Vivint Nadal, deia el 2019: El Betlem, cada any, amb senzillesa diversa enceta la conversa fent-nos a tots companys. A places i carrerons, hospitals i presons, col·legis i llars, i a llocs populars,.. arreu es fa present convocant a la gent. De lluny tothom sent músiques i cançons. De prop, un xiu-xiu silent i un clamoreig de fons. La tendresa de Déu acull els petits, abraça els grans, alegra els trists, festeja els distants. Enmig d’un cel estrellat Jesús és la novetat! Àngels i estels anuncien dels pastors, l’esclat; de Maria, la fidelitat; de Josep, l’honestedat; dels savis, la pietat. Glòria a Déu a dalt del Cel, i a la terra, on s’hi ha encarnat, hi vessi la bondat.
Celebrant Nadal, deia el 2020: Avui vespre, em diuen, ha de nàixer Jesús. I em diuen, també, que l’acompanyarà: Qui té ànima de pastor! Qui parla i canta com els àngels! Qui, com Josep, acull el silenci. Qui com el bou i la mula sap ajeure’s i rumiar regalant temps. Qui, com els savis d’Orient, decidit, es posa en camí havent escoltat el cor. Qui, com Maria, s’obre amb confiança al misteri.
Reflexionant Nadal, deia el 2021: Pot ser Nadal té misteri i és més que una festa entre amics i familiars. Pot ser Nadal no és tan sols uns dies d’hivern vorejant una foganya. Pot ser Nadal és silenci entorn d’un bressol descuidat i prominent. Pot ser Nadal és el clam importú i molest als portals indiferents. Pot ser Nadal és el tast d’un Déu que ens visita amb un somriure indigent. Pot ser Nadal és la Nova que abraça amb amor a qui és estel en la nit.
I, esperançat davant Nadal, dic el 2022:
Vivint tanta fosca
ens acull la Llum,
i un crit d’esperança
ens torna la pau:
Déu que ens ha creat,
se’ns ha fet company!
Plegats celebrem
núpcies eternes,
i amant el misteri
siguem agraïts
a l’amor de Déu!
Que mai més la fosca
dolgui nostre cor
quan Déu ens ha dit:
L’amor que us regal
mitjançant Maria,
arreli en vosaltres
i sigui el seu fruit
l’anunci gojós
d’un cant coral d’àngels.
