Gustau Juan Benejam/Ciutadella – Quan canviam d’any el tòpic és que “any nou, vida nova; la realitat, però, sol esser que any nou, problemes vells. A Espanya en tenim uns quants de problemes estructurals molt vells; un d’ells és el de l’administració de Justícia, sobretot per la, fins ara, impossibilitat de renovar el Consell General del Poder Judicial, font d’incomptables polèmiques, notícies i opinions.
L’article 117 de la Constitució diu que la justícia és exercida per “jutges independents”. I aquesta constitució, com totes les del món occidental es basa en la teoria de la separació de poders -executiu, legislatiu i judicial- elaborada pel baró de Montesquieu el 1748.
La teoria pot esser molt polida i suggestiva; la realitat, tanmateix, no sempre ho és tant, com ho demostren els problemes o disfuncions als propis Estats Units, que tenen la primera constitució del món basada en aquest principi de divisió de poders i on, darrerament, han vist grinyolar una mica el sistema, perquè ha quedat patent que no era igual que al seu Tribunal Suprem hi hagués una majoria “progressista” o “conservadora”: el perfil ideològic –fins i tot polític- dels magistrats determina el sentit de les seues decisions, tal i com s’ha vist amb la darrera gran sentència sobre el dret a l’avortament, que ha capgirat una interpretació de la llei de feia cinquanta anys. I EE.UU. va néixer com un estat de nova planta: es començava de zero quan el 1789 va entrar en vigor la seua constitució.
A Espanya la situació és diferent: duu una inèrcia de segles de continuïtat de les classes dirigents, amb canvis purament formals; i els pocs intents de fer “foc nou” han fracassat;el mateix pas del franquisme a la monarquia parlamentària la van fer, de ver, les mateixes elits -l’establishment- que sempre han dominat el poder real:mala peça tenim al teler; perquè pretendre que la solució vengui dels propis jutges, com algun polític proposa,no soluciona res.
Tanmateix,la pregunta és igual aquí i arreu del món: és realment possible una justícia independent ?
