El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, s’ha reunit aquest dijous a Brussel·les amb representants de la Comissió Europea i els hi ha traslladat la intenció que tenen les Illes Balears de ser més ambiciosos en els objectius marcats en matèria de transició energètica. En aquest sentit, Yllanes ha traslladat la voluntat del Govern d’augmentar en un 15 % la reducció d’emissions, passant del 40 % al 55 % per a l’any 2030.
A més a més, s’ha traslladat la intenció d’adaptar el marc regulatori balear en consonància amb la normativa europea i poder avançar-se encara més en la descarbonització de les Illes Balears. Actualment, la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears estableix que per a l’any 2030 les Illes han de tenir un 35 % de penetració de renovables. En aquest punt, el vicepresident ha explicat la intenció d’augmentar un 5 % més la penetració per al 2030 i assolir el nou objectiu del 40 %.
El vicepresident Yllanes també ha demanat que Europa tengui en compte les especificitats i singularitats de les Illes en el procés de descarbonització i impuls de noves fonts d’energia. Per això, ha reclamat que des de les institucions es creïn o es tenguin en compte programes específics per a les illes.
El també conseller ha explicat que «Balears va en la línia del paquet Fit For 55, i és per això que hem traslladat que a les Illes Balears necessitam ser més ambiciosos i que volem ser el primer territori, junt amb Canàries, en estar descarbonitzats. Per això necessitam programes específics per a les illes i especialment les del Mediterrani, ja que no solament podem ser les primeres en complir i avançar-nos als objectius de descarbonització, sinó que també serem les primeres que notarem els efectes del canvi climàtic. De fet, aquests efectes ja els hem començat a notar aquest estiu amb l’escalfament de la mar. Necessitam que Europa ens miri i aposti per programes propis que ens ajudin a seguir implementant les renovables, reduir el consum energètic i reduir les emissions». «Els plans per a illes són necessaris, perquè som territoris més necessitats que el continent per reduir emissions i consum d’energia. Som més fràgils, i és per això que duem uns dies fent front comú amb Canàries per tal que es tenguin en compte les nostres consideracions», ha afegit el vicepresident.
Yllanes ha estat acompanyat del director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, qui ha asseverat durant les reunions que «a les Illes som els primers a notar els efectes del canvi climàtic, però tenim l’oportunitat de ser espais perfectes per ser descarbonitzats abans. És per això que totes les administracions hem d’anar compassades, i ara que la Comissió tracta el paquet Fit for 55 per augmentar els objectius climàtics i afronta una crisi energètica, entenem que Balears no es pot quedar enrere i ha d’assumir el repte de liderar un altre cop la lluita contra el canvi climàtic, també com a motor econòmic». «Hem d’aprofitar els fons del mecanisme de recuperació per donar un salt qualitatiu important, com ja hem fet amb fons similars com el projecte d’hidrogen renovable de Lloseta o el projecte Life Adapt Cala Millor. Però després seguirem necessitant paquets econòmics específics per a illes, per seguir desenvolupant les polítiques de transició energètica i adaptació al canvi climàtic que ens permetin assolir els objectius climàtics», ha afegit Malagrava.
La visita a Brussel·les dels membres del Govern ha estat emmarcada en l’European Sustainable Energy Week, on el vicepresident i el director general han assistit a diverses conferències centrades en l’eficiència del sistema energètic per a una descarbonització i resiliència energètica rendibles, en l’ús de combustibles renovables i amb baixes emissions de carboni i la necessitat d’ampliar-ho per a l’aviació sostenible i el transport marítim, així com la importància que la UE atorga a l’energia i a la infraestructura eòlica marina.
