En els gairebé sis anys que es publica aquesta secció a El Iris he ressenyat un bon grapat d’obres de Miquel López Crespí, un dels nostres grans escriptors: novel·les, poemaris, assajos, reculls de narracions…
El que mai havia fet és comentar-vos un llibre com aquest. Us confés que m’ha sorprès tant com m’ha agradat. A la mateixa contracoberta trobem l’explicació de la meva sorpresa:
Miquel López Crespí (…) ha conreat gairebé tots els gèneres literaris i ara ens presenta en aquest volum titulat “Camins literaris” una antologia de texts on hi narra viatges molt especials…
Una antologia, efectivament. Tanmateix, cal deixar-ho clar, el llibre pot fer gala, amb tota justícia, d’una clara unitat temàtica, com si cada un dels texts hagués estat escrit expressament per aquest recull.
He llegit gran part de les obres d’on s’han extret els texts i, així i tot, m’he tornat a submergir amb un absolut plaer en les narracions. Vint-i-sis relats, vint-i-sis viatges en el temps, vint-i-sis fascinants immersions en mons, propers o llunyans, que ens interpel·len, que ens obliguen a la reflexió, que ens esperonen a pronunciar-nos contra la injustícia i la barbàrie.
Des de la Comuna de París, vista amb els ulls de George Sand, a la caiguda de Madrid en mans del feixisme l’any 1939, López Crespí ens porta a conèixer -i viure- la guerra de Cuba, la Revolució Francesa, un viatge a Palestina de literats mallorquins, l’elitisme falangista de Llorenç Villalonga, les expedicions a la recerca de l’Inconegut, fins i tot el país del Gran Kan…
Us he comentat altres vegades quant de molt em costa fer la ressenya d’un llibre que conté diverses narracions. És impossible comentar-les totes i és injust excloure’n. Si més no, en aquest cas la dificultat ha estat menor. Tots els texts de López Crespí tenen quelcom en comú. Empraré ara les seves mateixes paraules:
“S’escriuran històries de la Comuna, en pots tenir la seguretat més completa! Durant dècades els treballadors dels cinc continents estudiaran aquest exemple tot i que l’experiència que vivim fracassi davant el poder dels canons i les bales”.
“Malgrat que sigui el darrer que faci en aquesta vida, provaré de deixar constància del nostre temps i de la nostra lluita.”
“Cap agermanat pogué escriure la història que visqué. Els notaris que en deixaren constància treballaven per als botxins.”
“L’essencial era no rendir-se, no vinclar-se davant la salvatge embranzida dels guanyadors”.
Esper i desig hagi quedat prou clar. Només em resta dir-vos que Camins literaris m’ha fet gaudir força. He fruït molt de la prosa de l’autor, però també en veure les mentides desemmascarades, els somnis que, malgrat tot, esdevenen eterns, el llarg fil roig que travessa la Història…
Llegir López Crespí és fruir de la bona literatura, descobrir el nostre passat i, alhora, unir la nostra veu al clam contra qualsevol mena d’opressió.
Aleshores, de tot cor, us recoman aquesta lectura, però no ho puc fer sense demanar-vos que aprofiteu l’avinentesa d’aquesta antologia per capbussar-vos dins la gran obra literària de López Crespí: Els crepuscles més pàl·lids, Gardènies en la nit, Joc d’escacs, Un hivern a Lluc…
