ACN Barcelona – El topall del gas compleix sis mesos en vigor amb un estalvi aproximat del 15% pels consumidors de la tarifa regulada de llum. L’impacte sobre l’usuari ha sigut clar però insuficient, segons avisen les associacions en defensa dels consumidors, que reclamen que s’ampliï el bo social de llum i una exempció total de l’IVA de la factura. En canvi, les empreses elèctriques i gasístiques demanen que el mecanisme sigui temporal i extraordinari i la intervenció del mercat no s’allargui més del necessari. El futur de l’excepció ibèrica dependrà en gran manera de l’evolució dels preus de l’energia, que continuaran alts durant el 2023, segons companyies i experts consultats per l’ACN.
El sistema que fixa els preus de l’electricitat a Europa funciona de tal manera que el preu de totes les tecnologies com ara la hidràulica o la nuclear, el marca la més cara que es necessita per generar el mix elèctric, que en aquests moments és el gas. Per aconseguir aturar les pujades de preu rècord d’aquest combustible, el govern espanyol i el portuguès van aconseguir pactar amb Brussel·les un mecanisme excepcional per intervenir el mercat energètic i aconseguir rebaixar la factura de la llum. Ara, la Unió Europea està negociant el seu propi mecanisme de correcció del mercat elèctric, amb moltes dificultats per trobar un acord.
A Espanya, el mecanisme estableix un llindar màxim de preu de venda d’electricitat generada amb gas a 40 euros/MWh, cosa que ha evitat que l’augment disparat del gas causat per la invasió d’Ucraïna s’estengués al conjunt el mercat elèctric. “L’èxit del mecanisme no és qüestionable quan es comparen els preus de l’electricitat dels últims mesos del mercat ibèric respecte als principals mercats europeus”, assenyala la patronal Sedigas a l’ACN, que afegeix que la mesura hauria pogut ser més efectiva si s’haguessin contingut els preus del gas als mercats internacionals.
En aquest sentit, professor d’Economia i Finances de la UPF-Barcelona School of Management, Joan Anton Ros, explica que “el consumidor ha sortit guanyant clarament” amb l’excepció ibèrica. En concret, les fonts comunitaries consultades calculen que s’ha aconseguit reduir al voltant d’un 15% el preu que paguen els clients de la tarifa regulada. El preu del mercat majorista -que no té en compte la compensació que es paga a les gasístiques- encara ha baixat més, un 40%. El Ministeri de Transició Ecològica no ha facilitat dades de l’evolució dels preus en aquest mig any.
Desincentiu a les renovables
En canvi, les empreses energètiques han reduït part del seu benefici, sobretot les energètiques no fòssils que es beneficiaven dels alts preus a què es pagava l’electricitat generada amb gas. “Els beneficis eren espectaculars. El consum no podia aguantar aquella estirada”, reconeix Ros. En els propers sis mesos, el topall anirà creixent cada mes cinc euros fins a arribar al maig, quan el nou llindar es fixarà en 70; un increment que el professor de la UPF-Barcelona School of Management descarta que es noti molt a les butxaques dels consumidors. “L’increment és mínim”, afirma.
Ara bé, l’expert en finances considera que una extensió en el temps del topall podria “desincentivar” les energies renovables perquè amb el sistema anterior encara que no siguin rendibles poden continuar fent inversions. “Si les companyies no tenen un marge de beneficis aquestes inversions no les fan i aquesta transició no es fa”, subratlla.
Increment sense precedents del consum del gas
Aquest és el principal reclam del lobby energètic que aposta per les energies renovables. L’associació d’empreses d’energia elèctrica (Aelēc), que aplega els gegants energètics Endesa i Iberdrola, reclama a l’ACN deixar que el mercat majorista torni a funcionar de forma natural i lliure el més aviat millor.
Per l’entitat, l’excepció ibèrica ha generat una rebaixa de preus menor a l’esperada i ha provocat un increment del consum de gas “sense precedents” en un moment què la Unió Europea té objectius ambiciosos de descarbonització i busca desfer-se de la dependència energètica de Rússia. En comptes de seguir mesures “tan intervencionistes”, les empreses elèctriques reclamen apostar per les energies renovables i pels contractes fixos a llarg termini.
“S’ha de fomentar el desenvolupament de les renovables i que els consumidors es beneficiïn de la reducció dels costos d’aquestes energies”, diu Marta Castro, directora de Regulación d’Aelēc.
Males praxis
D’altra banda, les entitats en defensa dels consumidors constaten que la rebaixa registrada en el preu de l’electricitat no és suficient i reclamen ampliar el bo social de la llum, una excepció total d’IVA i més esforç per desfer el coll d’ampolla del canvi a les tarifes regulades, sobretot en el cas del gas.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també denuncia males pràctiques per part de les elèctriques a l’hora de comercialitzar les tarifes i poca transparència en les factures elèctriques. Així, en l’últim any, l’entitat ha rebut 2.500 reclamacions relacionades amb l’electricitat i 774 amb el gas a Catalunya.
Els motius que encapçalen el rànquing de queixes són la falta de transparència a l’hora de negociar contractes amb bonificacions, d’escollir un producte o factures incorrectes o incompletes.
“Sense el topall els preus serien més desorbitats, però el cost d’indemnitzar les empreses energètiques ha fet que hi hagués problemes amb els consumidors perquè molts clients del mercat lliure no havien estat informats i el preu pot variar molt”, ha dit la delegada d’OCU a Catalunya, Esther Lorente. “En determinades companyies no s’explica bé la factura i falta transparència”, ha afegit.
I és que un dels elements més visibles per als consumidors d’aquest topall del gas és un nou apartat a la factura que indica la compensació que cal pagar als productors de gas. En aquest sentit, la patronal Sedigas apunta que l’establiment de la compensació fins al cost real per als generadors d’electricitat que fan servir gas natural ha evitat “impactes perjudicials a mitjà i llarg termini per la seguretat del subministrament” energètic.
Un 2023 amb preus encara alts, però sense restriccions
El topall continuarà en vigor fins al maig, però el govern espanyol ha plantejat la possibilitat d’allargar-lo tot l’exercici. Un dels factors claus per determinar el futur de la mesura serà l’evolució dels preus de l’energia. Empreses i experts consultades per l’ACN coincideixen a assenyalar que durant tot aquest any 2023 l’energia no baixarà significativament. “Tot apunta que el 2023 els preus de l’energia no baixaran. Els països productors no tenen interès a abaixar-los, tenen uns beneficis excepcionals i venen de la covid, quan les energies es van vendre molt barates”, afirma el professor Ros,.
La previsió coincideix amb la de les empreses gasístiques que representa Sedigas, que descarten recuperar els nivells previs a l’esclat de la crisi energètica, “ni tan sols que es produeixi almenys un descens significatiu”. Els mercats de futur de gas continuen assenyalant preus elevats almenys durant la primera meitat amb el TTF –l’índex de referència a Europa- al voltant dels 150 euros el megawatt hora. La translació al mercat elèctric d’aquests preus vindrà definit principalment per l’aportació de les renovables, principalment de l’eòlica.
Incertesa per l’hivern del 2024
La Comissió Europea no preveu restriccions de l’ús de gas aquest hivern perquè les reserves dels països estan al 95%. En canvi, sí que hi pot haver un “gran problema” en el subministrament en el període hivernal del 2024. De cara a evitar un futur conflicte, la UE està negociant un topall del gas comunitari, però, de moment, la proposta de la Comissió ha generat un rebuig majoritari entre els estats.
Amb aquest panorama, l’escenari energètic futur pot seguir marcat per la volatilitat. En aquest sentit, fonts comunitàries consultades per l’ACN recorden que, ara mateix, el continent només produeix el 15% del gas que consumeix, i una part molt important es fa servir per produir electricitat. Tot i la reducció del consum per la guerra d’Ucraïna, el 7% del gas natural encara prové de Rússia.
