Itziar Lecea/Ciutadella – L’estiu ha estat marcat, entre altres, per altes temperatures, poques pluges i vent moderat. Però, també, per una relativa calma per a l’operatiu d’incendis de l’IBANAT a la nostra illa. El Ministeri per a la Transició Ecològica xifra en 286.000 les hectàrees cremades fins al 19 d’agost d’aquest 2022, quatre vegades més de la mitjana anual. A Menorca, en canvi, gairebé no s’han hagut de fer intervencions per incendis, un fet que contrasta notablement amb el què està passant a la península, però que també s’està donant a la resta de l’arxipèlag balear. Així i tot, i amb la temporada per alt risc d’incendis activa fins almanco principis del mes d’octubre, el cap de la delegació d’IBANAT a Menorca, Jorge Casado, avisa de què “és molt fàcil que l’escenari pugui canviar radicalment d’aquí a que acabi l’estiu.”
La temporada d’incendis a Menorca
“Hem d’anar 30 anys enrere per veure una temporada d’incendis a Espanya com la d’aquest estiu”, comenta Casado, qui veu amb temor la gran feina que tenen els seus companys de professió a la península. I és que durant tota la temporada estival, s’han anat succeint les imatges de terra cremada. De fet, Espanya és el país que encapçala l’estiu més negre, des que hi ha registres, a tota Europa, quan el continent ha registrat rècord d’hectàrees calcinades.
A Menorca, tot i la calor i la sequera, estem tocant llenya. “Estem tenint un estiu molt tranquil a Balears, dintre de la normalitat i fins i tot més favorable del que sol ser habitual”, comenta Casado. “El panorama a la península és ben diferent. I, aquí, encara no estem fora de perill. Qualsevol descuit pot suposar que se’ns girin les xifres en pocs minuts.” De fet, Casado comenta que tenim tots els ingredients per tenir una temporada d’incendis perillosa. “Tenim la meteorologia en contra: sequera que estressa la vegetació, altes temperatures, poques pluges…es podria dir que enguany tenim tot a favor per, amb un petit descuit, tenir grans problemes. Per ara, no ha estat així.”
Què ha fet que Menorca es salvi dels incendis forestals?
Tenint tots els ingredients per una temporada d’incendis complicada, el cap d’IBANAT a Menorca apunta al perfil de persones que visiten la nostra illa per explicar, en part, per què no hem tingut ensurts. “Tenim sobre el territori un perfil de persones molt conscienciades amb el perill d’incendis forestals, el que suposa una actitud que evita segons quins comportaments que poden ser potencialment perillosos. Hem tingut manco ignicions, per la qual cosa també ha baixat la probabilitat de què un foc se’ns escapi de les mans. Veiem més responsabilitat entre la gent, és cert. Però aquest comportament no assegura que acabem la temporada d’incendis igual de bé que l’hem començada. Hem d’estar sempre atents i ser molt prudents.”
De fet, Casado explica la regla del 30 per donar a entendre el perill en el qual es troba Menorca actualment, i que varia entre alt i extrem depenent de la meteorologia. “El que més influeix en la possibilitat de tenir un incendi forestal important són el vent, la humitat i la calor. En aquest sentit, si la temperatura supera els 30 graus, la humitat està al voltant del 30% i hi ha vents d’aproximadament 30 quilòmetres per hora, és fàcil que s’escampi un foc. I aquest estiu, hem complert moltes vegades amb aquesta regla del 30. La calor permanent, molts de dies amb una humitat a l’ambient d’entre un 30% i un 40% feien pensar el pitjor. El que manco hem tingut ha estat vent aquest estiu. Però la calor continuada també estressa la massa forestal. No és nou que cada vegada tinguem més onades de calor, i és un fet que repercuteix de manera directa sobre els boscos.”
Com està la massa forestal a Menorca en cas d’incendi?
Un altre fet determinant del descontrol d’un foc forestal, és la situació del bosc afectat. En aquest sentit, Casado remarca que “des dels anys 70 no s’està aprofitant el rendiment de la massa forestal perquè ja no s’utilitza, com es feia històricament. Per tant, al bosc tenim més combustible, i més combustible sec, amb la sequera extrema que pateix la vegetació. No és una situació que tinguem només a Menorca, sinó que es dona a tot l’arc mediterrani. Per tant, podem dir que no tenim els boscos en les millors condicions per evitar un incendi important.”
No obstant açò, el forestal remarca que “els boscos mediterranis estan en ple procés d’adaptació climàtica. A la natura, aquest procés es dona de manera molt lenta i pausada, substituint vegetació per una altra més adaptada a les noves condicions de temperatura i aigua. El que podem fer, com a humans, és acompanyar en aquests processos ecològics, accelerant l’evolució natural per aconseguir uns boscos en millors condicions quan es dona un incendi. Un exemple molt clar seria l’aprofitament de la llenya com a font d’energia. A un bosc, no tots els arbres superen els primers anys de vida perquè hi ha una competència pels recursos: aigua, llum i nutrients. Si llevéssim, com havien fet fins fa pocs anys els pagesos, aquests arbres que no arribaran a adults, el bosc estaria més net. I el risc d’incendi es reduiria molt.”
Fabricació de biomassa com a ajuda per netejar el bosc
Entre els anys 2012 i 2015, una empresa de fora de l’illa va venir a Menorca amb la intenció de fer negoci de l’extracció de biomassa -tot allò que pot ser susceptible de llevar-se al bosc sense que perdi vida, com són arbres morts, malalts o que no poden prosperar-. Tanmateix, l’extracció de biomassa durant els darrers anys s’ha vist reduïda a les iniciatives privades de persones que s’han pogut acollir a subvencions de fons europeus per fer franges a perímetres de finques, voreres de camins, etc. “En aquest sentit, s’han fet bastantes peticions”, comenta Casado.
A banda, està en marxa des de fa poc temps, una planta extractora de biomassa ubicada a Ciutadella que fabrica pellets. “És una bona iniciativa, perquè ofereix combustible de quilòmetre zero mentre ajuda a fer net la massa forestal.”
