Sorbon és el nom d’un petit poble situat al departament de les Ardennes al Nord Est de França. El 1201 hi va néixer en Robert, fill de pagès i destinat a una vida molt dura. No obstant, aquest infant esdevindria un home excepcional habitat per la fe i la set de coneixements i l’home que posaria els fonaments d’una de les més prestigioses universitats del món: “La Sorbonne”. Gràcies a la seva intel·ligència precoç i a la seva pietat poc comunes va poder entrar a l’escola monàstica de la vila de Reims. Més tard va viatjar a Paris amb l’esperança de perfeccionar la seva educació, principalment en teologia aleshores considerada com la “reina de les ciències”. Malauradament no tenia cap dobler i el seu afany d’erudició topà amb una amarga realitat. I ja el teniu obligat a demanar almoina pels carrers, subsistint quan eren dies bons, gràcies a una llesca de pa o a un tros de llard que li oferia un comerciant caritatiu. Però la fe d’aquest jove l’ajudà a superar aquesta situació desesperada i ben aviat, el 1236 es convertí en mestre de teologia.
Amb gran rapidesa els seus sermons i les seves conferències sàvies li conferiren una reputació de predicador fora del comú fins al punt de cridar l’atenció del rei de França Lluís IX més conegut com Sant Lluís, que el convertiria en el seu confessor. Però els honors de la Cort -aviat adquirí el títol de canonge de París- no alteraren la seva humilitat: ell no oblidava ni els seus modests orígens ni el calvari en què es convertí el seu aprenentatge. Així que suplicà incansablement per a què la manca de doblers no fos un obstacle per realitzar estudis. Sensible als seus arguments, el rei li atorgà l’ús d’algunes cases per allotjar estudiants pobres al carrer Coupe Gueule( un carrer conflictiu i perillós), – avui dia carrer de la Sorbonne- Era un barri proscrit, refugi de lladres i de prostitució. Aquest barri tenia tanta mala fama que l’Església renuncià al projecte d’instal·lar-hi un convent. Però a Robert de Sorbon no li importava aquell fet: va fer comprar el que quedava de les restes de les cases del barri per poder obrir el seu col·legi. Era el 1254: havia nascut La Sorbonne.
A aquell col·legi s’hi vivia piadosament, entre estudi i oracions. Acollia a la vegada estudiants pobres i fills de bones famílies, sense distincions d’origen ni de rang, només prevalien els criteris de mèrit intel·lectual i la Sorbonne s’imposà ràpidament com un establiment d’excel·lència.
El 1262 aquest col·legi rebé el suport del papa, que el recomanà a la generositat dels fidels. Les donacions es multiplicaren i varen permetre acollir més interns i també poder fer realitat els desitjos mes preuats de Robert de Sorbon: fundar una biblioteca. I quina biblioteca! Amb el suport del rei i les donacions de les famílies riques, la Sorbonne abrigà la més important col·lecció de llibres de l’Edat Mitjana, que aviat comptà amb 2.000 volums. La seva única rival era la Biblioteca Pontifical! Aleshores no és d’estranyar que la Sorbonne irradiï a tota Europa atraient més de 20.000 estudiants.
El prestigi d’aquesta universitat perdura encara avui, vuit segles més tard, impulsat per la devoció d’un home que havia fet del saber el punt cardenal de la seva vida i també de la seva mort, ja que el 1274 va llegar la totalitat dels seus bens a la universitat de Paris.
Avui dia la Sorbonne consta de tres facultats: Lletres, Medecina, Ciències i Enginyeria. Ha format al llarg de la seva història nombrosos personatges que adquiriren fama mundial en les seves respectives especialitats com per exemple entre molts i molts d’altres: Sant Vicens de Paul, Sant Ignacio de Loyola, sant Juan Bautista de la Salle, René Descartes, Antoine Lavoisier, Louis Pasteur, Pierre i Marie Curie, Jean Paul Sastre, Victor Hugo, Jean Luc Godar, Jacqueline Kennedy, Jorge Semprun…
Un temps la Sorbonne fou un dels grans orgulls de França quan era el far de la civilització europea. Avui les coses han canviat molt i no sempre per a bé.
