moment establerts a un rodatge, on el temps i els entrebancs van en contra de la producció. Evidentment, a banda de mascaretes i demés, ens feien PCRs cada dia perquè s’hi jugaven molt. En aquest sentit, va ser un rodatge complicat. Però, afortunadament, va anar bé, en un context en què s’estaven aturant molts rodatges.
Ganes o vertigen d’estrenar a Sant Sebastià?
“Girasoles silvestres” és el projecte més gran en el que he treballat. Sí que vaig anar a Sant Sebastià amb “Isla Bonita”. Però, amb “Girasoles silvestres” estem a la secció oficial, és una pel·lícula que va a competició, i açò són paraules majors. És un projecte que imposa, però del qual n’estic moltíssim content. A banda, tenir a n’Anna Castillo al costat, que té una gran trajectòria, dona més tranquil·litat. I em fa moltes ganes viure l’experiència del festival, perquè té molt de renom. M’hi acompanyarà la meva parella i els meus pares, que per feina a vegades no han pogut ser-hi, i aquesta vegada em fa moltíssima il·lusió que hi siguin.
A banda de “Girasoles silvestres” en què has estat ficat darrerament?
Fa unes setmanes vam estrenar “Sicília sense morts” a l’Atlàntida Film Fest, a Mallorca. És un projecte del qual també n’estic molt content, tot i presentar un món que no conec gens, molt allunyat de jo, que és el de la corrupció política. Guillem Frontera, autor de la novel·la en la qual es basa, també ens va acompanyar a l’estrena. Dia 9 de setembre també seré per Menorca presentant el curtmetratge “Demà ho deixem”, un projecte del director David Moragas que estrenarem al FICME.
I tens algun projecte en marxa per a després del festival?
Ara començaré a rodar una sèrie a Barcelona també. He de dir que estic content, perquè estic aconseguint viure del que m’agrada. I ara estic en un moment en què va bé, quan no sempre és així. He hagut d’aprendre a lidiar amb el neguit de no saber quan arribarà el pròxim projecte. Però és part de la professió.
