No és la nostra idea la que crea les coses, les coses existeixen independentment del que nosaltres pensem sobre elles. Avui alguns ens volen fer caure en la temptació de negar la realitat. Les coses existeixen per elles mateixes, no són producte de la nostra subjectivitat.
Encara que les ideologies ens vulguin fer creure que el món es forma i reforma mitjançant idees, la realitat és la realitat i no podem moletejar-la segons els nostres criteris o desitjos personals.
És una realitat, per exemple, que cap de nosaltres és perfecte. També ho és que cometem errors i que, a no pocs, un dia o un altre ens neix la necessitat de rectificar… Cert que hem de confiar en la raó. Però hi hem de confiar quan aquesta no negui la realitat.
Reconèixer la realitat i viure en ella és precisament el que l’idealisme (mare de totes les ideologies) pretén que no facem.
Vull dir, senzillament, que és una realitat que no som perfectes i que, per açò, negar o suprimir les nostres imperfeccions personals i socials és producte de l’orgull que sempre resulta inhumà, i és producte de la mentida, fruit d’una malsana ideologia, que pretén manipular la nostra realitat.
Quan examinam la realitat que vivim, veiem que si alguns tenim dificultat en entrar a dins del món de la mecànica o de la informàtica, uns altres la tenim en assaborir el goig de la literatura, de la poesia, del raonament. Quan examinam la realitat que vivim, veiem que si alguns tenim dificultat per a ser coherents entre el que diem i el que fem, uns altres la tenim per actuar segons criteri propi. Quan examinam la realitat que vivim, veiem que si alguns tenim dificultats de cor, uns altres la tenim de ment. Si alguns tenim dificultat o dificultats per… uns altres la tenim o les tenim per…
Som imperfectes i ens necessitam els uns altres per a madurar i ser feliços. Per açò, és una realitat que sense amor, sense capacitat d’acompanyar-nos, sense humilitat personal, sense capacitat d’ajudar-nos a partir de les nostres qualitats i dons, la nostra convivència és fa difícil.
A partir de la realitat de les nostres mancances personals avui don gràcies a tots els qui s’ajuden familiarment, amigablement, socialment… A tots els qui acullen imperfeccions personals i d’altres i opten per la comprensió, per l’acceptació de la realitat, pel perdó, per l’acompanyament…
La perfecció està en l’amor. I l’amor és la realitat que viuen els qui s’acullen a ells mateixos i als altres amb acollida positiva i sana comprensió i ajuda mútua. Per açò, avui, don gràcies especialment al personal responsable de la Comunitat terapèutica de sant Miquel (Ciutadella). Visitant-la, durant la festivitat de sant Miquel, em deia a mi mateix: “La presència d’aquesta Comunitat entre nosaltres és una realitat que hem d’agrair perquè ens humanitza”.
És cert que la nostra societat avança i canvia, però el que més importa no és adonar-nos que avanci i canviï. El que més importa, és que avaluem si avança i canvia cap una societat més humanitzada. La Comunitat de sant Miquel ens hi ajuda, li don gràcies molt cordials i sinceres.
