Itziar Lecea/Ciutadella – El passat mes de novembre, Per la mar viva va celebrar el seu cinquè aniversari. Amb unes 300 persones, entre socis i voluntaris, l’activitat ha anat en augment durant aquest temps, i el calatge social ha fet que sorgissin més associacions conscienciades amb el problema dels plàstics a la mar. El passat 30 de desembre, Per la mar viva va bufar cinc espelmes. Fem un repàs amb el seu fundador, Carlos Salord, dels èxits aconseguits. I els objectius de present i futur.
Els inicis
Per la mar viva va ser un projecte que va iniciar el ciutadellenc Carlos Salord, arran de veure la gran quantitat de plàstics a les costes de Menorca. El motiu, a més de social, també va ser personal. “Jo tenc barca i surt a pescar, i des de ben petit he sortit a navegar amb la meva família. Tota la meva vida he fet pesca submarina, el meu pare i els meus concos també pescaven, l’avi era pescador professional… la pesca és el que sempre m’ha lligat a la mar. I, tot i que sembla contradictori perquè si pesques sembla que no estimes la mar, és tot lo contrari. La mar és un recurs on anar a cercar aliment, si saps com fer-ho. Una altra cosa és explotar el recurs. El cas és que, anant a pescar i tirant la barca al port de Ciutadella, veia com molta brutícia arribava a l’aigua després dels vespres de festa. Fins que em vaig cansar de veure i vaig decidir actuar.”
Així, l’any 2017, Salord va fundar Per la mar viva, una associació que té com a objectiu vetllar pel medi marí. “La quantitat de porqueria que veia a la mar, però també de veure que hi havia coses que no funcionaven bé en aquell moment, com el servei de neteja, que no passava pel port el diumenge a vespre i tot el plàstic del dissabte anava a l’aigua, va ser el que em va empènyer a formar l’associació”, comenta Salord.
Com ha impactat Per la mar viva a Menorca
En cinc anys, i fent una mirada cap a aquell primer moment, Salord es mostra satisfet amb tot el que l’associació ha aconseguit. “El més important ha estat impactar a tota la societat menorquina: des d’escoles a altres entitats, mitjans de comunicació i també l’administració. Hem fet moltíssimes activitats per difondre aquest problema, com les xerrades a les aules, les sortides a netejar parts del litoral, o fins i tot activitats més culturals, com el rap de Per la mar viva que van fer Dos Sipiots. També hem fet feina amb l’administració, i hem aconseguit que el servei de neteja passi pel port els diumenges o que es canviïn les papereres del port. El que hem aconseguit és crear molta consciència, especialment entre la gent més jove, que al final és el futur.” Tot açò, només en l’àmbit de Menorca. Però Per la mar viva va més enllà de les nostres costes. “Junt amb Good Karma Projects, una associació sense ànim de lucre que es dedica a desenvolupar projectes i iniciatives d’educació i conscienciació mediambiental, han aconseguit que es facin gestions per aturar l’abocament de plàstic de pellets des de les fàbriques petroquímiques de Tarragona. “Compartim una mar, la Mediterrània. I resulta que és el mar més contaminat del món. Està molt bé que noltros, des de Menorca, ens encarreguem de casa nostra, i és el que feim, però no estem sols. El principal objectiu de Per la mar viva és que a Menorca es faci el màxim de bé per evitar contribuir a augmentar el problema dels plàstics, que és un problema de tots. Perquè no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta. No volem ser un més dels qui embruta.”
En aquest sentit, Salord apunta al fet que s’han fixat molt en els punts crítics des d’on Menorca afegia al problema. “El port de Ciutadella n’és un, el port de Maó també, Fornells, quan es celebra la festa de Sant Antoni… Però també els contenidors grocs amb les boques sense tapar i per les quals s’escapa el plàstic amb el vent i arriba a la mar, especialment dels contenidors que es troben a les urbanitzacions turístiques. Els camions de la neteja, en el moment de buidar aquests contenidors, són també un altre punt. No ens podem permetre tenir aquest tipus de punts quan som una Reserva de Biosfera. De fet, crec que hem aconseguit bastantes coses, però n’hi queden moltes per engegar.”
El futur de l’associació
De tots aquests nous objectius de l’associació, Salord té en ment un que és imminent. “En breu posarem una màquina de SDDR a Ciutadella. Per ara en tenim una a Maó, per veure com funciona l’experiència.” Pel que fa a mirar més enllà del nostre petit territori, Salord té una idea, un somni, que també està a la seva agenda. “Espanya contamina molt el Mediterrani, però Àfrica contamina encara més, tot i que l’any 1975 es va signar el conveni de Barcelona, amb representants de tots els països que toquen amb el Mediterrani, per aturar els abocaments d’origen terrestre. Un conveni que, com podem veure, no s’aplica. Tenim testimonis d’Algèria, Líbia o Marroc, que diuen que s’aboca els fems directament a la mar des dels penya-segats. La meva idea és poder-hi anar amb veler i treure aquests fets a la llum. És complicat, però està a l’agenda.”
