Llorenç Allès/Ciutadella – Hilari Camps del Valle, ciutadellenc de 37 anys, és un dels finalistes del concurs internacional de timelapse al Festival de Los Ángeles, un certamen de gran nivell que premia els millors muntatges d’aquests tipus de tot el món en diferents categories. Què és un timelapse? Podríem dir que és una seqüència de fotografies fetes amb una determinada separació de temps entre elles, i després unides a un ritme ràpid de tal manera que donen forma a un vídeo.
L’obra que li ha merescut a Camps del Valle arribar a ser finalista d’aquest concurs du per títol “Diari d’un Confinament”, i mostra diverses seqüències capturades al pis on viu a Madrid entre març i abril del 2020. Són imatges realment espectaculars algunes, jocs de llum hipnòtics i una obra que posa poesia a una situació tan inèdita com dura com el confinament. Són 174 segons de timelapse, en els que s’han comprimit 20.961 fotografies.
“És un treball original i diferent d’allò que se sol veure dins el món dels timelapses”, explica l’autor. La idea li va sorgir estant a casa durant el confinament: “M’al·lucinava la llum que entrava a casa, i em vaig començar a imaginar com seria poder-la capturar durant un dia sencer o diversos dies”, diu. Al timelapse es pot veure, de fet, el menjador del seu pis com va variant amb la llum natural que entra pel finestral durant diverses fases del dia, flors com s’obren de manera espectacular amb el pas del temps, el carrer, el balcó… Tot açò capturat a través de fotografies que, de mitjana, feia cada minut durant la setmana que estava a casa, perquè a la setmana següent a ell li tocava fer feina. “Vaig estar segurament un mes fent fotos”, explica.
I fer un treball d’aquest tipus implica diversos condicionants. El primer, que l’espai de la casa que fotografiava no es podia veure alterat ni trepitjat durant tot el temps en què es capturaven les imatges. Rient, recorda que “he de fer un agraïment a la meva al·lota per la paciència que va tenir aguantant aquesta situació”. Un segon condicionant és que la realitat no sempre és com un espera. “Hi havia flors que no s’obrien en la direcció de l’objectiu i que no em servien, després d’estar tres dies fent-los fotografies”.
Després de la feina de capturar les imatges, arribava la feina d’edició. Entre una cosa i altra, no pot calcular el temps dedicat a la creació d’aquesta obra. Algunes xifres, però, ens en poden donar una idea. Tècnicament, en un segon de timelapse es comprimeixen 25 fotografies, i de mitjana, ell prenia una fotografia cada minut. Açò vol dir que, de mitjana, per deu segons de vídeo final muntat, hi ha més de quatre hores disparant fotos. I açò sense comptar la posterior feina d’edició.
Hilari Camps ha trobat en el timelapse la seva vocació. La que va començar, explica, el 2004 quan va comprar la seva primera càmera, i feia muntatges accelerant imatges de vídeo. A poc a poc, a base de cursos, aprenentatge “i sobretot a base d’anar provant, equivocant-me i provant de nou”, ha millorat la tècnica fins a estar nominat entre els millors del món. I és que explica que el timelapse reuneix en un mateix producte les dues tècniques que més li agraden: el vídeo i la fotografia. I d’aquesta manera, aquest realitzador, operador de càmera i de drons, s’està fent un lloc a un món que l’apassiona.
Si voleu trobar-lo a Instagram, el localitzareu al compte @timelaisis.
