La Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, organitza el primer cicle «Teatre per a la Memòria», amb motiu del Dia del Record, que se celebrarà el proper 29 d’octubre.
Durant un mes, set peces teatrals sobre la Guerra Civil, la postguerra o la repressió franquista, a càrrec de set companyies locals, giraran per diferents espais de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, fins a completar un total de 19 funcions.
«És de justícia posar en valor totes les disciplines i aquest Cicle és, al cap i a la fi tot i que manquin moltes obres, també un homenatge a aquesta branca imprescindible de la Memòria democràtica», ha destacat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado, qui també ha volgut assenyalar que, des de la Direcció General de Memòria, s’ha intentat que les obres fossin diverses, que es posi en valor la repressió de les dones, del món cultural, la repressió a Balears però també arreu de l’Estat incloent també els camps de concentració nazi.
La programació, la qual és fruit de recopilar les diferents propostes dels membres de les Comissions de Fosses i de Memòria Democràtica, inclou els espectacles següents:
- LES CANÇONS PERDUDES, de Noctàmbuls Teatre
Les cançons perdudes és una peça de dramatúrgia documental escrita per Jaume Miró i dirigida per Joan Fullana; però és, a més, un treball col·lectiu de creació juntament amb els actors, un projecte que es va gestar de manera grupal.
Amb l’objectiu d’acostar el teatre documental al públic, Les cançons perdudes posa en escena, d’una manera simple i eficaç, i a través de documentació contrastada, la vida de Margaret Zimbal, miliciana alemanya combatent en la Guerra Civil, en un espectacle de petit format en què la narració a càrrec de tres intèrprets (dos actors i una actriu) viatja des del passat al present.
La música també hi és present, amb dues peces interpretades en directe, cançons cantades amb l’acompanyament d’un ukelele que serveixen per lligar i fer de pont dels blocs narratius de la historia.
- ELS ALTRES, de Cultural-ment
Els altres és una obra que vol retre homenatge al batle republicà Emili Darder, vilipendiat i assassinat pels franquistes l’any 1937, i «als altres», tota aquella gent represaliada, assassinada, torturada, mutilada, etc. També a les famílies, els drets perduts, les usurpacions, les violacions, les mentides, els robatoris, la discriminació, la defenestració, l’exili, la presó, la mort de la cultura, la manca de llibertat, l’endarreriment del país, el silenci… i, sobretot, la por.
- FRAGMENTS A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL, de L’Alicorn Teatre
Fragments és un text dramàtic construït amb petites parts d’un discurs narratiu: la memòria de la Guerra Civil a través dels relats d’unes dones ferides. El text està constituït per una successió de relats independents un de l’altre, units pel sentiment tràgic. Cada personatge monopolitza el discurs per contar uns succeïts dels quals en fou protagonista.
Gabriel Janer Manila va enregistrar aquestes veus entre 1973 i 1978. Eren les veus d’unes dones marcades pel dolor de la guerra: feia quasi quaranta anys que havia acabat i persistien els records de les ferides. Havien suportat la misèria de conviure amb els vencedors, aquells que havien assassinat els seus homes: el pare, el germà, el fill, el marit, l’amant… No gosaven parlar-ne. Tenien por. Les històries que expliquen només podien contar-se en secret, a mitja veu, quasi en silenci. Aquell silenci de pedra que els varen imposar.
- AMARG, d’Òrbita Produccions
La història narrada és la darrera nit de Federico García Lorca a la terra, abans de ser afusellat per les seves idees «modernes». Però també la de totes les persones represaliades, perseguides o torturades per les seves creences i d’aquells avançats al seu temps que decidiren viure lliures i ho pagaren car.
Amarg és l’abans i el durant d’aquella nit. L’aproximació al mite, al poeta, al viatger, al dramaturg, a l’amic, a l’enamorat, i a tots els que escriuen, viuen i estimen amb passió.
És una obra amb noms i fets reals, personatges inventats, i contada per dones que fan d’homes: perquè ha sortit així i perquè, segurament, ha funcionat el subconscient que es revela contra les normes establertes, com va fer Lorca, i com varen fer tants de valents i valentes.
- LLUM TRENCADA, d’Iguana Teatre
El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 trencà els somnis de gran part de la població i, per a les dones, suposà la pèrdua de tots els drets que havien aconseguit amb la Segona República; però també la pèrdua dels homes que formaven part de la seva vida.
L’espectacle recupera algunes històries d’aquestes dones que anaren a presó, no per les seves idees polítiques, sinó perquè eren filles d’un o dones d’un altre. I reivindica el paper d’altres dones, activistes, fortes i valentes, que s’atreviren a enfrontar-se amb els qui les volien fer callar.
Llum Trencada recupera un bocí de la història que no semblava interessar gaire, perquè no era la història del protagonista, sinó dels personatges secundaris que, tanmateix, foren objecte d’una venjança i repressió tan dura com la dels seus companys, pares o fills.
- EXERCICIS DE MEMÒRIA, d’El Somni Produccions
És una proposta escènica de petit format, pensada per ser representada en actes commemoratius relacionats amb la memòria històrica per honorar les persones represaliades durant la Guerra Civil i la postguerra a les Illes, que centra la mirada en les dones que els varen sobreviure: companyes, germanes, filles i netes que han lluitat i segueixen lluitant per la dignitat i la memòria dels seus éssers estimats.
Totes les dones que apareixen en Exercicis de memòria tenen en comú el mateix batec: rompre el silenci imposat i convertir el dolor en lluita. Per a totes, l’amor és el motor. El desig de tornar a abraçar allò que queda del pare, germà, padrí o company, saber on és, tornar-lo a enterrar, destapar la veritat.
Aquest text està dedicat a elles, a totes les dones que segueixen buscant, a totes les dones que han decidit trencar amb l’herència del silenci: dones que estimem, dones valentes, dones de llum.
- ANTÍGONES 2077, de WeNeverSleep
A través del mite d’Antígona donam veu a les companyes dels represaliats desapareguts durant la Guerra Civil i la postguerra a les Illes Balears que varen quedar vives. Parlam d’esposes, germanes, filles i netes. Parlam de desenterrar per poder tornar a enterrar dignament, amb les ungles si fa falta. Parlam del dret a la memòria com una lluita contra l’oblit, perquè 2077 no és una xifra: és la història que hi ha darrere del cens elaborat pel Govern de les Illes Balears, d’acord amb la Llei de memòria històrica; però hi ha més, perquè són assassinades, una vegada i una altra, les persones que estimaven als 2077; els familiars que encara no els han trobat. Sabem quantes vegades són assassinats els 2077 sense el dret a la memòria? Antígones 2077 no és el futur. Tampoc és el passat. Antígones 2077 és avui encara.
Antígones 2077 és la voluntat de continuar donant veu a les dones represaliades durant la Guerra Civil i la postguerra espanyola. Antígones 2077 és per a elles, dones valentes, dones que lluiten, dones que callen, dones que estimen. Antígones 2077 és per a vosaltres.
Totes les representacions del cicle són gratuïtes. Només cal descarregar les invitacions a través del portal web Ticketib.com.
El 29 d’octubre és, conforme a la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, la data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, dins del dret a la reparació i al reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
