L’any 2016 rememoràvem l’inici de la Parròquia de sant Esteve. Entorn d’ella, i des de l’inici, sempre hi ha un grup de voluntaris que, incansables, fan catequesi, acullen les persones que ens arriben a Càritas, visiten malalts, s’apropen a infants i joves, netegen l’Església, preparen les celebracions,…
El 16 d’octubre del 2016, els diversos rectors que fins ara ha tingut i té la Parròquia (Llorenç Olives, Antoni Sintes, Jaume Albert Vidal, Francesc Triay i J. Bosco Faner) es tornaven a trobar per agrair a aquesta comunitat el seu servei sempre impagable en tots els sentits. Una comunitat cristiana sempre és viva quan, unint-se per a celebrar l’Eucaristia, pren consciència i adopta actituds a favor de diverses necessitats implicant-se en el benestar i dignitat de les persones.
Aquests voluntaris parroquials, com tants d’altres que serveixen a entitats de servei humanitari (Creu Rotja, Vicent Ferrer, Associació contra el Càncer…) són autèntics missioners, missioneres. Uns i altres, obertament o calladament, conscients o no conscients, practiquen l’anunci de l’evangeli: “Feliços els qui es dediquen al servei dels altres, Déu és present en ells”.
Fa uns anys vaig viure al costat d’alguns que reben directament el nom de missioners: un mes a l’Alto de La Paz (Bolívia) i, un altre, a Ghana. Molts d’ells es van convertir per a mi en autèntics i perennes referents. Una cosa és conèixer que hi ha voluntaris que d’una forma gratuïta es dediquen al servei d’altres (especialment als més pobres, i als pobres dels països més pobres), i una altra és viure al seu costat durant un temps. És tota una lliçó diària.
Tenint present la Jornada del DOMUND que celebrarem el proper diumenge dia 22 amb el lema: “Sereu els meus testimonis”, vulguem pregar, o almanco agrair, a favor de tants missioners, dones i homes, que entreguen la seva vida a favor dels altres, a favor sobretot dels més pobres, amarats de valors tan evangèlics com humans: l’amor, l’alegria, la cordialitat, l’educació i l’escola, l’espiritualitat, la transcendència, l’acompanyament…
La vida ens arriba carregada de problemes diversos. Els meus edu cadors, i des de la meva infància, no sols van intentar ensenyar-me a plantejar correctament diversos problemes, també, i el que és més important, em van ajudar a aprendre a solucionar-los! No ens ha de preocupar tant si tenim o no problemes, aquests hi han estat i hi seran sempre. El que ens ha de preocu par és trobar la solució més justa. “No podem pretendre acarar les dificultats de la mateixa manera que ho hem fet quan les hem creades”, deia assenyadament A. Einstein. Qui s’esforça en trobar solucions té un esperit guaridor. Qui va creant problemes necessita una persona assenyada que l’alliberi. Els missioners, les missioneres, les voluntàries, els voluntaris, no creen problemes, intenten amb la seva entrega incondicional, solucionar-los.
Avui don gràcies a qui amb el seu somriure, soluciona la tristesa d’alguns omplint d’aire sa el seus pulmons. Don gràcies a qui amb una paraula consoladora obre un espai d’esperança a qui viu soledat. Don gràcies a qui amb un gest alliberador ajuda a algú a superar dependències no aconsellables. Don gràcies a qui, essent pacífic, regala noves oportunitats a qui ha perdut la pau. Don gràcies a tants voluntaris i voluntàries que ajuden a fer una societat més digna i igualitària.
