Gustau Juan/Ciutadella – D’un temps ençà Menorca està de moda i diversos temes i problemàtiques de l’illa prou vegades troben ressò fins i tot als mitjans de comunicació peninsulars i estrangers, com és el cas de l’aeroport.
Així, a més de a la premsa local, a un mitjà de comunicació de Madrid hem pogut llegir que el nostre aeroport té una de les torres de control més antigues de l’Estat, que es va inaugurar el 1968 i que tenia una vida útil programada de fins el 2019, i la van “prorrogar” cinc anys més.
La solució que han trobat és prescindir de la torre a peu de pista i crear-ne una de “control remot”, de tecnologia moderna amb què es monitoritza l’entrada i sortida d’avions de manera digital.
Aquesta solució no és nova: es va provar a Alemanya fa poc més de vint anys, però a aeroports de no tant de tràfec com el de Menorca.
Com a banc de proves per aplicar el sistema a Espanya s’ha triat l’aeroport de Vigo, un aeroport que no ben arriba al milió de passatgers a l’any, una quarta part dels 3.900.935 que van passar pel nostre aeroport el 2022, amb un 11,6% més que el 2019; tot açò amb l’agreujant que el 90% d’aquest tràfec es concentra a “temporada alta”, és a dir, amb una elevadíssima taxa d’estacionalitat, tant en el nombre de passatgers com en les connexions, tret de Palma, Barcelona i Madrid.
A més d’altres problemes, com organitzar el sistema i preparar personal per fer-lo funcionar, aquestes dades duen a reflexionar, una vegada més, sobre la sostenibilitat a mig termini, de l’activitat en què es basa: el turisme .
Perquè el turisme és una taronja que avui té encara molt de suc a treure; i no sembla que les elits dirigents de la nostra societat, especialment les econòmiques, tenguin massa intenció de ni tan sols plantejar-se la possibilitat de cercar-hi una alternativa, ni que sigui parcial.
