A la Ciutat de Palma no han esperat el mes de desembre per a l’encesa de llums que anuncien que Nadal aviat ja serà aquí. De cada any aquesta capital s’engalana més prest per afavorir un ambient de festa propici al desig de la gent de caure en la temptació de les compres nadalenques. Ofertes i descomptes: la qüestió és escurar les butxaques i incitar a un consum moltes vegades innecessari, impulsiu i desenfrenat. Però avui el món va així i anar de compres o “fer shopping” com diu un amic meu esnob, ha esdevingut un passatemps que practica molta gent. A mi de cada dia m’agraden menys aquestes multituds que abarroten els grans magatzems i les franquícies que malauradament s’han imposat i han expulsat les tendes del petit comerç del centre de Palma on un temps no tan llunyà feia bon passejar i badar a les vitrines. I què hem de dir de les grans superfícies situades a les afores que provoquen uns embotellaments a les vies de cintura de cada dia més habituals i exasperants. Ai las! Quanta qualitat de vida hem perdut els residents d’aquesta bella ciutat.
Per allunyar-me d’aquest clima mercantil que em provoca un gran empatx, m’agrada dedicar-me a altres coses com per exemple, tornar a llegir aquests refranys antics referits al mes de desembre dels quals en podem fer una mena de classificació:
Un primer grup per exemple, té una clara influència de la religió, ja que és època de preparació de Nadal i mostren l’arribada del fred i de la neu:
Per Sant Nicolau, de la neu porta la clau.
Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.
Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.
De Sant Tomàs a Sant Pancraç dura l’hivernàs.
Un segon grup es refereix a la durada del dia:
Esser més curt que el dia de Sant Tomàs.
Per Nadal una passa de gall.
Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.
De Nadal a cap d’any, el dia s’allarga un pam.
Un tercer grup anuncia el temps futur:
Pel desembre, el temps que fa el dia tres, el fa tota la resta del mes.
Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per la resurrecció.
Bona part del refranyer popular de desembre està íntimament lligat a la festivitat de Nadal, però de refranys meteorològics en trobam un bon grapat:
Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.
Pel desembre, gelades, nevades i sopes escaldades.
Desembre banyat, gener gelat.
Pel desembre nevat, bon any assegurat.
Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.
Ni en desembre assolellat no et treguis la capa del costat.
Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.
Aquests refranys tenen molta història al darrera i han format part de la llengua dels nostres avantpassats. Quan no es tenien molts de coneixements científics ni meteorològics, aquells refranys servien per esbrinar quin temps s’aveïnava, cosa vital, ja que una gran part de la població vivia de l’agricultura. Amb els avanços científics i tecnològics aquests refranys han anat perdent importància dins la nostra cultura i han esdevingut el record d’un temps esvaït on els nostres padrins els tenien molt en compte. Quantes coses entranyables i records tendres deixam pel camí de la nostra vida!
