Llorenç Allès/Ciutadella – L’Ajuntament de Ciutadella ha presentat els pressupostos que gestionarà el proper any 2023. Seran els darrers d’aquest mandat, i a la vegada, els majors de la història d’aquesta administració. Uns comptes que donen continuïtat a la feina feta durant aquests anys, i que, segons l’equip de govern, tenen un marcat caire social i que posen les persones al centre de tota l’acció municipal. Seran també els darrers pressupostos que presentarà i aprovarà Joana Gomila com a batlessa de Ciutadella.
- Com són els pressupostos municipals per al 2023?
- Són els pressupostos que reflecteixen els objectius d’aquest mandat de l’equip de govern. Són uns comptes de caire social, perquè invertir en les persones és el pilar bàsic de la nostra gestió. També prioritzam el foment del teixit associatiu, que a Ciutadella és molt divers i que tanta feina fa per a què noltros puguem tenir una sèrie de serveis en molts àmbits. També aquest pressupost ajuda a la promoció de la cultura i l’esport, que són fonamentals per al creixement de les persones, i estan compromesos amb el desenvolupament sostenible en un moment en que és imprescindible treballar en aquest sentit, impulsant la transició energètica, millores a l’espai públic i a la mobilitat per a què Ciutadella sigui un veritable espai de convivència. Aquests pressupostos reflecteixen tots aquests compromisos que tenim amb la ciutadania.
- Seran els darrers pressupostos d’aquest mandat, els darrers comptes de vostè com a batlessa de Ciutadella…
- Els pressupostos del 2023 continuen una tasca que vam començar el 2015. Quan noltros rallam d’inversions, ho feim per referir-nos a grans actuacions, sí, però també a petites intervencions que la ciutadania reclama. Per a mi una inversió important és poder tenir 4,9 milions d’euros per prestar els serveis socials necessaris per a què la ciutat sigui més igualitària, per a tenir un patronat municipal de la residència geriàtrica i el centre de dia que funcionao un centre d’autonomia que va posar en marxa aquest equip de govern. Hem estat l’únic equip de govern que ha cregut de veritat que el geriàtric s’havia d’ampliar, perquè hem estat els únics que hem apostat per rescindir amb consens amb la Clínica Menorca el contracte de lloguer de l’edifici municipal on està ubicada. Si no haguéssim fet aquesta passa, no tindríem ampliació. Som els únics que hem redactat un avantprojecte per al creixement i la reforma de les dependències actuals per així poder millorar l’assistència que donam a les persones internes. Som els únics que hem posat doblers per redactar un projecte bàsic i executiu. És un camí llarg, sense dubte, i tots som conscients que les obres municipals tenen dificultats, més si tenim en compte que parlam d’un espai protegit i on han de residir persones a la vegada que es fan les obres. També hem apostat per les millores dels camins rurals, i cada any al pressupost n’hem contemplat algun. Som també els únics que hem posat doblers per a la nova escola de musica i hem fet feina en aquest tema. Primer, hem canviat la fitxa del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella, perquè sinó l’escola de música no es podria ubicar a L’Oar. Hem fet un estudi de detall, que està a punt d’aprovar-se, perquè sinó l’escola no pot anar allà. I ara posam els doblers per redactar el projecte. I com aquest, molts exemples. Hem obert el Teatre des Born, Can Saura, el Castell de Sant Nicolau, hem posat en marxa Eduquem en la Cultura, millorat la Biblioteca, el Roser, el Centre d’Art… Tenc la sensació que s’han tirat endavant grans projectes que demandava la ciutadania.
- L’oposició ha criticat que hi ha molts projectes inclosos als nous pressupostos que ja estaven previstos anys anteriors, com el geriàtric o l’escola de musica, i que açò suposa un engany a la ciutadania.
- En relació a aquests projectes, cada any s’ha fet una passa. En el cas del geriàtric, es va aconseguir acabar un contracte amb consens amb la Clínica Menorca, i açò no s’aconsegueix d’un dia per l’altre i és molt important. Algú pot dir que l’equip d’esquerres no vol assistència privada, i açò no és cert. Noltros defensam que ha d’haver-hi assistència pública per a tothom, i qui vulgui anar a una privada ho ha de poder fer, però està clar que no ha de ser a un lloc que noltros necessitam per ampliar serveis públics. El PP va anar renovant el contracte, quan l’hagués pogut rescindir fa molts anys i ampliar el geriàtric. Els únics que hem apostat fort hem estat noltros, amb la rescissió de mutu acord i posant doblers i aconseguint un avantprojecte. Igual passa amb l’escola de música. Qui realment ha fet cosa per a què hi hagi una escola de música a la zona de L’Oar? Noltros, modificant el Pla de Protecció del Conjunt Històric-Artístic, fent un estudi de detall i posant doblers per redactar el projecte. No es repeteixen. Cada any s’ha fet una passa. És difícil, per exemple, canviar una fitxa del Pla de Protecció. Dos anys.
- Aquesta tardança és difícil d’entendre per la ciutadania…
- I per noltros també, però són temes que han de passar per diferents informes, administracions, processos i comissions. Jo tampoc no voldria que tardés tant tot aquest procés, però són els terminis que hi ha.
- Pot ser s’ha avançat de despatxos cap a dins, però al carrer no es veuen avanços en segons quins temes.
- Clar, és el mateix que ens passa amb els jutjats. Fa molts mandats que en xerram. El PP va proposar en el seu dia posar-los a Can Saura de manera provisional, just abans d’acabar el seu mandat, el 2015. Revertir aquesta decisió ens va costar a noltros tres anys, simplement per aconseguir que el Ministeri acceptés que els jutjats no anessin a Can Saura. A partir d’aquí, ens vam posar en marxa i vam aconseguir el passat mandat obrir Can Saura per a l’activitat cultural amb una primera exposició, i en aquest mandat hem obert el Museu de Ciutadella, un espai que és referent. Tal vegada si no haguéssim estat tres anys a desdir allò que havia fet el PP, l’espai hagués estat obert molt abans. Igual passà amb el Teatre des Born. Vam rebre una instal·lació que no era practicable, i vam necessitar una sèrie d’anys per poder-lo obrir en condicions. Per tant, no es repeteixen els projectes, sinó que es fan passes administratives que són necessàries i imprescindibles. Jo entenc que la ciutadania no ho comprengui, perquè jo moltes vegades també em demano si les coses han de tardar tant. Però sé que no ens hem aturat, i que cada any es fa una passa per fer que els projectes siguin una realitat.
- Creu vostè que la ciutadania pensa que al mig del carrer es nota la feina que fa l’Ajuntament i el pressupost que maneja?
- Estic convençuda que sí. Em trobo gent que em diu: «Per què marxau, si ho heu fet molt bé?» Ciutadella ha notat canvis importants en moltes coses. No hi ha hagut malbarataments, no hi ha hagut crispació i som molt accessibles. Hem escoltat a la ciutadania. A nivell de serveis socials, la gent està satisfeta amb servei que donam. El teixit associatiu està content perquè hem anat recuperant subvencions i hem cedit espais, ens senten a prop. Hem recuperat la cultura amb el Teatre des Born i Can Saura obert. La gent sí té la percepció que feim coses: claveguerams, carrers nous, millora de voravies, subministrament d’aigua bona a Cala Bosch, posada en marxa de la dessaladora, renovació de lluminàries, obertura de les coves de Cala Blanca… La gent sí veu que aquests pressupostos els ajuda a millorar la seva vida i la ciutat.
- Com afecta la inflació als comptes de l’Ajuntament?
- És molt important que els pressupostos se sustentin en ingressos estructurals. Quan vaig entrar com a regidora d’Hisenda l’any 2009, vaig rebre els comptes municipals amb un dèficit de 5 milions d’euros. Els ingressos estaven tant inflats amb accions conjunturals que va arribar un moment que tot es desquadrava quan l’economia no anava bé. Noltros no hem pujat cap impost ni cap taxa, i l’IBI s’ha baixat un 5 per cent durant el nostre mandat. Amb aquesta situació, quan les coses han vingut mal dades, com durant la pandèmia, vam baixar la taxa de fems, la d’ocupació de via pública, es van donar bonificacions als negocis… Jo entenc que l’Ajuntament de Ciutadella, basant-nos en els ingressos estructurals, millora la ciutat i atén les demandes de la ciutadania. Quan algú xerra de baixar impostos, estaria bé que expliqués a la ciutadania que, per exemple, si es redueix la taxa de fems, hauríem d’eliminar la recollida a uns quants carrers. Hauríem de reflexionar sobre quant paga, per exemple, una casa per la recollida de fems, i tot allò que rep a canvi, és a dir, recollir cada dia residus, reciclar-los i donar-los el seu curs corresponent. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen clar que s’han de pagar impostos si es fa una bona gestió dels seus recursos i no es malbaraten els seus doblers, perquè açò els permet rebre serveis. Açò és el que ha fet aquest ajuntament, gestionar bé i no malversar els doblers.
- L’oposició parla de baixar impostos…
- Una baixada de l’IBI d’un 5 per cent implicaria que l’Ajuntament deixés d’ingressar entre 700.000 i 800.000 euros. A un ciutadà mitja açò li podria suposar un estalvi d’uns 15 euros anuals. Noltros amb 700.000 euros podem reformar carrers, millorar clavegueram, netejar zones verdes… Posem-ho a la balança i que cadascú tregui la seva conclusió.
- Un comentari repetit entre la ciutadania és que l’Ajuntament té molts doblers al banc i no els inverteix. Açò és així?
- No. Aquests darrers anys, la flexibilització de la regla de despesa i les normes d’estabilitat pressupostària ha permès que poguéssim activar els romanents. Aquest 2022, per exemple, l’Ajuntament ha aplicat 4,6 milions d’euros amb incorporació voluntària al pressupost de 2022, i aproximadament set milions amb incorporació forçosa per a despeses ja compromeses. Si el 2021 hi havia un romanent d’uns 16 milions d’euros, ara en queden quatre o cinc. Aquests doblers s’han emprat per fer inversions, donar bonificacions quan ha sigut necessari, per fer front a l’increment de la despesa energètica… L’Ajuntament ara té entre quatre i cinc milions d’euros al banc, un coixí que creiem que hi ha de ser per a què, quan venguin mal dades, puguem tenir marge de reacció.
- És bo que hi hagi un romanent de doblers al banc?
- Sí, sense cap dubte, per a tenir un coixí per si en algun moment les despeses augmenten i no es poden incrementar els ingressos per fer-hi front. Supòs que l’experiència m’ha fet seny. El 2009, quan vaig ser designada regidora d’Hisenda, en aquest Ajuntament es pagava als proveïdors a més d’un any, i per poder pagar nòmines havíem de fer pòlisses perquè no hi havia ni un cèntim al banc perquè s’havia malgastat els doblers de qualsevol manera. Crec que no hem de cometre el mateix error. No hem de tenir 20 milions al banc, i per açò ho hem invertit, però tampoc no hem de tenir zero euros, per a poder tenir marge de reacció.
- Quan acabi aquest mandat, el deute bancari de l’Ajuntament estarà a zero…
- Tenim zero euros de deute bancari, i l’únic endeutament que es manté són els terrenys de la pista voltadora i el consorci esportiu que va servir per ampliar el pavelló esportiu. El 2009 teníem un pressupost amb un desquadrament de 5 milions d’euros, i ara sortirem amb un pressupost consolidat, amb ingressos estructurals, amb despeses que permeten millorar la vida de les persones i la ciutat, sense endeutament bancari. Crec que s’ha fet una molt bona gestió.
- Aquesta filosofia de mantenir el deute a zero, ha implicat renunciar a iniciatives o projectes per no desestabilitzar aquesta màxima econòmica?
- Mentre es pugui, el pressupost de l’Ajuntament s’ha de sustentar en ingressos estructurals. Ara bé, si en un moment determinat necessites fer unes determinades infraestructures per a les que no són suficients aquests ingressos estructurals ni els ajuts que puguin arribar de finançament extern, llavors sí s’haurà d’apostar per l’endeutament, i açò ja sabem què vol dir, com passa a les famílies. Intentam no fer préstec si podem, o si el fem, el feim amb seny, per pagar allò concret que volem fer. Aquesta filosofia, però, no ha aturat cap projecte que volguéssim fer a l’Ajuntament. De fet, ara arriben molts ingressos, entre la regla de despesa flexibilitzada il’aposta important d’administracions com Consell i Govern, no hem deixat de fer cap projecte per manca de doblers. Hem hagut d’anar prioritzant amb la capacitat de poder-ho executar, i pensar en allò que necessita la gent de Ciutadella per millorar la seva qualitat de vida.
