El Consell de Govern, a proposta de la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha aprovat el límit màxim de despesa no financera de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2023, fixat en 5.947,5 milions d’euros. Aquesta xifra representa un augment del 15 % en relació amb el pressupost inicial per al 2022, un total de 770,9 milions d’euros més.
Novament s’hi inclouen el factor d’insularitat previst en el règim especial de les Illes Balears i els recursos provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència del fons europeu Next Generation.
Amb aquest increment, les Illes Balears assoleixen el seu major sostre de despesa no financera, el qual engloba el pressupost destinat a les polítiques públiques, i disposaran del pressupost més alt de la Comunitat Autònoma en un escenari de més reforç dels serveis públics essencials i de les mesures contra la inflació provocada per la crisi de la guerra a Ucraïna.
Aquest extraordinari increment de finançament servirà per vertebrar tota una xarxa, un escut de protecció, que ajudi a superar els mesos vinents amb el menor cost possible per a les economies domèstiques.
L’Acord del Consell de Govern enceta l’elaboració definitiva i la propera tramitació del Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l’any 2023 al Parlament de les Illes Balears. Així mateix, autoritza la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors a fer les actuacions que calguin per presentar aquest límit de despesa no financera davant el Parlament de les Illes Balears.
El REIB té un paper important en aquest finançament, atès que el sostre de despesa del 2023 inclou una dotació de 110 milions del factor d’insularitat.
Els ajuts europeus del fons Next Generation creixen 108,2 milions d’euros, un 35 % més que el 2022, fins a arribar a 419,8 milions, dels quals 317,9 milions corresponen al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i 101,9 milions al fons REACT-EU.
Els recursos del sistema de finançament autonòmic representen el 47 % del pressupost no financer de la Comunitat, el gruix dels ingressos prevists per al 2023, amb un total de 3.350,46 milions d’euros, un 25,3 % més respecte del pressupost del 2022.
Per al 2023, també destaca l’increment de la previsió dels ingressos de tributs cedits, que ascendeixen a 1.203,81 milions d’euros.
Aquests augments reflecteixen el procés de recuperació de l’activitat econòmica regional actual i responen principalment a la vitalitat dels indicadors d’activitat econòmica (producció, consum i ocupació) i a l’assoliment del procés de recuperació econòmica postpandèmia i la repercussió positiva de la liquidació de determinats tributs bestrets en l’exercici de 2021 respecte de les previsions inicials del 2022. Baixa lleugerament la previsió dels ingressos tributaris propis, un -0,6 %, que arriba als 225,82 milions.
Aquest increment en els ingressos dels tributs servirà per dur a terme actuacions enfocades a continuar amb la recuperació econòmica i social, impulsant el cicle inversor, el reforç dels serveis públics fonamentals i les actuacions estratègiques de millora, transformació i diversificació del model productiu de la comunitat.
El finançament extraordinari que tindrà el Govern de les Illes Balears serà per dedicar els esforços pressupostaris a fer comunitat i construir espais; a reequilibrar i redistribuir recursos comuns; a fer feina, en definitiva, per enfortir un sector públic que agafa més sentit i dimensió en moments de crisi.
En conjunt, els ingressos no financers prevists de la Comunitat Autònoma per al 2023 —incloent-hi els recursos del sistema de finançament autonòmic, els ingressos per la recaptació dels tributs cedits i propis, taxes i preus públics, i altres aportacions estatals i de fons europeus— se situen en 5.446,68 milions d’euros, xifra que representa un augment del 16,6 % respecte de la previsió d’ingressos no financers del pressupost inicial per a l’any 2022.
Així mateix, per al 2023 es mantenen suspesos els límits de dèficit, deute i regla de despesa, una mesura extraordinària adoptada novament per al conjunt de les administracions públiques per part del Consell de Ministres, com ja es va fer per als anys 2020, 2021 i 2022, arran de la crisi de la COVID-19, després que s’hagués pres de nou aquesta mesura a escala europea.
Amb el màxim de dèficit previst (0,3 % del PIB) d’acord amb el nivell de referència proposat per al 2023, les previsions d’ingressos financers complementaris —una part dels recursos provinents de l’MRR del fons Next Generation que ja s’han ingressat enguany— i els ajusts de comptabilitat nacional en termes del SEC, s’estima el nou límit màxim de despesa no financera per al 2023 de 5.947,5 milions d’euros.
