Josep Portella Coll/Alaior – Aquesta fotografia que acompanya a l’article va caure casualment a les meves mans. Moltes vegades, una fotografia del passat ens provoca la necessitat d’un retorn momentani a aquells moments. No ho serà, exactament. Perquè el nostre record d’ara potser no té res a veure amb l’experiència de llavors. Abans de compartir el record, deixin que els parli de qui va fer la fotografia. Es tracta d’una dona dominicana, de nom Belkis Adrover Feliz. Era filla del maonès Frank Adrover, un fotògraf que va anar a fer les Amèriques, i bé que les va fer ja que avui és considerat el pare de la fotografia professional a la República Dominicana.
Una de les seves filles, Belkis, va ser una important pintora, escultora, poeta i fotògrafa. L’any 1973 va fer la segona visita a la terra de son pare i, entre les fotografies del viatge, he escollit aquesta. No és una foto de molta categoria, però sí un bon document ja que correspondria a un dels primers anys que es va muntar l’arbre a l’entrada a la ciutat vella, ben enmig de la calçada, per fer més planta. La fotografia, l’arbre, la façana del molí, l’asfalt… tot molt vell, tot ens parla d’aquells anys de la gran crisi. Recordau la crisi del petroli de 1973? Sí, imatge d’un món en crisi.
Per Nadal, debatíem llavors si arbre sí – arbre no, entenent que l’arbre és un element cultural foraster que violentava la nostra pròpia cultura. Caram! Des de quan es posa arbre de Nadal a Menorca? La primera vegada que hem vist a la premsa local una referència certa data de 1904. El redactor d’El Liberal explica: «Ayer tarde tuvimos el gusto de asistir a una fiesta infantil denominada del “arbolito de Navidad” que los miembros de la capilla metodista de Villa-Carlos organizaron, al estilo y costumbre de las que se celebran en Inglaterra” [EL 2/01/1904].
Abans de la guerra trobam dues referències més a la presència de l’arbre. Una és a Ciutadella, al col·legi salesià, on apareix el «Árbol Maravilloso» del qual pengen els regals. La mateixa idea, un arbre que en tost de fruits dona regals, es fa a servir a Sant Lluís per repartir els obsequis del centre parroquial de catequesi durant els anys vint. Per tant, ja feia anys que els arbres havien entrat en alguns espais col·lectius.
A Menorca ja es posen arbres de Nadal a les cases cap a la meitat dels anys cinquanta. Aquella febre arbrera dels seixanta duia mals resultats. Vegem què deia el periodista el 1960: «Gran abundancia de árboles de Navidad que siendo una costumbre extranjera se ha venido introduciendo en nuestra isla de una forma tal que no hay escaparate en que no aparezca alguno. En el mercado aparecen montones de árboles, especialmente sivinas y pinos y por las carreteras y las calles se ven circular coches, motos y aún personas a pie con su correspondiente arbolito» [DM. 20/12/1960]. Com veim, es tallaven sivines i pins joves i es portaven a vendre a botigues i mercats com un fet natural, sense cap censura. Amb pocs anys, l’impacte del Nadal sobre les masses forestals, sobretot amb l’eliminació dels exemplars joves, va fer que prest hi intervingués l’autoritat. A pesar de la persecució, aquesta pràctica va continuar furtivament durant molts anys. A finals dels anys vuitanta el GOB encara promovia campanyes de conscienciació per evitar-ho. No és fins fa poc que, amb la proliferació d’arbres artificials, s’ha resolt.
Prest fet també apareixen els arbres «municipals», els que col·loquen els ajuntaments en un lloc destacat. L’arbre de Ciutadella sempre s’ha posat al mateix lloc, a l’entrada al nucli antic. El 1970 ja s’hi refereixen com el «tradicional árbol navideño», de manera que hem de pensar que ja feia uns anys que s’instal·lava.
