La Conselleria d’Afers Socials i Esports rep cada dia una mitjana de 55 sol·licituds per ser reconegudes com a persones en situació de dependència. És el pas inicial per accedir als serveis i les ajudes reconegudes per la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, una normativa en vigor des de desembre de 2016.
Un 49,8% de les sol·licituds es corresponen amb persones majors de més de 80 anys. Un 23%, entre 65 i 79 anys i un 6,9% són menors de 18 anys. El 61,1% dels sol·licitants són dones.
Actualment, més de 25.000 persones a les Illes Balears, en concret 25.452 a data de juny de 2022 (20.512 en Mallorca, 2.415 en Menorca, 2.356 en Eivissa i 169 a Formentera), tenen aquesta condició i reben suport d’atenció a la dependència per part del Govern. La xifra de persones ateses s’ha duplicat en els darrers vuit anys, donat que el maig de 2015 eren 11.397. Ha augmentat un 123%.
“La dependència és un estat de caràcter permanent en què es troben les persones que per raó, normalment d’edat, de malaltia o de discapacitat, necessiten ajuda d’una tercera persona per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària”, afirma Gori Molina, director general d’Atenció a la Dependència.
Una vegada realitzada la sol·licitud, que a més de fer-la a través de la Conselleria d’Afers Socials i Esports es pot fer també a través dels serveis socials municipals, els tècnics i tècniques s’estudien els casos i es documenten per fer una primera visita al domicili de la persona en situació de dependència. “La nostra feina no és fer una enquesta, no és emplenar un barem i ja està, sinó que és observar i escoltar, sobretot escoltar molt a l’usuari. És veure com el diagnòstic o les patologies que tenen interfereixen en poder dur el seu dia a dia”, afirma Xisca Gayà, tècnica de valoració de la dependència.
“El que fan les valoradores i els valoradors en el domicili de la persona és comprovar quines són les ajudes que necessita. Per exemple, li demanen si es pot dutxar tota sola, si pot preparar-se el menjar i alimentar-se de forma autònoma, si necessita ajuda per desplaçar-se o si reconeix a altres persones”. Són alguns dels exemples que enumera el director general d’Atenció a la Dependència, Gori Molina. “És molt diferent valorar nins, és molt diferent valorar gent jove amb patologies degeneratives, és diferent valorar gent major. Cada valoració és diferent i, de fet, el valorador el que fa cada dia és adaptar-se a noves situacions, tractar nous familiars”.
Una vegada realitzada la visita es procedeix a valorar si la persona és dependent i el grau de dependència que té. I, en aquest punt, es fa un dictamen de grau dependència que rep la persona sol·licitant.
La següent passa consisteix en que un treballador social acudeix al domicili de la persona i s’acorda quin és el recurs més idoni per atendre les seves necessitats: per exemple el servei d’ajuda a domicili, el servei de teleassistència, el servei de promoció de l’autonomia personal, una plaça a un centre de dia o una residència o una prestació econòmica.
Actualment, 25.452 persones es beneficien a les Illes Balears d’algun dels serveis i prestacions que preveu la Llei de Dependència.
