El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir i el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, han presentat, aquest dimarts, la tercera edició de l’informe «Anàlisi del sistema de gestió dels residus municipals a les Illes Balears», corresponent a l’any 2021.
El volum de residus generats a les Illes Balears el 2021 va ser de 660.531 tones, una xifra que equival a 474 kilos per càpita. En comparació a l’any anterior es registra un increment del 9,8%. Amb tot, segons ha destacat Mir, «en relació a 2019, l’any prepandèmic, el volum total es redueix en un 11,7%». El conseller ha destacat, en aquest sentit, que «caldrà esperar a conèixer els resultats d’enguany per tenir una fotografia més completa després de dos anys sense activitat econòmica plena». Amb tot, ha destacat que «les dades de 2021 estan per davall de les dels anys immediatament anteriors a la pandèmia i que arriben al màxim el 2018, l’any anterior a l’aprovació de la Llei de Residus».
Per illes, Mallorca, amb una producció de 483.910 tones (458 Kg per càpita) va generar el 73% dels residus municipals de les Illes Balears incrementant-ne la generació un 10% respecte l’any anterior. A continuació, Eivissa, amb una producció de 115.822 tones (594 Kg per càpita) va generar el 18% dels residus municipals incrementant-ne la generació un 10% respecte l’any anterior; Menorca produí 51.798 tones anuals i 423 Kg per càpita (8% dels residus municipals de l’arxipèlag i un increment del 12% respecte l’any anterior); i, finalment, Formentera, amb una producció de 9.000 tones (460 Kg per càpita) generà l’1% dels residus municipals de l’arxipèlag. Cal tenir en compte que per a aquest càlcul es té en compte l’Índex de Pressió Humana (IPH) que reflecteix el nombre exacte de persones sobre el territori i no el padró com fan altres organismes com l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Pel que fa a la recollida selectiva, suposa el 24% del total incrementant-se quatre punts percentuals en un any respecte el total de residus generats, En aquest sentit, destaquen les dades d’Eivissa (+11%) i Formentera (+7%). A Mallorca, l’increment ha estat de 4 punts percentuals mentre que a Menorca és el mateix percentatge de 2020. En canvi, el total de residus que han acabat en un abocador se situa en el 18%, quatre punts percentuals menys que el 2020.
Pel que fa a les diferents fraccions de la recollida selectiva, els envasos de vidre son els que presenten un índex de recollida selectiva més elevat (63%), seguint del paper i cartró (45%), els envasos lleugers del contenidor groc (34%), la matèria orgànica (15%) i el tèxtil (5%). En aquest sentit, el director general ha assenyalat que confia que el proper estudi registrarà «un increment significatiu en el percentatge de recollida selectiva de matèria orgànica» tenint en compte que enguany s’ha acabat d’implementar la recollida a municipis com Palma.
Sansó ha assenyalat que per assolir els objectius autonòmics, estatals i europeus la producció de residus per càpita hauria de davallar un 11,6% pel conjunt de les Illes Balears abans de 2030. Més complicat, en canvi, serà assolir l’objectiu europeu del 55% de valorització material dels residus municipals per al 2025. En aquest cas, caldria que l’índex de recollida selectiva dels residus generats al conjunt de les Illes Balears es situés, com a mínim, per sobre del 68% abans d’aquell any. Per tant, caldria incrementar un 45% les dades assolides enguany.
Per fraccions, la Llei de residus marca com a objectiu augmentar, abans de 2030, com a mínim, fins a un 65% del pes i per a cada fracció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge conjuntament. Actualment, segons ha assenyalat Sansó, només s’ha assolit l’objectiu en el vidre. El material que està més allunyat d’assolir aquest objectiu, en canvi, és la fusta, que hauria d’incrementar un 65% els resultats de 2021. La resta de fraccions haurien de créixer el següent: tèxtil (+61%), matèria orgànica (+52%), plàstics (44%), envasos no industrials (+28%), metalls (+22%) i paper i cartró (20%).
