La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, juntament amb la resta de membres del Govern, vol expressar el seu condol per la mort d’Agustí Villaronga, guardonat amb el Premi Ramon Llull l’any 2011 en reconeixement a la seva trajectòria cinematrogràfica.
Nascut a Palma l’any 1953, es llicencià en història de l’art i de molt jove es va traslladar a Barcelona, ciutat on ha viscut i ha desenvolupat la seva carrera profesional fins a la seva mort.
En els seus començaments va treballar com a actor a la companyia de Núria Espert i també va desenvolupar la seva creativitat en altres àmbits del cinema, com ara el vestuari, la dirección artística, la decoració, l’estilisme i la realització de vídeos de moda.
El seu primer treball com a director d’un llargmetratge és de l’any 1984, quan va dirigir Tras el cristal. Amb aquesta pel·lícula, el director mallorquí va obtenir diversos premis, entre els quals el Gran Premi del Festival de Cinema de Barcelona, el Premi de la Crítica Especialitzada de Mallorca o el Premi Onda de Madrid. A més, aquest treball es va presentar també a la Selecció Oficial del Festival de Berlín l’any 1986.
Amb el seu segon treball, El niño de la luna (1988), Villaronga va aconseguir tres guardons dels premis Goya. Anys més tard arribarien El pasajero clandestino (1995) i 99.9 (1997), dos films que l’autor va dirigir per encàrrec.
En la cinta El Mar (2000), el director s’instal·la en l’univers del poeta mallorquí Blai Bonet i tria Mallorca com a escenari d’una pel·lícula ambientada en la Guerra Civil espanyola. La cinta va obtenir en el Festival de Cinema de Berlín 2000 el Premi Manfred Salzgeber a la innovació.
L’any 2001, Agustí Villaronga rebé el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya.
A part dels seus llargmetratges, el director mallorquí ha dirigit documentals, com ara Al Andalus, triat per a la Selecció Oficial INPUT de Bristol.
L’any 2002 va rodar Aro Tolbukhin, un projecte de direcció tripartida amb Isaac Racine i Lidia Zimmerman.
El 2010 Villaronga estrena Pa negre, basada en l’obra d’Emili Teixidor. La història està narrada amb la visió de la infància i l’adolescència d’un al·lot que viu els obscurs anys quaranta. Amb aquest darrer treball, Villaronga va aconseguir el reconeixement de l’Acadèmia de Cinema Espanyol, que li atorgà nou premis Goya, entre els quals el de millor director, i la selecció per competir als premis Oscar. Poc abans, la pel·lícula obtingué 13 guardons de les 15 categories dels II Premis Gaudí de Cinema.
El 2011 va ser premiat amb el Premi Nacional de Cinematografia i el 2012 rep altres guardons per la seva trajectòria, com el premi honorífic del Festival Internacional de Cinema i Arts Escèniques Gay-Lesbo i Trans de Bilbao (Zinegoak), el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, i un homenatge de l’Spanish Cinema Now a Nova York.
Les seves darreres pel·lícules foren Incerta glòria (2017), basada en la novel·la homónima de Joan Sales, i El ventre del Mar (2021), adaptació teatral d’una novel·la d’Alessandro Baricco sobre la tragedia i angoixa d’un naufragi, i que va obtenir sis premis al Festival de Cinema de Màlaga.
Fa un mes que el Ministeri de Cultura i Esports li concedí la Medalla al Mèrit en les Belles Arts.
