Segons l’Avantprojecte de llei de pressuposts per al pròxim exercici, el 85 % de l’increment pressupostari de la Conselleria es concentra en les àrees de Recerca i Política Universitària i de Modernització i Administració Digital en una confirmació de l’aposta del Govern de les Illes Balears per consolidar la transformació del model social i econòmic cap a la competitivitat, la diversificació productiva, la sostenibilitat i la cohesió social.
“Aquests comptes projecten futur i es comprometen amb apostes essencials per a aquest Govern com són la recerca i el desenvolupament, la transferència i la generació de coneixement. Són infraestructures però també intangibles absolutament imprescindibles per apostar fermament per un model econòmic i social basat en el coneixement”, ha explicat Company.
Per això, la Direcció General de Política Universitària i Recerca concentra el 62 % del pressupost de la Conselleria, amb una previsió de 115,6 milions d’euros, 15,4 milions d’euros més que el 2022 (+13,3 %) . D’aquest total, 102,5 milions es destinen a l’aportació global que fa el Govern a la UIB, un 15,4 % més i un increment en nombres absoluts de 15,8 milions d’euros respecte al 2022.
«Mantenim el ritme de millora del finançament de la UIB, que permetrà no sols l’ampliació de les infraestructures dedicades a docència i la recerca universitària sinó també la posada en funcionament de nous estudis de grau, com ara el d’Enginyeria Informàtica a Menorca, la millora de les condicions salarials del personal investigador i de serveis i la reducció un any més del preu de les matrícules», ha subratllat.
A més, es destinaran 11,1 milions d’euros a les polítiques de recerca. Aquesta quantitat permet mantenir les convocatòries pluriennals encara en vigor i es promouen noves actuacions destinades a consolidar l’excel·lència científica i l’atracció i retenció de talent, sense deixar de banda les aportacions per a la posada en marxa de noves infraestructures científiques com ara el Pol Marí i el Complex Científic d’R+D+I ubicat al ParcBit.
D’altra banda, el conseller ha valorat la forta pujada del pressupost de la Direcció General de Modernització i Administració Digital, que creix més de 12 milions d’euros (+47,5 %) fins als 26,7 milions. Aquest increment extraordinari, provinent en bona mesura de l’assignació de fons europeus Next Generation, es destinarà principalment a l’acceleració de la implantació de l’administració electrònica, la creació de nous i millors serveis d’atenció ciutadana, així com a potenciar la resiliència de l’Administració amb la creació de sistemes d’autenticació i de signatura electrònica, millorant també les infraestructures de sistemes i de telecomunicacions.
Així, la partida pressupostària més significativa és la d’Ordenació, regulació i desenvolupament de telecomunicacions, amb 18,2 milions d’euros; una partida amb una important pujada del 56 %, i també ho són les d’Immersió digital i d’Atenció a la ciutadania, amb un augment del 20 % i del 60 % respectivament.
El conseller ha posat l’accent sobre les línies d’ajudes finançades per mitjà del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per a millora d’infraestructures de telecomunicacions a edificis (1,7 milions), bons d’accés a Internet per a col·lectius vulnerables (més de 351.400 euros), ajudes a la millora de la connectivitat dels centres públics de referència i serveis públics (3,7 milions d’euros) i per a formació ciutadana per a la reducció de la bretxa digital (3,46 milions d’euros).
També des de la Direcció General de Modernització i Administració Digital es realitzen sengles aportacions a la Fundació Bit d’1,4 milions d’euros, que puja un 27,4 %, i de 8’1 milions d’euros a l’IBETEC, que representa un increment del 55,4 % gràcies a una injecció extraordinària procedent del Fons FEDER per a un projecte pluriennal d’ampliació de les xarxes de telecomunicacions TetraIB, IOT (smart) i TDT.
Polítiques culturals i lingüístiques
L’àrea de Cultura de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura gestionarà en 2023 un total de 28,7 milions d’euros, un 3% més que en 2022, enfocats en l’enfortiment dels centres propis, l’avanç en noves infraestructures, la pujada de convocatòries d’ajudes destinades al sector cultural des de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), la posada en marxa de l’Observatori Cultural i el creixement de la Fira B!.
La Direcció General de Cultura gestionarà 21,8 milions d’euros i ha previst increments per a la Biblioteca Pública de Palma Can Salas, l’Arxiu del Regne de Mallorca i el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF). L’IEB experimenta la pujada més gran, un 16,4 %, en passar de 4,2 milions a més de 5 milions d’euros, amb 350.000 euros per a la Fira B!, un 40% més que el 2022. L’ICIB gestionarà 2,6 milions d’euros amb pujades de convocatòries per al sector cultural i 300.000 de fons europeus per a acceleradores culturals.
Quant a la Direcció General de Política Lingüística, el pressupost que preveu destinar la Conselleria per a l’exercici 2023 és de 3,6 milions, 55.000 euros més que enguany (+1,56 %) per a polítiques i actuacions dirigides principalment a la promoció i la normalització de la llengua catalana, entre les quals hi ha la certificació oficial de coneixements, les convocatòries de subvencions a ajuntaments, entitats sense ànim de lucre i mitjans de comunicació i accions sectorials específiques com ara la de promoció de l’ús del català a l’àmbit judicial.
Fons Europeus
Amb referència a la Direcció General de Fons Europeus, la Conselleria destina un pressupost d’1,5 milions d’euros, un 27,3 % més que en el pressupost de 2022, per consolidar els avanços que es venen assolint en aquest àmbit des de la legislatura anterior gràcies a una estructura «forta, dinàmica i professional, que ha estat capaç de guanyar-se la confiança de les autoritats nacionals i comunitàries», ha destacat el conseller.
Pel que fa a l’Oficina de Coordinació i Planificació d’Inversions Estratègiques, els pressuposts plantejats responen a la necessitat de reforçar les estructures organitzatives, mecanismes de gestió i sistemes de governança de l’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030. Amb 2,1 milions d’euros pressupostats, l’OIE creix 1’3 milions d’euros respecte al 2022, «uns increments per ambdues àrees ben justificat atès els resultats que està donant», en referència als 437 milions d’euros procedents de la Unió Europea que l’Avantprojecte de de llei de pressuposts incorpora.
En aquest sentit, ha detallat que el programa Next Generation aporta gairebé 420 milions d’euros als comptes anuals proposats, 318,29 milions des del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 102 milions a través del programa REACT-EU, als quals s’han d’afegir 16,58 milions de la programació 2021-2027 de FEDER i FSE.
