Itziar Lecea/Ciutadella – De sabater a cuiner, i a fer feina amb la seva família directa. Aquest és el salt que va fer Jaume Pons fa uns cinc anys, conscient que el món del calçat d’altra categoria s’estava esgotant a Ciutadella.
La incògnita, una vegada decidit a canviar de sector, va ser cap a on girar. I aquest gir va ser cap als fogons. El món de la cuina, especialment la cuina típica de Menorca, sempre era al rerefons de la vida d’en Jaume, qui aquest any ha vist reconegut l’esforç amb el seu restaurant Es Garbell amb el premi de Millor Cuina Menorquina de l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears
Els inicis d’una afició que s’ha convertit en professió
“De jove ja havia fet feina a algun restaurant per guanyar un duret”, recorda Jaume Pons, a la cuina del que és ara el seu propi restaurant, Es Garbell, ubicat a la zona de Sa Caleta. “Jo em dedicava a les sabates bones, i aquest món ha anat a manco, per la qual cosa em vaig plantejar què més podia fer. Així va ser com em vaig decantar per la cuina, que m’apassiona. He viatjat molt, i he conegut moltes altres cultures gastronòmiques. I el que m’agradava, ho provava de fer. A banda de ser qui, a casa, s’encarregava de fer els cuinons de dates assenyalades, com Nadal.”
Abans d’Es Garbell, Pons va muntar el que es coneix com Sa Botiga des Passeig, a l’inici del passeig marítim al costat de la Platja Gran. “Aquesta botiga la vam muntar amb la meva filla, na Fany”. Però després de la primera passa fora del món de la sabata, en Jaume va veure que necessitava fer-ne una de més gran. “Vaig començar a cercar un local per fer un restaurant tipus familiar, i vam trobar el de Sa Caleta. Molta gent ens va dir que no l’agaféssim perquè era un local que mai havia funcionat, sempre havia estat molt enfocat a turisme. Però ho vaig plantejar per la gent d’aquí, recuperant tapes i plats de cuina que no es feien. La veritat és que a Ciutadella, quan es munta una cosa nova, tothom hi va a les totes. Hi va haver gent que
va venir i no va tornar, però durant aquests 4 anys hem fet clientela de gent que viu a prop, que té segona residència, francesos, catalans… i també de Ciutadella. I són una clientela fidel i agraïda.”
El que sempre ha funcionat
“Les receptes de s’àvia les hem recuperat”, conta en Jaume, qui remunta la seva afició i recerca de receptes a la pròpia família. “Volia oferir el que menjava a casa, com el calamar amb monyaco, que feia la meva sogra. Són tots plats molt típics d’aquí, molt de Ciutadella. Igual que les faves ofegades o el tall rodó amb salsa. Feim el que a noltros ens agrada menjar a casa.” Entre els plats típics menorquins, en Jaume també té moments per fer tapes més universals, com les croquetes. “Aquestes no són tan menorquines, però les fem amb la carn del bullit, com a casa”.
Pons assegura que, al ser ell amb la seva dona, na Fany, la seva filla -també Fany- i el seu fill Toni, han anat “al que és senzill, que no vol dir que no estigui elaborat. Molta gent ve a demanar aquests plats, que són molt nostres. Fins i tot les paelles tenen bastant d’èxit, i açò que demanar una paella a un restaurant sempre és una cosa delicada, però tenim molts clients que ens demanen els arrossos. De fet, vaig quedar sorprès que agradés tant la paella.”
La clau de l’èxit
“El que la gent valora és la manera en què feim la nostra cuina, tot fet de manera casolana, i crec que ha estat la clau de l’èxit del menjar que feim”, assegura en Jaume. “Ens ha funcionat molt bé la promoció del boca a boca, comensals que parteixen contents i ho comenten. D’aquesta manera fem nous clients, tot i no tenir un local al bell mig de Ciutadella.” Durant l’hivern, Es Garbell obre només els caps de setmana. Però, amb l’arribada de la calor, en Jaume amplia l’horari durant tota la setmana -manco els dilluns- i en serveis de migdia i vespre.
Calamar amb monyaco, llengua amb tàperes, callos i, fins i tot calderetes de llagosta per encàrrec, surten d’Es Garbell, on la clau per fer bona feina en família és “que ens agrada a tots estar davant dels fogons.”
