Per referir els fets d’armes d’una família noble medieval és precís poder diferenciar el pare del fill quan aquest són homònims, per no confondre i barrejar l’actuació d’un i altre. Generalment el pare, amb el nom de Dalmau de Totzó, se li solia afegia el ser “major de dies” per diferenciar-lo del seu fill Dalmau “menor de dies”, qualificatius que avui serien substituïts per “sènior” i “junior”.
Durant el regnat de Jaume III de Mallorca, Huguet de Totzó apareix com a cap d’una de les nissagues més antigues de Menorca, cavaller que havia desposat a N’Elicsenda. D’aquell matrimoni havien nascut dos fills (desconeixem si varen concebir filles): Huc de Totzó, en l’any 1321 era paborde de l’illa de Menorca, i per tant màxima autoritat eclesiàstica, el que pressuposa era el fill segon, mentre Dalmau de Totzó, segurament l’hereu, entre 1329 – 1330 va ocupar la Lloctinència de Menorca, màxima autoritat política i judicial de l’illa, que en 1330 fou substituït per Poquet (Francesc) de Bellcastell.
En ésser una família partidària dels reis de Mallorca durant dues o tres generacions, Dalmau de Totzó (sènior) va aconseguir del rei Pere IV, una vegada derrocat Jaume III, que li reconegués un deute de 1.310 lliures que la monarquia mallorquina devia de temps passat, i el més estrany del deute és quan coneixem algunes de les seves partides: 1ª.- 500 lliures de Barcelona, entregades a Michel Tort (tresorer reial) a Vilafranca de Conflent a Jaume III; 2ª.- 200 lliures preu d’un alberg a Perpinyà; 3ª.- 213 lliures en paga de l’armament de galeres a la localitat de Colliure per manament de Jaume III; 4ª.- altres 64 lliures en l’armament de dos llenys, a Ciutat de Mallorca, quan Jaume III va sortir de l’illa, entre altres petits deutes.
Les quantitats degudes reafirmen la fidelitat de la família Totzó a la Casa de Mallorca, i probablement la seva ascendència mallorquina. D’altre banda, considerem que els deutes degueren ser fets amb anterioritat a l’enemistat dels dos reis (1341) , i per tants ara assumits per Pere IV en ser el nou rei del reialme illenc.
En total, les 1.310 lliures degudes foren pagades dia 15 de juny de l’any 1345, mitjançant un document emanat a Perpinyà, amb la cessió, en alou franc, de dues alqueries a Menorca: l’alqueria Banyuls, situada en el terme de Ciutadella, i l’alqueria de Santa Creu, situada en el terme del castell de Santa Àgueda.
El document, és explícit com pocs, situa l’alqueria de Banyuls així: confronta d’una part amb l’alqueria den Colell; de l’altre amb l’alqueria den Guillem Ferrer i Pere Torron, que es diu Binitalip, i d’altres dues parts amb el litoral marí. L’alqueria de Santa Creu tenia com a límits; d’una part la cavalleria de Pere Gaver, que es deia Bini Sequim, en dues parts amb l’alqueria propietat de Periconi March, dita Gibeyll, i de l’altre part amb el rafal den Coch. (ARM RP 27 f. 18 – 20).
El fet de que el document fos signat a Perpinyà (15 VI 1345) poc després d’acabada la guerra sostinguda per Pere IV contra Jaume III. per annexionar-se el contat del Rosselló, suggereix si Dalmau Totzó (junior) participà activament a favor del rei aragonès, i per aquesta raó Pere IV li va reconèixer el deute i li va cedir a canvi les dues alqueries.
Aconseguida la cessió reial, Dalmau de Totzó (junior) va nomenar al seu germà Huguet de Totzó, canonge de la Seu de Mallorca, el seu procurador perquè en nom seu es fes càrrec de les alqueries, possessions, terres, censos i altres drets senyorials que li pertanyien a l’illa de Menorca (ARM RP 27 f. 21 – 22v).
Huguet de Totzó (sènior) sembla ser que morí l’any 1346 (ACA Reg. 1410 f. 50v), any en que el seu fill homònim era designat pel rei castellà de Santa Àgueda, en substitució del cavaller Berenguer de Gaver (ACA Reg. 1410 f, 37).
L’any 1346 va ser un any difícil i de constant alarma. La presència de naus genoveses al servei de Jaume III de Mallorca bloquejaven els ports illencs i exercien una pressió constant sobre el seu tràfic, sobretot blader, que repercutia negativament sobre la població. Davant l’amenaça d’una invasió, el governador de Mallorca, de part del monarca, notificava a Gilabert de Corbera i als Jurats i als síndics de Maó que el cavaller Dalmau de Totzó visités el castell de Santa Àgueda i els murs de Ciutadella i Maó, i que tinguessin en compta els seus consells en quant a la defensa. (ARM LC 6 f. 165)
Sembla ser que Dalmau Totzó era un expert en obres de defensa. Així es desprèn d’una carta enviada del governador de Mallorca al de Menorca. Li deia saber, a través d’ell i de Dalmau Totzó, que havien reconegudes les forces de l’illa, que el Raval de Maó encara no estava acabat de murar, treballs que eren molt necessaris finalitzar per completar la defensa de l’illa “ per ço com lo Castell de Mahó, segons que’ns havet scrit, no’s poria tenir si lo raval se prenia, considerant que’l port de Mahó seria gran refugi als enamichs en cas que’l posquessen haver”. Però sembla ser que hi havia sèries dificultats financeres per acabar la muralla. Per aquesta raó el governador requeria que fossin fetes “per comunes distribucions de tots los habitants de la ylla de Manorcha”, opinió a la que els Jurats de Ciutadella s’hi oposaven. Però la reacció del governador fou contundent; l’obre del castell de Maó seria feta amb la contribució del Comú de l’illa, ja fos per via de tall o per via de préstec. I per evitar fraus manava intervenir el Consell General i l’estimació de Dalmau Totzó més quatre prohoms, dos de Ciutadella i dos de Maó. (ARM LC 7 f. 25).
En el mes d’abril de 1346 el governador de Mallorca notificava als Jurats de Menorca que la seva petició cursada de manar fer una crida perquè tots els menorquins de tenien propietats a Menorca acudissin a l’illa per la seva defensa, era contestada així: no trobam que bonament se puscha fer per no metre temor a les gents” (ARM LC 7 f. 24v).
En el mes de maig era el governador Gilabert de Corbera qui demanava homes d’armes per a la defensa, recolzant-se en una ordenança del rei Sanxo I de Mallorca, “sobre la ajuda de companyes per los Jurats de Mallorca qu’és faedora a les yles de Menorca e de Eviça”. Però la resposta dels Jurats era de no estar obligats. La gent de Mallorcha és necessària per a la deffensa d’aquí. (ARM LC 7 f. 69).
Per manament reial, Dalmau Totzó com a castellà de Santa Àgueda, va afegir 6 servents més als quatre que ja existents en el castell, força que ja posava de manifest la poca importància estratègica que tenia.
La cessió de l’alqueria de Santa Creu a Dalmau de Totzó arruïnava un dels set projectes de Jaume II de fundar allà una parròquia, beneficiant així la capella de Sant Martí (abans Sant Narcís, després pobla d’Es Mercadal). Però el cavaller, segurament apurat pels deutes va vendre (gener de 1347) l’alqueria a Huguet de Corbera, familiar del governador Gilabert de Corbera. ACA Reg. 1411 f. 191-192
A finals d’any de 1347, en el mes de novembre, coneixem l’anada de Dalmau de Totzó a l’illa de Rodes (Mediterrània Oriental) en servei del monarca, un viatge del qual pareix que no retornà. La seva esposa, Ermesenda, a final d’any, elevava una protesta al governador de Mallorca per la qual sabem l’enemistat existent entre Dalmau i Gilabert de Corbera, i la negativa del governador menorquí a pagar els serveis de Guillem Banyuls, a qui Dalmau havia encarregat la custòdia del castell de Santa Àgueda. El rei, avalador del seu servidor, manà que el procurador reial menorquí pagués les quantitats degudes.al castellà (ARM LC 8 f. 115v).
Desaparegut de la documentació i de l’escena política Dalmau de Totzó, sembla ser que el domini útil (emfitèutic) de l’alqueria de Santa Creu estava en mans Berenguer Juaneda, el qual es queixava que durant 10 anys havia posseït Santa Creu però ara els hereus den Corbera li discutien el domini útil de l’alqueria. Probablement els hereus den Corbera volien fer fora en Juaneda per poder-la llogar amb un major censal o procedir a la seva venda per repartir-se l’herència.
Suposem que aquesta pressió sobre el pagès emfitèutic era degut a les dificultats econòmiques. Una situació que fou aprofitada pel rei Pere, el qual manà al seu procurador que indagués el preu de l’alqueria venuda per Dalmau als Corbera (Santa Creu) ja que tenia intenció de recuperar-la, amb el propòsit de convertir-la en cavalleria. ACA Reg.1339 f. 192
