El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha defensat aquest dimecres, durant la Conferència Sectorial d’Energia convocada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, les mesures proposades pel Govern de les Illes Balears per tal que puguin ser considerades en el marc del pla europeu «Estalviar gas per a un hivern segur» i d’acord amb els objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC).
Yllanes, que ha participat en la reunió junt amb el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha defensat mesures en matèria de penetració d’energies renovables, reducció d’emissions i eficiència energètica. Així, ha plantejat una sèrie de propostes de modificacions legislatives per prendre en consideració, que comprenen aspectes com que la reducció del consum recaigui en els grans consumidors, les administracions públiques i les grans empreses.
En paraules del vicepresident «les administracions, com a grans consumidores que són, han de donar exemple i reduir el consum energètic. Hem de reduir el nostre consum a l’àmbit general, i els grans consumidors privats han de donar la primera passa, i no ho hem de fer només per un tema d’estalvi o d’eficiència energètica, sinó també per un aspecte climàtic i que té a veure amb la salut de la ciutadania. Per tant, esperam que el Ministeri tengui en compte aquesta i les altres consideracions fetes pel Govern de cara a Europa, ja que són beneficioses en tots els aspectes i creim que van en sintonia amb el que es vol establir amb el pla europeu d’estalvi».
D’altra banda, el vicepresident del Govern ha proposat que per a instal·lacions d’autoconsum de particulars, administracions i entitats sense ànim de lucre, s’apliqui un IVA reduïdíssim del 4 %. En aquest punt, Yllanes ha demanat la modificació de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, on es modifica l’article 91. «És important posar totes les facilitats administratives i legals, però també de preu, en l’accés a una energia neta com és l’autoconsum. Si volem que la ciutadania respongui a les peticions públiques, hem de posar-li totes les facilitats», ha dit el vicepresident.
També en relació amb els autoconsums, Yllanes ha tornat a incidir en la necessitat que hi ha d’ampliar el rang d’actuació dels autoconsums compartits perquè els excedents generats puguin ser gaudits per un major nombre de famílies vulnerables. «Aquest rang actualment és de 500 metres i creim que hem d’eliminar per llei aquesta limitació. Les Illes som un territori perfecte per poder ampliar aquesta distància i poder així arribar a com més famílies millor. Amb l’empresa pública d’energia que dirigeix aquest Govern, com és l’Institut Balear de l’Energia, volem arribar al major nombre de llars i lluitar contra la pobresa energètica, a més de seguir impulsant la reducció del consum i la producció d’energia neta pròpia que ens alliberaria de la dependència exterior», ha declarat el vicepresident.
Altres mesures
Així mateix, una de les altres mesures que s’han defensat és que totes les administracions haurien de substituir els seus llums i passar a baix consum de forma completa el 2025 i tenir el certificat A dels seus edificis el 2030. Segons ha explicat el director general, Pep Malagrava, «totes les administracions públiques haurien de vetlar perquè tots els edificis dels quals siguin titulars disposin del màxim nivell de certificació energètica l’any 2030 i és per això que hem proposat que com a màxim l’1 de gener de 2025 la il·luminació interior dels edificis de totes les administracions públiques sigui de la màxima eficiència. Per això, volem posar en marxa incentius per a la gestió racional de l’energia als edificis de l’Administració pública, incloent-hi la comptabilitat dels estalvis energètics fruit d’instal·lacions d’energies renovables».
A més a més, Malagrava ha indicat que els grans consumidors, a tot l’Estat, haurien de tenir un pla de gestió energètica que inclogui mesures d’estalvi energètic i que sigui revisat anualment per un organisme de control autoritzat (OCA).
«Des del Govern creim que els edificis o les unitats d’aquests que disposin d’instal·lacions amb una potència tèrmica nominal superior a 70 kWt o una potència elèctrica contractada superior a 100 kW en un dels períodes tarifaris han de disposar de plans de gestió energètica. El pla de gestió energètica tendria una vigència màxima de quatre anys des del seu registre», ha asseverat el director general, alhora que ha informat que també s’ha demanat la creació del Registre administratiu de plans de gestió d’eficiència energètica, de caràcter públic i gratuït, de caràcter i competència autonòmica, en el qual quedarà reflectida la informació comunicada per les empreses obligades a disposar de plans de gestió energètica als seus edificis.
