Marcos Ros, arquitecte de professió, és diputat socialista al Parlament Europeu. Forma part de la comissió de Cultura, Educació i Joventut de l’ens, que també s’encarrega del projecte de la nova Bauhaus, una iniciativa creativa i interdisciplinària que obre un espai de trobada per dissenyar futures maneres de viure situant-se a la cruïlla entre art, cultura, inclusió social, ciència i tecnologia. Aquest cap de setmana és a Menorca, com a ponent de la II Jornada d’Art i Contemporaneïtat: Art i Natura, organitzada per l’IME. I ha donat la seva visió de com l’illa és un exemple a seguir per a altres territoris de la Unió Europea.
Ha vingut a Menorca per parlar de la connexió entre natura i Art des del punt de vist del projecte de la Nova Bauhaus. Ens pots explicar en què consisteix?
La Nova Bauhaus és una iniciativa que fa un parell d’anys que va sorgir a la Unió Europea, amb la idea de renovar els entorns construïts en els quals vivim i fer-ne una renovació energètica en profunditat, que a més servís per fer un nou plantejament des de la perspectiva cultural, social i mediambiental. La Nova Bauhaus vol canviar la mentalitat que tenim de la inversió de fons europeus per eficiència energètica, de manera que es tenguin en compte també el confort social i les zones més desafavorides, energèticament parlant. Així, assolim, en un projecte que vol ser interdisciplinari, els tres grans pilars de la Nova Bauhaus: bellesa, sostenibilitat i inclusió.
Com es materialitza aquesta Nova Bauhaus i els seus pilars?
Estem a la fase de desenvolupament per fer dur a terme experiències pilot, amb cinc ja aprovades, que poden ser reproduïbles a altres llocs. La fase de dispersió, la següent, consistirà a veure com dur a la pràctica en tots els àmbits de la Unió Europea, aquests tres pilars. Al fons de tot aquest plantejament, hi ha la voluntat de tornar a reconnectar la societat amb la natura. Rompre les barreres de ciment que han pujat les ciutats arreu d’Europa i ser més conscients que formam part d’un entorn natural que cal protegir.
És aconseguir més transversalitat entre disciplines quan es parla d’arquitectura urbana?
La Nova Bauhaus ens està cridant a aquests nexes que la converteixen en transversal. El que es pretén és que no sigui un projecte urbanístic, sinó implicar-hi també creadors culturals, art, disseny, en el procés de conformació del nostre espai públic i privat, on hi té molta implicació la participació ciutadana. Hem de tenir en compte que l’ésser humà va crear les ciutats per protegir-se de la naturalesa, en origen. Però, amb l’evolució del temps, les ciutats s’han transformat a tal punt que el 60% de la població de la Unió Europea viu a àrees urbanes. I són àrees que han anat perdent la connexió amb la natura, cada vegada hi estem més enfora. La Bauhaus també vetlla, a banda de per la inclusió de les disciplines artístiques en la conformació dels espais, tornar a aquesta connexió amb el nostre medi natural. Hi ha moltes possibilitats de connectar art, naturalesa i medi urbà, i les hem d’impulsar.
Pot servir Menorca com a exemple dins la visió de la Nova Bauhaus?
Si, i tant. De fet, crida l’atenció la cura que es té per l’entorn paisatgístic, el respecte a les tradicions agrícoles, el respecte al litoral i la recuperació d’estructures com el Camí de Cavalls. Menorca és un exemple social de preservació d’espais naturals, on la participació i la implicació ciutadana s’han demostrat claus. Sou conscients de viure en un entorn únic i privilegiat, a la vegada que també treballeu per mantenir l’activitat econòmica, especialment a través del turisme. Del qual també sou conscients que pot suposar un problema per mantenir l’essència de l’illa, i intentau mantenir-ho en equilibri. En definitiva, Menorca ha sabut combinar les tres dimensions de bellesa, sostenibilitat, i inclusió, que és el que està dient ara la Unió Europea amb el Pacte Verd. El Pacte Verd no diu que no haguem de prosperar, sinó que hem de canviar de model productiu per tal que totes les activitats de l’ésser humà siguin compatibles amb el medi ambient. I que, de cara al 2050, no deixem empremta al clima. És un objectiu al qual podem arribar, mentre tinguem clar com fer-ho. En aquest cas, Menorca té aquesta mentalitat, no d’ara, no des de fa cinc anys, sinó que és una actitud històrica i arrelada a la societat menorquina, que destaca envers la resta de Balears, Canàries -amb algunes excepcions- i també tota la costa mediterrània. Per tant, sí que sou un exemple a tenir en compte.
Arribem tard a canviar de mentalitat urbana?
En aquests darrers 30 anys en què ha sorgit interès per canviar el model, moltes de les iniciatives han quedat només damunt del paper. Però aquesta vegada, en general, hi ha molta més implicació i conscienciació. Segurament perquè hem tocat amb les mans que les conseqüències del canvi climàtic ja són aquí, no són una amenaça de futur. Ho hem vist clarament enguany amb les onades de calor. La Unió Europea és molt conscient de què estem vivint, per açò som el principal motor mundial que ha apostat pel compliment dels Acords de París i desplegar una agenda climàtica que, a vegades, es veu interrompuda per situacions com la crisi de la pandèmia, la crisi de l’energia, la crisi de la guerra… Però seguim en el mateix rumb.
