Antoine Laurent Lavoisier és considerat el primer químic.
Abans de Lavoisier ja es va fer química i alquímia.
Des de la prehistòria els humans han emprat el foc, les combustions. Han emprat materials de llenya, òs, fang, argila, ceràmica, metalls.
L’edat de Bronze al pròxim orient (Iran, Egipte, …) es considera entre 3500 i 1200 aC i a Europa entre 1800 i 700 aC.
En aquesta època ja es coneixia la manera de treure el coure i l’estany posant mescles de minerals al foc per fabricar Bronze (mescla de coure i estany)
A Menorca s’han trobat objectes de Bronze datats entre el 1500 aC i el 150 aC aproximadament. Alguns objectes de bronze s’han trobat a la cova dels Carritxs.
Posteriorment es va descobrir la forma de fabricar el ferro de més difícil obtenció. Començava l’edat de Ferro.
Els filòsofs grecs, especialment Demòcrit, sense experimentació ni mesures, només amb l’observació i el raonament va arribar a proposar l’existència del àtoms.
Després de l’època de l’alquímia que cercava la transformació de metalls en or, podriem dir que la química moderna comença amb Lavoisier, que ja feia investigacions i mesures de les reaccions químiques. Fa poc més de 200 anys.
Altres mesures en física es feien des de Galileo, Newton, Torricelli i altres es feien des de fa uns 400 anys: Els moviments, el pes, la pressió dels gasos, la temperatura…
Amb Lavoisier es va començar a fer estudis de reaccions controlant el pes de les substàncies que intervenen, inclosos els gasos. Feia reaccions en recipients tancats, on no podien entrar ni sortir més gas que el que hi havia dins.
Així va descobrir que a l’aire hi havia dos components: oxigen (que intervenia en la composició dels àcids) i azot que després es va dir nitrogen (que formava salitre) no apte per a la respiració dels animals.
Contemporani de Cavendish, va millorar els seus experiments de descomposició de l’aigua i el descobriment de l’hidrogen que juntament amb l’oxigen formaven l’aigua.
També va fer estudis sobre la respiració i va descobrir que entrava al cos aire amb oxigen i poc diòxid de carboni i sortia aire amb més diòxid i poc oxígen.
L’aportació més coneguda de Lavoisier és la llei de la conservació de la massa a les reaccions químiques. (1785)
Una de les seues obres més conegudes és el tractat elemental de Química de 1789, any de la revolució Francesa.
Lavosisier també treballava com a recaptador d’impostos i, per açò, va ser arrestat el 1793 i condemnat a mort.
El 8 de maig de 1794 va ser executat a la guillotina a l’edat de 50 anys.
