No tinc ganes que s’acabi l’estiu; però si que tenia ganes que acabés el mes d’agost. Quin agost!!
Ha arribat setembre i amb ell comença l’altre estiu: aquest en el qual encara que l’illa recobra una certa normalitat continua fent olor de vacances. A poc a poc tornem a les rutines però resistint-nos a abandonar en un armari la roba de platja, a deixar d’organitzar i compartir berenetes, a sucumbir a uns certs excessos sense àpex de culpabilitat (és estiu, i d’alguna manera són dies per a permetre’ns aquests capritxos que la resta de l’any no).
Setembre és per a mi sinònim d’estiu illenc, del nostre estiu: la calor afluixa, l’aigua de la mar té una temperatura estupenda i en suportar ja menys pressió ens acull de manera guaridora. Es pot circular sense haver de caminar amb mil ulls, recuperem algunes cales que vam cedir als visitants. Tornem a poder prendre’ns unes canyes en els nostres bars preferits, i decidir en l’últim moment anar a sopar fora sense haver de reservar.
Setembre em brinda dies que són preludi a mesos d’ociositat. Aquesta està sent una temporada que tela! Després de dos anys d’ERTO havia dipositat en ella moltes esperances, a més d’esforç. Va començar molt aviat, i no va donar espai a agafar ritme; Ja des d’abril, data en la qual sembla que vam obrir les portes de l’illa, molta gent s’ha passejat per ella, i nosaltres els hem seguit el ritme. Així que veure en el calendari com agost arriba a la seva fi i girem la pàgina del mes de setembre és veritablement una alegria!
Encara queden un parell de mesos, confio en això, però setembre és, sens dubte, el preludi a mesos de no horaris i no rutines, més enllà de les justes.
Setembre és oficialment el meu altre estiu, aquest en el qual em disposo a gaudir moltíssim de l’illa, sentint-la encara en vacances; per molt que el despertador, tossut, vingui a recordar-me que jo no ho estic a temps complert.
