Des que, cap a mitjans dels 2000, els telèfons mòbils van fer el salt de telèfon a aparell per fer gairebé de tot -especialment, entretenir-nos-, és estrany veure a algú sense un smartphone a la mà quan vas pel carrer. Especialment si xerram del jovent, que ha fet d’una eina de comunicació un imprescindible a la seva vida, com un símbol de pertanyneça a la seva generació i estatus. Fins a quin punt tenim necessitat d’estar “enganxats” a tot el que ens ofereix un mòbil? I és possible viure sense estar permanentment connectats? Aquest és l’experiment que van voler fer un grup d’universitats espanyoles i europees, segons conten a El País, i amb el qual van observar el comportament de 92 joves d’entre 15 a 24 anys als quals se’ls va privar del mòbil durant una setmana.
Com és viure sense mòbil?
Set dies durant els quals, alguns d’ells, asseguren haver “tornat a llegir un llibre, cosa que no havia fet en sis anys”. I és que, en el mateix estudi, es constata que els joves d’entre 15 i 24 anys passen una mitjana de cinc hores diàries amb el telèfon a la mà, emprant aplicacions com WhatsApp, Instagram i Tik Tok. Aquestes xarxes socials i d’entreteniment han desbancat de manera flagrant als mitjans tradicionals d’informació, especialment en aquesta franja d’edat, que desconfia de la televisió o la ràdio. De fet, segons dades de l’Institut Reuters, entitat dedicada a l’estudi de l’evolució dels mitjans de comunicació, el 39% dels joves empren les xarxes socials com a principal eina per estar al corrent del què passa al món. Durant el temps que va durar l’experiment, que va tenir lloc el passat mes de maig, els joves participants van assegurar sentir-se “perduts”, quan van acudir a la televisió, la ràdio i, de manera residual, als diaris en paper, per informar-se. Una jove participant de 21 anys, comenten al text de El País, assegura que “el primer que faig en obrir els ulls cada dia és mirar Instagram. “Em vaig sentir una mica perduda sense el mòbil”, assegura, a la vegada que confessa que va aconseguir llegir un llibre després de molt de temps d’haver abandonat la lectura en paper.
L’experiment
L’estudi, que s’ha realitzat en col·laboració entre les universitats de Màlaga, la Complutense de Madrid, la Hernández i la Universitat de Viena, es va proposar per la creixent preocupació entre els catedràtics de periodisme. De fet, el catedràtic i investigador principal de l’estudi, Pedro Arias (de la Universitat de Màlaga), apunta al fet que “vam arrancar l’estudi perquè les dades ens mostren com els joves van a fonts fosques per informar-se, fonts que no solen venir de professionals de la comunicació, i que banalitza els continguts informatius.”La primera part de l’experiment, que es va dur a terme entre el mes de maig i el mes de juny d’enguany, va servir per monitorar l’ús que del mòbil en feien els 92 participants. Durant una primera setmana, es van registrar les dades diàries de consum dels dispositius, arribant a una mitjana de 5 hores al dia. La segona setmana, es van llevar els mòbils, en una “dieta tecnològica” sobre la qual els joves van haver de reflexionar anotant els seus comportaments i sensacions. I aquí és on crida l’atenció les declaracions d’alguns, que asseguraven sentir-se ansiosos per no poder tenir el mòbil a la mà. I que el simple fet de tenir-lo a prop, encara que apagat, els feia sentir millor. Ansietat, inseguretat, incomoditat i dependència van ser altres dels efectes emocionals que es van detectar. No tot van ser emocions negatives: hi va haver alguns joves que, sense haver d’omplir el temps que passaven a xarxes socials amb el mòbil, el van dedicar a altres activitats socials, com estar més amb la seva família. També va millorar, en alguns casos, la concentració a hora d’estudiar o dedicar temps a activitats com la lectura. La darrera fase d’aquest estudi, que es va realitzar durant la tercera setmana, els joves van poder tornar a agafar els dispositius, anotant de nou les reflexions i emocions que van sentir després de la setmana de desconnexió.
Durant el que queda d’any, més de 9.000 joves europeus participaran en enquestes amb les quals es vol determinar quins són els elements que els fan confiar o no en una informació, o què els impulsa a compartir continguts a les seves xarxes socials.
Generar nova confiança, el repte dels mitjans tradicionals
Paral·lelament a aquest estudi, l’Institut Reuters i la Universitat d’Oxford van treure l’informe Digital News Report 2022, on es constata la dificultat dels mitjans tradicionals per aconseguir nous lectors que confiïn en els seus continguts. I que paguin per ells. L’informe, que es va fer gràcies a 93.000 enquestes a 46 països, determina que, a països com Regne Unit o els Estats Units, els subscriptors de menys de 30 anys representen només el 8% i el 17%, essent la mitjana d’edat dels subscriptors de 47 anys.
En aquest mateix informe, s’assenyala que l’ús com a mitjà informatiu de la xarxa social Tik Tok ha passat del 3% l’any 2020 al 15% el 2022. L’estil informal, directe i ràpid de la xarxa social, contrasta amb les informacions elaborades i curades dels mitjans tradicionals, que els joves participants a l’informe descriuen com a difícils d’entendre pel llenguatge emprat i la forma en què es conten les històries.
La reflexió a fer, llavors, està en el qui conta -el mitjà-, en el canal, o en el receptor de la informació?
