El conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, ha presentat avui les dades corresponents a l’inici del nou curs 2022/23 a les Illes Balears. L’han acompanyat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández.
Martí March ha destacat la normalitat d’aquest inici de curs després de dos cursos convivint amb la pandèmia i ha fet un repàs dels aspectes més importants del nou període lectiu que comença el proper 12 de setembre.
Nou model educatiu
Un total de 172.970 alumnes (512 menys que el curs passat) estudiaran el curs 2022/23 als centres educatius de Balears. Una part d’aquest alumnat iniciarà el curs amb un nou model educatiu derivat de l’aplicació de la LOMLOE. Aquest nou model, basat en l’ensenyament per competències, que posa l’alumnat al centre de l’aprenentatge, comença a aplicar-se a tot infantil i als cursos senars de primària, secundària i batxillerat. El curs 2023-2024 s’incorporaran la resta de cursos.
La implantació dels nous currículums suposarà canvis importants als centres al llarg dels pròxims cursos que afectaran el projecte educatiu, la concreció curricular i l’organització i gestió del centre. Els terminis per començar aquest canvi en el sistema educatiu són ajustats i, per aquest motiu, la Conselleria ha elaborat propostes de flexibilització de les tasques a curt, mitjà i llarg termini. L’objectiu és acompanyar els centres educatius en aquest procés de transformació educativa i facilitar al màxim possible la tasca que s’ha de dur a terme.
Des del mes de març passat s’han format un total de 1.500 docents d’uns 475 centres educatius en el disseny de situacions d’aprenentatge. Durant aquest curs els docents continuaran formant-se mitjançant les formacions en centres organitzades pels 7 CEP territorials a totes les illes. 1.440 docents de tots els nivells han assistit també als webinars, que estan enregistrats i a l’abast de tots els docents a la web de la Conselleria (snlf.caib.es). Durant el curs també es convocaran formacions sobre el Treball de recerca de batxillerat, que s’incorporaran també al programa de Formació a Distància (FaD).
A més, els centres poden demanar l’assessorament presencial dels tècnics del Servei d’Ordenació Educativa per al procés d’adaptació de la nova normativa.
Es pot consultar tota la informació sobre els currículums de les Balears, les situacions d’aprenentatge i un apartat de preguntes freqüents al web de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres: tn.caib.es/Curriculums
Més docents que mai
El nou curs, a diferència del passat, comença amb total normalitat i sense mesures COVID. Malgrat això no només no es redueix el nombre de docents sinó que s’incrementa amb 560 docents. D’aquesta manera les aules de Balears comptaran amb el nombre més elevat de docents de la història 16.870.
Cal destacar que des de 2015 el nombre de docents a Balears ha crescut en més de 3000 professors entre pública i concertada (2.500 a la pública i 400 a la concertada). En total, amb les places adjudicades al llarg de les convocatòries d’oposicions celebrades el 2017, 2018, 2019, 2020 i 2022 s’han estabilitzat 3.462 places, la majoria per a docents interins, i en els pròxims anys es preveu treure al voltant de 2.500 places més. L’objectiu de la Conselleria és continuar convocant oposicions els propers anys 2023 i 2024 i fer baixar el percentatge d’interins docents fins a l’entorn del 8% del total. Això permetrà assolir les previsions del nou Decret Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública recentment aprovat a Madrid. Per aconseguir aquest objectiu es preveu haver tret prop de 6.000 places a oposició entre el 2017 i el 2023.
El constant increment de docents i la millora de les infraestructures ha permès baixar i mantenir per davall de la mitjana estatal les ràtios a les Balears. A tall d’exemple, el curs 21-22 a l’ensenyament públic han estat per davall de les ràtios màximes el 99% dels grups d’educació infantil, el 93% dels grups d’educació primària, el 99% d’ESO i el 100% de batxillerat. Les ràtios ordinàries que estableix la llei són de 25 alumnes a primària, 30 a secundària i 35 a batxillerat. Cal remarcar que a Balears la mitjana a tots els nivells educatius es troba per davall del que marca la llei.
El primer institut escola de Balears
El curs 2018-2019, el Govern de les Illes Balears va iniciar un programa pilot per oferir ESO en centres de primària, el qual es va aplicar a dos centres: el CEIP Son Quint i el CEIP Pintor Joan Miró. A partir d’aquest curs 2022-2023 s’incorporaran dos centres més a aquest projecte: el CEIPIESO Gabriel Vallseca, que passarà de ser un centre de primària per oferir també ESO, i el CEIPIESO Aurora Picornell que, en canvi, serà el primer IES que acull estudis de primària. Aquests dos centres també estan ubicats a Palma.
Alumnat de les aules de 2-3 anys amb educació gratuïta
El curs 2022/23 s’inicia amb l’inici de la gratuïtat de l’escolarització dels infants de 2-3 anys. Per tal de fer possible aquesta mesura es preveu invertir 18,6 milions per curs, de manera que tant les escoletes públiques com les de la xarxa complementària rebran una aportació de 45 mil euros per cada aula de 2-3 anys. Amb aquesta inversió es cobriran les despeses de funcionament d’aquestes aules en l’horari ordinari d’escolarització d’aquesta etapa educativa, un mínim de 4 hores durant deu mesos, el que suposa una despesa de 2.500 euros per alumne.
En total es preveu arribar a 5.274 alumnes de 2-3 anys a 158 centres de les Illes. Els mòduls cobriran la despesa de 293 aules de 2-3 de centres públics i de la xarxa complementària. El curs 2022-2023 hi haurà 184 centres educatius de 0-3 anys, dels quals 108 són públics i 50 privats integrats a la xarxa complementària.
A més de la gratuïtat dels 2-3 anys, també s’ha previst un increment de la dotació dels mòduls de 0-1 i 1-2 anys, que suposa assolir els 10.000 euros/unitat a la xarxa pública (fins ara eren 7.000 euros) i 5.000 euros/unitat a la xarxa complementària (fins ara eren 2.000 euros).
Es pretén continuar impulsant el primer cicle d’educació infantil amb l’augment de l’oferta educativa de primer cicle d’educació infantil a través de convocatòries d’ajuts per a la creació de places públiques de primer cicle d’educació infantil i la reconversió de centres que atenen regularment infants de menys de tres anys sense autorització educativa en centres de primer cicle d’educació infantil, l’afavoriment de l’accessibilitat als alumnes de famílies en situació de vulnerabilitat a través d’ajuts d’escolarització, ajuts destinats a infants amb necessitats educatives especials i ajuts de menjador, i el suport i formació pedagògica als centres educatius de les xarxes pública i complementària i ampliació i consolidació dels equips d’atenció primerenca.
Més ajudes per a menjador, llibres i escola matinera
Per tal d’atendre possibles increments de les dificultats socioeconòmiques de les famílies per la conjuntura internacional i econòmica s’ha reforçat la inversió en ajuts d’escoleta matinera, , amb un pressupost d’1 milió d’euros que suposa 250 mil euros més que el curs passat. Aquesta ajuda s’emmarca en el Pla de Conciliació i Corresponsabilitat de les Illes Balears i està finançat pel Pla Corresponsables del Ministeri. També s’han previst ajuts d’escolarització per a alumnat vulnerable de 0-1 i d’1-2.
El curs 2022/23 s’ha previst una inversió de 8 milions d’euros, la més alta de la història de Balears amb l’objectiu d’atendre les peticions del màxim de famílies possible.
A més, també s’ha incrementat la dotació per al finançament de llibres de text, la qual cosa suposa un total de 2.858.760 euros amb un màxim de 25.000 euros per centre. Això suposa 688.392 euros més que l’any passat
L’impuls a la digitalització
Durant el curs 2022/23 els centres educatius han d’elaborar el seu propi Pla Digital de Centre que estructura el desenvolupament tecnològic de cada centre perquè sigui digitalment competent i incorpora aspectes pedagògics, organitzatius i tecnològics.
Per altra banda, es continuaran organitzant nombroses accions formatives per tal de dotar els docents de la competència digital adequada i facilitar l’acreditació digital dels diferents nivells que marca la normativa europea. Fins ara s’han fet 128 formacions i s’han emès 13.008 certificats de superació de la formació per part de l’IBSTEAM.
Per fer possible tot aquest procés els centres comptaran amb un assessor IBSTEAM. A tal efecte s’ha reforçat la plantilla d’assessors digitals d’IBSTEAM fins a un total de 35 (4 a Eivissa, 27 a Mallorca i 4 a Menorca).
Per altra banda, ja s’ha licitat la compra de 5 mil aules digitals per valor de 18,9 milions d’euros procedents dels fons de cooperació. Una instal·lació d’aula digital és un equipament tecnològic que permet la interacció del professor i alumnat en continguts digital dins l’aula, des de casa o amb altres centres. Les aules digitals vindran acompanyades d’una formació específica per a capacitació i suport dotada amb 436.089 euros que s’afegeixen als 18,9 milions d’euros anteriors.
Totes aquestes són actuacions Programa finançat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional i per la Unió Europea-NextGenerationEU, en el marc del Mecanisme del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb una inversió de gairebé 30 milions de €.
Alt nivell d’execució del Pla d’Infraestructures Educatives
Cal destacar que en el conjunt de les Illes Balears, des de setembre de 2015, s’han invertit més de 100 milions d’euros en 1.800 actuacions al 95% dels centres educatius.
Aquest estiu s’han fet 64 obres a 60 centres educatius de Balears per un valor de més de 10 milions d’euros.
Aquestes intervencions formen part del Pla d’Infraestructures Educatives 2016-23 que ha permès planificar de manera ordenada i equitativa la millora de les infraestructures educatives de les Balears. Actualment, ja s’està treballant en el Pla d’Infraestructures 2023-2027.
