El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, durant la visita a la comunitat energètica de Binissalem, ha informat que la línia P5.L4 del Pla d’Inversions en Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB) per crear comunitats energètiques s’ha obert aquest dilluns 26 de setembre i romandrà oberta fins al 30 de juny de 2023. A més, ha avançat que la propera setmana s’aprovarà la posada en marxa de la segona convocatòria del PITEIB, de 10 milions d’euros, centrada en actuacions integrals d’autoconsum, eficiència i mobilitat elèctrica per a l’Administració local i que està prevista en la línia 2 del programa 4.
Cal assenyalar que aquesta línea per a comunitats energètiques és la primera que el Govern posa en marxa després de l’arribada del PITEIB, un pla dotat amb 233 milions d’euros exclusius per a la transició energètica de les Illes Balears i que estan emmarcats dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, «Espanya pot», que s’ha duit a terme conjuntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Aquesta convocatòria estableix quatre programes d’incentius centrats a fomentar les instal·lacions d’autoconsum renovable i fomentar les instal·lacions d’emmagatzematge, però també de foment de l’adquisició de vehicles elèctrics d’ús exclusiu per a membres de la comunitat (cotxes, motos, bicis o patinets) o la instal·lació de punts de càrrega.
La línia de comunitats energètiques està recollida en el cinquè programa del PITEIB, que preveu la inversió de 68 milions d’euros per a la generació i l’emmagatzematge d’energies renovables distribuïdes i que siguin socialment justes. Concretament, la línia 4 d’aquest programa preveu un pressupost de 20 milions d’euros per establir comunitats energètiques, instal·lacions clau per avançar en el procés de democratització de l’energia a les Illes Balears i que té com a objectiu l’empoderament de la ciutadania com a partícip d’aquest procés.
En poden ser beneficiàries les comunitats d’energies renovables, les comunitats ciutadanes d’energia, les comunitats de propietaris, les associacions empresarials i les entitats sense ànim de lucre en endavant, comunitats energètiques, que compleixin com a mínim els requisits d’estar legalment constituïdes i que tenguin un mínim de 3 membres diferents.
A més, en funció de la seva activitat econòmica o la dels seus membres, es distingeixin dos tipus de beneficiàries: aquelles sense activitat econòmica —que serien les comunitats energètiques que no duguin a terme, ni elles ni cap dels seus membres, una activitat econòmica per la qual ofereixin béns i/o serveis en el mercat i que puguin mantenir aquesta condició durant cinc anys comptadors des del pagament de l’ajuda— i aquelles beneficiàries amb activitat econòmica.
Les quanties dels ajuts dependran de si la comunitat energètica té o no activitat econòmica. Val a dir que, atès el reglament europeu d’ajudes d’Estat, en el cas que sí tenguin una activitat econòmica, les ajudes per a renovables, emmagatzematge i punts de càrrega tindran l’ajuda següent:
- Petita empresa : 50 %
- Mitjana empresa: 40 %
- Gran empresa: 30 %
En cas que no tengui activitat econòmica (en aquest cas parlam d’entitats sense ànim de lucre) seria del 75 %. Així mateix, en el cas d’adquisició de vehicles, les ajudes poden arribar fins a 8.500 € per adquirir un cotxe elèctric, 2.000 € per a una moto o 700 per a una bici elèctrica.
Comunitats energètiques a les Illes Balears
A les Illes Balears actualment hi ha tres projectes de posada en marxa d’una comunitat energètica amb participació pública. Una es troba a Sant Lluís (Menorca) i les altres dues estan situades a Calvià i a Marratxí (Mallorca). A més, el primer projecte d’energia comunitària és el que es troba a Binissalem.
El director general d’Energia i Canvi Climàtic ha apuntat que «avui és un dia molt especial perquè comença el desplegament del Pla d’Inversions per accelerar la Transició Energètica de les Illes Balears, ja que aquesta convocatòria és la primera que posam en marxa dins aquest Pla i ho feim per replicar projectes com el que avui visitam a Binissalem, que ha rebut el suport de l’IDAE. Des de l’aprovació del paquet de fons europeus i el disseny del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern de les Illes Balears ha volgut aprofitar aquesta oportunitat per aconseguir inversions dedicades a accelerar la transició energètica de les Illes Balears, una transició que, a més, volem que sigui socialment justa».
La comunitat energètica comunitària que estarà situada a Binissalem va rebre el reconeixement de l’IDAE del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, com a únic projecte pilot singular de comunitat energètica a Mallorca, i compta amb un ajut econòmic del programa d’incentius CE-IMPLEMENTA de 77.788 euros. Gràcies a aquesta ajuda, es contribuirà a impulsar la instal·lació de més de 150 kWp d’autoproducció col·lectiva, i es possibilitarà així que més de 400 persones i petites empreses puguin beneficiar-se d’energia elèctrica renovable, local i fins a un 40 % més econòmica que el preu de mercat.
El president de Som Serveis Energètics, Guillem Solivelles, ha indicat que «Som Serveis Energètics és una comunitat energètica amb la forma jurídica de cooperativa sense ànim de lucre, que vol contribuir, des del punt de vista local, a una transició energètica sostenible i justa, desenvolupant projectes de producció d’energia renovable a Mallorca, finançats de manera col·lectiva, el primer dels quals és “Som BiniSolar”».
La comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís és la primera que s’ha constituït a Menorca i compta amb la participació de 13 empreses, de l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i de l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat. Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada en un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial ja compromesa de 150.000 euros per part de l’IBE. A Mallorca, per la seva banda, es va signar el passat mes de novembre un conveni de col·laboració entre el Govern, l’Ajuntament de Marratxí i ASINEM per al desenvolupament de comunitats energètiques al polígon industrial del municipi. Així mateix, a Calvià es va constituir la primera comunitat energètica d’energies renovables que beneficiarà directament la ciutadania de tota una zona residencial gràcies a un projecte impulsat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, a través de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), que compta amb el suport de l’Ajuntament de Calvià, i que s’ubicarà a la urbanització des Galatzó.
