Josep Portella Coll/Alaior – Ja hem dit adeu al 2022. El calendari és una eina molt útil per a l’organització de les activitats de la societat. La paraula ve de la llatina, calendarium, que es refereix al llibre de comptes en el qual aquells que deixaven diners i béns anotaven els noms dels seus deutors, les sumes que els devien, amb l’interès que es pagava cada mes. No em diguin que no és interessant recordar que el calendarium va ser originalment un llibre de comptes. Per això no ens hem d’estranyar que quan acaba l’any passem comptes. Hi ha, per un costat, els balanços personals, propis de la vida de cadascú, i els balanços públics, dels fets que s’han produït al llarg de l’any i que, en alguna mesura, ens afecten a tots. Del balanç públic de 2022 no podem estar contents. Vam començar en plena pandèmia, que no podem dir que ja hem superat. És cert que les mesures que hem pres han disminuït el seu impacte, però les notícies diàries encara ens mantenen alerta i ens recorden que no som immunes a pandèmies i epidèmies. Hi ha hagut una altra epidèmia, el 2022, l’epidèmia dels que sempre es volen enriquir a costa dels obrers: la inflació. La puja extraordinària dels preus de consum ha atacat directament a les capes populars, les que dediquen la major part de la seva renda a poder viure. L’increment de l’euríbor ha motivat una puja insuportable de les hipoteques; en una societat hipotecada com la nostra, això té uns efectes desoladors. L’increment dels preus dels aliments està ocasionant situacions dramàtiques. Hi afegirem la guerra a Ucraïna (la més pròxima de totes les guerres obertes al món), amb la qual s’enriqueixen els fabricants d’armament i els seus intermediaris (polítics o no), una guerra que no sembla que hagi d’acabar prest i que serveix per a dividir més al món i fer reviure la lògica terrible del rearmament. Tot això en el marc d’una crisi ecològica mundial imparable, que ningú és capaç de preveure fins a on pot arribar, i massives onades migratòries. És la crisi final del sistema capitalista, que també té els seus efectes sobre el govern de la societat, amb una desafecció cada cop major cap als servidors polítics, judicials, comunicatius, ideològics i l’aparició de profetes d’anar per casa. És cert que també han ocorregut fets positius aquest 2022, però si ens feim enfora i el contemplem fredament, la conclusió és que des de març de 2020 no eixugam.
