Es coneixen pocs detalls de la vida de Al-Juarismi. Va nèixer al voltant de l’any 780 i va morir prop de l’any 850.
Va ser matemàtic, astrònom, filòsof, escritor.
El seu nom ha donat lloc a la paraula Algoritme que és el conjunt d’operacions a fer, per resoldre un problema.
La seua obra principal va ser el tractat d’àlgebra Hissab al-jabr wa-l-muqàbala (Compendi de càlcul per reintegració i comparació). Obra didàctica de matemàtiques de ha donat nom a la branca matemàtica anomenada Algebra.
L’algebra consisteix en l’ús de lletres per a representar nombres desconeguts que s’han de trobar per coneixer la solució d’un problema.
El seu treball científic es va desenvolupar entre els anys 813 i 833 dins de les institucions fundades pel califa al-Mamun: la Casa de la saviesa (dedicada a traduir obres clàssiques), la biblioteca i l’observatori astronòmic de Bagdad. Gràcies a açò, es varen transmetre a la cultura àrab els coneixements dels clàssics en grec, llatí o sànscrit. Durant els segles de l’edat mitjana, al-Khwarazmí va ser la principal font de coneixements matemàtics entre l’Orient i l’Occident.
Leonardo de Pisa (Fibonacci) va dur cap a Europa els coneixements d’Al-Juarisme: principalment la substitució dels nombres romans pels nombres actuals aràbics amb l’utilització del nombre zero i la resolució d’equacions.
Àlgebra
En el seu tractat d’àlgebra, obra eminentment didàctica, pretenia ensenyar una àlgebra aplicada a la resolució de problemes de la vida quotidiana.
Encara no emprava símbols (com x) sinò paraules. Per exemple, per a resoldre l’equació, escriu: … un quadrat i deu arrels són iguals a 39 unitats. Així, la pregunta en aquest tipus d’equació és aproximadament així: quin és el quadrat que, combinat amb deu de les seves arrels, donarà una suma total de 39?
Ara posariem: x² + 10x = 39
Per a resoldre equacions les redueix a una de les sis formes normals:
1. Quadrats igual a arrels (ax² = bx)
2. Quadrats igual a nombres (ax² = c)
3. Arrels igual a nombres (bx = c)
4. Quadrats i arrels igual a nombres (ax² + bx = c)
5. Quadrats i nombres igual a arrels (ax² + c = bx)
6. Arrels i nombres igual a quadrats (bx + c = ax²)
No hi ha consens sobre si va conèixer, o no, les obres d’Euclides (Els Elements i altres).
Aritmètica
De la seua aritmètica, Kitab al Yama ua al Tafriq bi Hisab a l’hindi «Llibre de la suma i de la resta, segons el càlcul indi», només es conserva una versió llatina del segle xii, Algorithmi de numero indorum.
Empra el sistema indi de numeració posicional en base 10 i mètodes per fer càlculs sobre aquesta base.
Astronomia
Del seu tractat sobre astronomia, Sindhind zij, també s’han perdut les dues versions que va escriure en àrab. Es basa en treballs astronòmics indis.
Al-Juarismi també va escriure sobre els calendaris: Tractat sobre el calendari hebreu.
També s’atribueixen a Al-Juarismi alguns manuscrits sobre instruments astronòmics com rellotge de Sol, mesures d’altura i azimut, astronomia esfèrica, construcció d’astrolabis, …
Geografia
En l’àmbit de la geografia, té l’obra anomenada Kitab súrat al-Ard (Llibre de l’aparença de la Terra o de la imatge de la Terra, traduït a l’anglès com a Geography), acabat l’any 833, va revisar i va corregir els treballs anteriors de Ptolemeu pel que fa a Àfrica i l’Orient. Té un llistat de latituds i longituds de 2.402 llocs.
ECLIPSI DE SOL
El passat dimarts es va poder veure el petit eclipsi de Sol.
