ACN Barcelona – L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha superat els mil trasplantaments pediàtrics d’òrgan sòlid. És el segon centre de l’estat espanyol que arriba a aquesta xifra, després de l’Hospital Universitari La Paz (Madrid). L’hospital va fer el primer trasplantament infantil a Catalunya el 1981 i, des d’aquella operació de ronyó, n’ha fet 1.007: 442 renals, 412 hepàtics, 85 pulmonars i 68 cardíacs. A més, el centre ha fet 1.450 trasplantaments pediàtrics de progenitors hematopoètics (de moll d’os). En aquestes quatre dècades, Vall d’Hebron ha assolit fites com un triple trasplantament de cor, fetge i ronyó a una nena o fer sis operacions en 24 hores per primer cop a l’Estat el 2015. Entre els reptes, normalitzar la vida dels infants trasplantats.
Vall d’Hebron va fer el primer trasplantament pediàtric de fetge de l’estat espanyol, el 1985. El 1998, l’hospital va iniciar el programa de trasplantament pulmonar. El 2006, un equip pediàtric del centre va fer el primer trasplantament cardiopulmonar a l’Estat i el 2008, l’hospital va realitzar el seu primer trasplantament de cor a un infant. Vall d’Hebron és Centre, Servei i Unitat de Referència (CSUR) en tots aquests procediments, fet que permet que pacients d’altres comunitats autònomes hi siguin derivats per a un trasplantament.
En una roda de premsa aquest divendres amb motiu d’aquests 1.000 trasplantaments pediàtrics, el director assistencial de Vall d’Hebron, el doctor Antonio Roman, ha afirmat que la seva és una “generació de privilegiats per haver participat en aquesta fase de la història de la Medicina” i ha instat les següents generacions a “volar molt alt”.
A la roda de premsa, hi ha participat el David, un nen d’11 anys que va ser trasplantat del cor el 2018, i la Roma, que va rebre un trasplantament hepàtic també aquell any quan només tenia uns mesos. Aquest divendres, jugaven amb el número 1.000 de cartró que l’hospital havia preparat per a l’ocasió, contents i amb una mica de timidesa, sobretot per les càmeres de televisió més que per les bates blanques.
La coordinadora de Programes de Donació i Trasplantament, la doctora Teresa Pont, ha assenyalat que aquest miler de trasplantaments són un “èxit social”, ja que a darrere hi ha “una societat generosa que confia en els sistema sanitari”. També ha fet notar que quan un infant està malalt, ho està “tota la família” i ha indicat que falten “més recursos” per “intentar normalitzar” el procés d’un trasplantament, com que l’escola estigui “preparada”.
El gran repte: normalitzar la vida dels infants trasplantats
Entre els reptes de futur, han destacat, hi ha prevenir i millorar el tractament de les malalties que acaben requerint un trasplantament, perquè aquesta operació no sigui necessària. També, reduir els efectes secundaris per millorar la qualitat de vida dels pacients. Tot i que en els últims anys ha millorat molt la qualitat de vida dels infants trasplantats, es troben en una situació de cronicitat amb controls setmanals a l’hospital.
“El gran repte que llanço per a les següents generacions és que la vida dels infants trasplantats es normalitzi”, ha recalcat el doctor Roman, que ha afegit: “Hem d’arribar a un punt en què els puguem donem d’alta”. “Que els nens trasplantats siguin nens”, ha expressat el doctor Jesús Quintero, responsable de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric.
Operacions cada vegada més complexes
L’activitat de trasplantament infantil a Catalunya va començar amb l’operació del 1981 a Vall d’Hebron per implantar un ronyó a una jove. El trasplantament renal s’ha convertit en el majoritari entre els nens, nenes i adolescents i ha anat guanyant qualitat, amb una supervivència del pacient a l’any del 100% i del 93% al cap de cinc anys. Dels 49 trasplantaments renals pediàtrics realitzats entre el 2018 i el 2020, deu van ser a menors de 6 anys. Una de les experteses de Vall d’Hebron és el trasplantament a infants amb un pes inferior a deu quilos. El 1994, el centre barceloní va fer el primer trasplantament hepatorenal de l’Estat.
En trasplantament hepàtic, el 1992 Vall d’Hebron va fer el primer trasplantament ‘split’ per a receptors adult i infantil de l’Estat. Aquesta tècnica, que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per poder fer dos trasplantaments, ha permès en els últims anys una reducció molt notable de les llistes d’espera, de 108 dies a 26 dies a Vall d’Hebron. El trasplantament de la Roma va ser per ‘split’ i, a més, molt excepcional i d’una gran complexitat, ja que en aquell cas el donant també era pediàtric. Una nena de 13 anys va rebre l’altra part del fetge.
Quan va arrancar el programa de trasplantament pediàtric pulmonar, la majoria dels infants patia fibrosi quística, però els avenços en el tractament d’aquesta malaltia genètica han permès que les operacions en aquests pacients siguin minoritàries. La majoria dels trasplantaments pediàtrics de pulmó dels últims anys han estat en infants amb bronquiolitis obliterant i bronquiectàsies, hipertensió pulmonar i malaltia pulmonar difusa. Dels 33 trasplantaments pulmonars pediàtrics fets entre el 2016 i el 2021 a l’Estat, 19 es van fer a Vall d’Hebron. Més de la meitat dels pacients pediàtrics trasplantats a l’hospital eren d’altres comunitats autònomes i dos de Portugal.
Des que va posar-se en marxa el programa de trasplantament de cor, Vall d’Hebron ha fet 66 operacions d’aquest òrgan i 2 cardiopulmonars a pacients pediàtrics. La majoria dels pacients patien una miocardiopatia o afectació del múscul cardíac (47) o una cardiopatia congènita. Un total de 24 dels pacients pediàtrics trasplantats de cor van ser-ho en situació d’urgència zero, és a dir, en el temps d’espera del trasplantament, el cor va fallar i els va caldre estar connectats a un dispositiu que fes la funció de l’òrgan.
Un procés coral
Els responsables dels trasplantaments destaquen que, darrere d’aquestes operacions, hi ha un equip multidisciplinari. És un procediment coral en què poden arribar a intervenir més de cent professionals de forma directa. Quan hi ha un òrgan disponible, l’equip es prepara per a l’extracció, sigui al mateix hospital o desplaçant-se a un altre centre. Abans de l’extracció, un cirurgià o especialista confirma la validesa de l’òrgan per ser implantat.
En paral·lel, s’informa la família del receptor, amb qui es manté la comunicació al llarg de tot el procés i es prepara el quiròfan on es farà l’operació, en què participaran professionals d’anestèsia; cirurgians; infermeres quirúrgiques, d’anestèsia i perfusionistes; auxiliars i zeladors, entre altres professionals de serveis com Laboratoris Clínics, Radiologia, Malalties Infeccioses, Immunologia, Anatomia Patològica, Urgències i Farmàcia. Abans de començar la intervenció, s’avisa la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques i al Banc de Sang perquè estiguin preparats.
