Eduard Riudvets/Ciutadella – És més que una excel·lent novel·la, és també una profunda reflexió sobre la vida, la injustícia, la llibertat…
Ballar amb l’aigua, de Ta-Neishi Coates, és un d’aquests llibres que et remouen les entranyes, que posen sal a la ferida, que et capbussen dins un mar de dolor i indignació, de malenconia i tristor.
No debades és la primera novel·la d’un gran assagista que ha escrit articles i llibres sobre els afroamericans als EUA i la supremacia blanca. Però no us faceu una falsa idea. Ballar amb l’aigua no és una avorrida obra de tesi, ans al contrari és una novel·la apassionant, engrescadora, emocionant.
“Però ara que conec l’impressionant poder de la memòria, com pot obrir una porta blava entre un món i un altre…”
Vet aquí un dels paràgrafs inicials del llibre que bé pot servir-nos per introduir l’argument. En Hiram Walker va néixer esclau en una plantació de Virgínia que porta l’irònic nom de Lockless. El dia que van vendre la seva mare, en Hiram va perdre fins a l’únic record que en tenia. A canvi, però, va obtenir un estrany poder. Anys més tard, aquest do misteriós el salva de morir ofegat en el riu Goose. Llavors decideix fugir de la plantació.
Mirau que n’he llegit de novel·les que ens fan viure el sud esclavista dels EUA i les terribles conseqüències, però, amb la possible excepció de Beloved de Toni Morrison, cap m’ha impressionat tant com la que avui us coment.
Des dels camps de tabac de l’estat de Virgínia fins als perills del nord abolicionista, tot passant pel patiment enmig de terres salvatges, el periple del protagonista ens dibuixa un gran fresc sobre la societat esclavista, mentre ens dona tota mena de claus per entendre com aquesta enorme aberració fou possible.
“Perquè no és només l’esclavitud el que et té presoner, sinó una mena de frau, que pinta els seus executors com a guardians del portal, que mantenen a ratlla la salvatgia de l’Àfrica, quan en realitat són ells els salvatges, que són Mordred, que són el drac, vestits amb la roba de Camelot.”
Alhora, mentre ens fa viure l’abominació de l’esclavatge, també ens posa davant els ulls la lluita soterrada dels abolicionistes, el naixement de les idees polítiques que marcaran les dècades posteriors (sufragisme, socialisme, feminisme…) i les contradiccions d’un país dividit, “una casa dividida contra si mateixa”, que encara s’arrosseguen.
“En aquell moment vaig entendre (…) que la guerra secreta es feia contra alguna cosa més que els esclavistes de Virgínia, que no aspiràvem només a millorar el món, sinó a refer-lo de cap i de nou.”
És evident, ho he deixat clar des del principi, que Ballar amb l’aigua m’ha entusiasmat, la narració fascinant, els personatges tan complexos com versemblants, la referència a una figura històrica embolcallada de màgia (Harriet Tubman…) conformen una novel·la que t’atrapa des del primer moment i et manté lligat fins a la darrera paraula.
Ta-Neishi Coates aconsegueix immergir-nos-hi, ens implica, ens fa militar en la lluita per a l’abolició de l’esclavitud, ens aboca a participar en el “Subsol” (el famós ‘ferrocarril subterrani’) per alliberar els esclaus de les plantacions… En definitiva, una novel·la absolutament excepcional.
Després de tot el que us he exposat, crec que el millor és acabar la ressenya amb la cita de Frederick Douglass, l’escriptor abolicionista del XIX, que, sense cap mena de dubte, podria aplicar-se a l’autor de Ballar amb l’aigua.
“El meu paper ha estat el d’explicar la història de l’esclau. A la història de l’amo mai no li han faltat narradors.”
