J. Bosco Faner Bagur/Ciutadella – Aquesta setmana hem recordat i viscut la festa de sant Antoni. Sant egipci nascut cap a l’any 250 i mort el 346. Jove encara, als vint anys, es va prendre seriosament unes paraules que Jesús havia adreçat a un altre jove: Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i segueix-me (Mt 19,21). Antoni, repartint entre els pobres tots els seus béns, se n’anà al desert per a viure sol com ermità. Atrets pel seu exemple, d’altres el van voler seguir i se n’anaren a viure amb ell. Va ser prest que el desert s’omplí de monestirs, els primers a la història cristiana. Va ser per açò que Antoni fou anomenat Pare (que és el que significa Abat). La seva vida, degustant constantment naturalesa, va fruir de salut. Va morir a l’entorn dels 105 anys. Al final de la seva vida, va ajudar a sant Atanasi en la defensa de la fe. El seu patronatge sobre els animals ve del fet que, durant l’edat mitjana, una ordre hospitalària que duia el seu nom aconseguí un privilegi: Els porcs que cuidaven per exercir la seva funció caritativa tindrien dret de lliure pastura pels camps. Per això el sant es començà a representar amb un porquet als seus peus. St. Atanasi va escriure la seva vida.
Menorca té història, té un nom propi com tots els llocs del món. I cada nom i cada història del món està plegada de realitats. Unes, satisfaents, d’altres, desplaents. Totes, però, pròpies. Cada lloc i cadascú, és el que és segons el que ha estat fins el dia d’avui. Del passat venim. El passat és mestre de la vida i, per açò, ens importa tant en quant ens serveix per a entendre i construir millor el present que ens encamina cap el futur. Res podem fer per a modificar el passat. El passat ens acompanya com un estel mentre anam fent camí. Estel que ens és llum per a ben peonar el pas a pas diari. Après el que hem après, tenint present St. Antoni, patró de Menorca, desitj a tots: Capacitat de diàleg obert i sincer, estima i valoració de la nostra idiosincràsia, il·lusió per a construir una convivència en pau i capacitat de superar el que ens aparta del bé.
A Menorca hi ha moltes persones que s’anomenen Antonis i Antònies. El seu nom ens recorda que el sant va ser amant del silenci, del dejuni, de la pregària. Qui es deixa amarar de silenci converteix la paraula en Paraula. Retorna a la paraula la seva noblesa i deixa de parlar per parlar.
L’etimologia del nom Antoni és obscura, probablement etrusca, com tants de noms romans antics. Molts estudiosos no admeten el significat que alguns han donat al seu nom: flor, qui s’acara amb els adversaris… No se sap prou bé l’origen del nom. El que sí sabem és que el culte a sant Antoni Abat comença a Occident el segle XII, i que a més de ser un ermità egipci fundador dels primers monestirs i considerat el pare de la vida monàstica, va ser un avesat amb vèncer el mal.
Segons sant Antoni, les millors actituds per a vèncer el mal, són: L’amor ardent a Jesucrist, la pau del cor, la humilitat, el menyspreu de les riqueses, l’amor als pobres, l’almoina, …
La seva espiritualitat retracta a la perfecció la pregària del Cardenal Merry del Val: Jesús, mans i humil de cor, escoltau-me. Deslliurau-me’n, del desig de ser honorat, afalagat, aplaudit, preferit… Desliurau-me’n del temor de ser humiliat, corregit, calumniat, ridiculitzat, arraconat…
