Bosco Faner Bagur/Ciutadella – Vivint una època tant canviant, és bo comunicar-nos. La comunicació ens és essencial essent humans com som i tan diferents. És impossible concebre’ns solitaris. Som éssers socials, sentim necessitat de mirar-nos, observar-nos, escoltar-nos, acompanyar-nos… La festa de l’Epifania, de la visita dels savis d’Orient a Betlem i als nostres pobles, ens hi convida.
En el camp cristià entenem que la teologia de la comunicació és teologia de la revelació, és a dir, Déu, comunicant-se, es revela, es dona a conèixer. La convivència ens demana també donar-nos a conèixer, revelar la nostra identitat. Revelar-la no sols amb les nostres paraules o mostrant una senzilla targeta o el DNI. Revelar-la, sobretot, amb les nostres mirades, gests, detalls, presència… Cadascú de nosaltres tenim una gran potencialitat de revelació que hem de tenir present i, essent-ne conscients, hem de cuidar “educant-nos”. Prenguem exemple dels Mags d’Orient que, visitant Jesús, demostren l’interès de trobar-se amb ell pel llarg camí recorregut; la seva estima, per l’adoració que li ofereixen; i l’alegria de trobar-lo, oferint-li or, encens i mirra.
Sí, ens hem d’educar per a comunicar-nos millor. La comunicació ha de ser adequada a favor de l’altre. Qui ens escolta, qui ens mira,… sempre és diferent. Per a comunicar-nos hem d’intentar fer-nos amb la seva identitat. Si no ho aconseguim, el nostre missatge no li arribarà correctament ni al cor ni a la ment.
Una bona comunicació no demana tan sols saber el què volem comunicar, també ens demana conèixer la persona, el grup, l’entorn amb qui desitjam comunicar-nos. La celebració que vivim dels tres personatges que visiten Jesús, demostren conèixer a qui cerquen. Els savis d’Orient cerquen l’Emmanuel, el Fill que se’ns dóna i que està destinat a ser llum per a tots els pobles.
És necessari, idò, adaptar-nos sense falsificar el contingut del que volem transmetre. A més, el contingut i el com de la comunicació ens influeix mútuament. I aquesta influència ens fa responsables no sols del que comunicam, també d’aquell o d’aquells a qui ho comunicam. La nostra identitat revelada, influeix. I la influència que exercim ens crida a la responsabilitat. No siguem superficials. No podem comunicar-nos “passant per alt” la influència que rebem uns i altres durant la comunicació de parella, de família, d’amics… Tots som responsables del clima, de l’educació que anam creant. Prou sabem que la visita dels Mags va influir sobre els pastors i sobre Herodes i els seus consellers.
La suma de les nostres relacions actuals i passades va creant l’estat actual de la nostra societat. Som el que som socialment segons són les nostres relacions particulars. Una relació, per insignificant que ens sembli, no deixa de ser com la gota d’un oceà que a algú li pot semblar prescindible si no s’adona que l’oceà és el que és, gràcies a un nombre infinit de gotes. Totes, i cadascú d’elles, són necessàries per a configurar-lo. Visquem l’Epifania del Senyor obrint-li les portes de casa. Jesús va trobar tancades les de Betlem. En som conscients que ens influïm mútuament per obrir-li o per tancar-li portes?
Iniciant l’any 2023 em propòs, sense deixar la comunicació virtual, viure sobretot la real, el cara a cara. Aquesta és la més digna i més necessària per a sentir-nos acompanyats millor.
Desitgem-nos un 2023 ple de relacions “lleials” i “properes”, i, com els Mags d’Orient, proposem-nos cercar, trobar i conèixer Jesús.
