La Conselleria de Mobilitat i Habitatge, a través de la Direcció General d’Habitatge i Arquitectura, disposa de sis línies de fons europeus Next Generation, que sumen 40.631.110 € per a aquest 2022 i que recullen diferents programes d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social, inclosos dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya.
Es tracta d’un pla de xoc destinat a la recuperació econòmica postcovid, que cerca l’adaptació del parc d’edificis i habitatges amb gran potencial de millora, atesa l’antiguitat i baixa eficiència d’aquest, alhora que promou un canvi estructural del sector de la rehabilitació. Persegueix tres objectius: la lluita contra la pobresa energètica, la millora de la qualitat de vida als habitatges i la descarbonització de la calefacció i els sistemes de refrigeració dels edificis.
L’objectiu marcat en el Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per a les Illes Balears és que el juny de 2026 s’hagin fet actuacions de rehabilitació, amb un estalvi energètic mitjà del 30% d’energia primària en, almenys, 8.737 habitatges.
Ha explicat el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí: «Hem fet molta feina en la preparació d’aquestes línies d’ajudes. Hem cercat la col·laboració dels col·legis professionals perquè assessorin la gent i les comunitats de propietaris que vulguin apostar per la rehabilitació i l’eficiència energètica dels seus edificis. També hem treballat amb els ajuntaments i els consells per promoure la rehabilitació de barris. I aquest esforç de planificació ha servit per elaborar unes convocatòries, que anirem publicant al llarg del mes d’octubre, adaptades a la nostra realitat i que donen major cobertura a col·lectius vulnerables, que poden veure subvencionades fins al 100% les actuacions que duguin a terme. Una millora que hem negociat amb l’Estat, amb la qual cosa garantirem que les persones amb menys recursos també es puguin acollir a aquestes ajudes».
Abans de la seva intervenció, el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, i la directora general d’Habitatge i Arquitectura, Cris Ballester, s’han reunit amb representants del Col·legi Oficial d’Administradors de Finques de Balears, dels col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics de Mallorca i Menorca, així com del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, entre d’altres.
Sis línies d’actuació
La primera que es publicarà aquests pròxims dies és la línia 5, que desenvolupa el Programa d’Ajuda a l’Elaboració del Llibre de l’Edifici Existent per a la Rehabilitació i la Redacció de Projectes de Rehabilitació, dotada amb 2,5 milions d’euros.
L’objectiu d’aquest programa és facilitar la implantació i generalització del llibre de l’edifici: una espècie d’auditoria energètica que descriu l’estat de conservació de l’edifici i el potencial de millora de les prestacions, i que estableix un pla d’actuacions per a la renovació d’aquest. Un document, a partir del qual poder desenvolupar projectes tècnics de rehabilitació integral d’edificis. La quantia dels ajuts és d’un màxim de 3.500 € per a edificis plurifamiliars de vint o més habitatges per elaborar el llibre de l’edifici. La quantia màxima per desenvolupar projectes tècnics de rehabilitació integral d’edificis és de 30.000 €.
Una altra línia d’actuació que ja ha començat a caminar és el Programa d’Ajuda a les Actuacions de Rehabilitació en l’Àmbit de Barri, dotat amb 8.626.110 €, que es desenvoluparà a través de convenis amb ajuntaments, consells insulars i organismes autònoms a partir de projectes per subvencionar actuacions de millora i rehabilitació d’edificis d’ús predominantment residencial i rehabilitació d’habitatges, inclosos els unifamiliars, sempre que s’obtengui una reducció del consum d’energia primària no renovable d’almenys un 30 %. En aquest cas, els recursos van destinats a comunitats de propietaris, no a habitatges particulars. En aquests moments, la Direcció General d’Habitatge i Arquitectura ja ha preseleccionat cinc municipis de les Illes —Palma, Sóller, Inca, Manacor i Eivissa—, a més de cinc promocions mixtes de l’IBAVI — es Putxet (Vila), es Castell, Manacor, Palma i Inca— com a possibles beneficiaris de les ajudes del programa de barris.
El programa que disposa de major pressupost, 16 milions d’euros, és el que aglutina els programes 3 i 4, a través dels quals es vehiculen ajudes a les actuacions de rehabilitació d’edificis i actuacions de millora energètica en habitatges. Les ajudes van dirigides a finançar obres i actuacions als edificis d’ús predominantment residencial en els quals s’obtengui una millora acreditada de l’eficiència energètica. L’objectiu és que s’obtengui una reducció d’almenys un 30% en el consum d’energia primària no renovable. La subvenció pot arribar fins a un 80% del cost de l’actuació si l’estalvi energètic aconseguit és o supera el 60%, amb una quantia màxima de 18.800 € per habitatge. També es té en compte el nivell d’ingressos de la unitat familiar i la composició d’aquesta, amb atenció especial a si en els habitatges conviuen persones especialment vulnerables. En aquests casos de situació de vulnerabilitat, la subvenció pot arribar fins al 100 % del cost de l’actuació. Es preveuen ajudes per a la retirada d’elements d’amiant, amb un màxim de 12.000 € per edifici.
També es finançaran actuacions i obres de millora de l’eficiència energètica als habitatges, ja siguin unifamiliars o pertanyents a edificis plurifamiliars. Seran actuacions subvencionables aquelles que aconsegueixin una reducció de la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració d’almenys el 7 % o una reducció del consum d’energia primària no renovable d’almenys un 30 %. També la modificació o substitució d’elements constructius de l’envolupant tèrmic de l’habitatge. Dins la subvenció es poden incloure els honoraris dels professionals intervinents, el cost de redacció dels projectes, els informes tècnics i certificats necessaris, les despeses derivades de la tramitació administrativa i altres despeses generals similars, justificades degudament. El cost mínim de l’actuació ha de ser igual o superior a 1.000 €. L’import de la subvenció és del 40 % del cost de l’actuació, amb un límit de 3.000 €.
Per acostar al màxim totes aquestes línies d’ajudes, està prevista la posada en marxa d’oficines de rehabilitació (1,2 M€), que actuïn com a finestreta única, amb l’objectiu de coordinar, informar i facilitar la gestió de les ajudes i la prestació de serveis que contribueixin a facilitar la implementació i la gestió integral dels projectes de rehabilitació energètica en l’àmbit residencial, al servei dels ciutadans, comunitats de propietaris, empreses i agents rehabilitadors en general. S’obriran onze oficines arreu de les Illes Balears —5 a Mallorca (Palma, Inca i Manacor), 3 a Menorca (Maó i Ciutadella), 2 a Eivissa i 1 a Formentera (Sant Francesc)— que gestionaran, mitjançant un conveni amb la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, cinc col·legis professionals: el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, els col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera, així com els administradors de finques de les Illes Balears.
Finalment, la línia 6 és la que desenvoluparà íntegrament l’IBAVI a través de la construcció d’habitatge social en edificis energèticament eficients, dotada amb 12.305.000 €. Aquests fons serviran per cofinançar enguany desset promocions d’habitatge públic protegit a Cala Rajada, Manacor, Maó, Santanyí, Palma, Son Servera, Vilafranca, Santa Eugènia, Marratxí, Inca i Eivissa. En total, sumen 417 habitatges que s’incorporen al parc públic de les Illes Balears.
Per accedir als diferents programes, les actuacions de rehabilitació i millora energètica s’han d’haver iniciat amb posterioritat a l’1 de febrer de 2020.
Tota aquesta informació es podrà consultar en els pròxims dies al web rehabilitaciohabitatges.caib.es.
