Uns dels esdeveniments literaris més importants, la major fira comercial de llibres del món, nascuda l’any 1949, la Fira del Llibre de Frankfurt del Main, enguany té, com a convidada d’honor, la literatura espanyola. El programa enviat per la delegació espanyola, però, presenta una forta majoria d’escriptors i escriptores en castellà, i, el que sembla ser “una quota per quedar bé” dels de les altres llengües, literatures i cultures que conviuen al país: la catalana, la gallega i la basca.
A causa d’aquest fet, des d’Alemanya, professors universitaris, traductors del català a l’alemany, i residents al país, han decidit organitzar una fira alternativa, la Beyond Spain Frankfurt Alternative Book Fair, i convidar a professionals de les altres llengües d’Espanya. Entre aquests, trobam l’escriptor ferrerienc, Joan Pons Pons (1960), amb el qual hem parlat des del setmanari.
“L’any 2007 ja vaig assistir a aquesta fira, com a convidat de la delegació catalana, quan els Països Catalans en van ser els protagonistes. Enguany hi assistesc com a representant de la literatura catalana, però no a la fira oficial, sinó a l’alternativa”. L’autor de les novel·les La malaltia del cor (2022) i Barba-rossa (2021), partirà el 21 d’aquest mes cap a la ciutat germànica per poder gaudir d’aquesta fira, que pregona diversos valors necessaris, i crida a tot pulmó que les literatures minoritàries de l’estat també tenen dret a sortir representades quan la convidada n’és la literatura espanyola, i no únicament la castellana.
De fet, quan el 2007 la literatura catalana era la convidada, diversos mitjans de comunicació espanyols es van pronunciar en contra de no haver portat a cap escriptor català que fes les seves obres en castellà. La mateixa definició de ‘literatura’ fa referència a l’art de l’expressió verbal, de la paraula. Per tant, és estrany que un país demani que quan la protagonista és la literatura catalana, per tant, la seva llengua pròpia, es portin escriptors que no escriguin en català. Però després, i quan està en les seves mans portar la representació de totes les cultures de la literatura espanyola, se centri únicament a omplir una quota mínima. “L’ideal hauria estat que el criteri per escollir els escriptors que representen el país no en fos la llengua sinó la qualitat literària. Perquè així s’estan deixant de banda als vertaders millors escriptors espanyols del moment”.
Per l’escriptor Pons, “és un escàndol que la delegació que envia Espanya doni una visió irreal de la situació i la cultura del país. Per açò, diversos voluntaris que viuen a Alemanya han vist l’ús, polititzat, que en fa Espanya de la cultura, per tal de desprestigiar les altres que també conviuen al país, i no ho han volgut permetre”. Així, aquests professionals voluntaris han llogat el mateix espai, i han preparat un programa durant les mateixes dates, del 19 al 23 d’octubre, en el qual participaran, com a convidats -a partir d’una selecció acurada-, diversos escriptors gallecs, bascs i catalans. Joan Pons Pons n’és un representant d’aquests darrers, i la seva participació consistirà en la lectura del poema ‘Semblava la mort’ de L’illa dels arbres vençuts, i el conte inèdit L’amor és l’únic joc; texts que ha traduït a l’alemany el professional Johannes Beilharz.
