Aquest era el títol d’un articlet que vaig escriure fa més de trenta d’anys. Em referia a en Rafel, el jove sabater de “Foc i Fum”. D’açò no feia encara una dècada de l’esfondrament de la indústria de la sabata a Ciutadella i la seua substitució pel turisme.
En Rafel era el símbol de la indústria com a fet econòmic dominant, que al seu moment havia substituït un altre personatge de “Foc i Fum”, en Bartomeu de Son Tica, paradigma de l’antiga pagesia.
Deia en aquest escrit que la nova societat del turisme encara no s’havia acabat de formar prou com per crear un personatge simbòlic del nivell dels dos anteriors; ara, encara, tampoc.
Segons la “Geografía Regional de España” d’M. de Terán i L.Solé Sabarís el 1965 Menorca tenia 45.365 habitants i Eivissa només 37.811, el 2021 en tenien 99.037 i 159.249.
I Ciutadella ha passat de 17.580 el 1981 a 30.628, dels quals només el 50.78 % són nascuts aquí i, d’aquests ja n’hi ha una part que són fills d’immigrants; és a dir que els autòctons just som la minoria més grossa, però minoria; i la immigració segueix. Cadascú que ho interpreti com vulgui i en tregui la conclusió que més li agradi; però aquesta és la realitat.
Aquest canvi tan dràstic de població s’ha produït en un temps molt curt: quaranta anys no són gaire a la Història; i encara segueix viu el procés, no sols a Ciutadella, arreu: a la conservadora Anglaterra acaben de nomenar primer ministre un fill d’immigrant. La crisi climàtica, igual que altres factors, empenyen amplis moviments de població;i no és la primer vegada al llarg de la Història que succeeixen fets així, que solen provocar períodes d’inestabilitat social i política generals; a ca nostra, també.
Què vol dir avui esser ciutadellenc, quin significat tenen els símbols de la vella societat, san Joan entre d’ells ?: “sóc d’aquí. Sóc estranger” escrivia el poeta Josep Palau i Fabre, en una variació sobre “L’Etranger” de Baudelaire.
