Jaume Sastre Moll/Ciutadella – Quan no es disposa d’informació directe és molt difícil saber de quina manera es celebraven determinades festivitats en els pobles de Menorca. Escorcollant els registres de l’època, observem que les dignitats eclesiàstiques de l’illa (pabordes i oficials episcopals) i molts preveres eren de procedència mallorquina, el que fa intuir que les mateixes pràctiques religioses desenvolupades a la Seu de Ciutat i a les pobles mallorquines foren introduïdes, a petita escala, a l’església de Santa Maria de Ciutadella; més difícil és saber l’actuació i celebració de les festivitats religioses en cadascuna de les pobles menorquines.
Les tres celebracions religioses més importants de l’any , seguint el calendari litúrgic, eren les festes de Nadal, la celebració de la Pasqua i la festa del Corpus Xristi; uns esdeveniments que sintetitzen i resumeixen tota la Fe Catòlica: Naixement, Passió i Resurrecció de Crist, i l’exaltació de l’Eucaristia.
Filar com es celebrava la Festa de Nadal a Ciutadella de Menorca a finals del segle XIV i principi del segle XV no resulta fàcil, sobretot quan tan sols disposem de petites pinzellades informatives que hem extret de la fragmentada documentació existent a l’arxiu de la catedral de Mallorca.
Preparatius abans de la festa
La celebració de la festa de Nadal era un esdeveniment que congregava a l’interior de l’església una gran multitud de gent, per tat una de les primeres tasques del sagrista era manar netejar i ornamentar l’espai on es congregaria la gent. Així doncs, dies anterior a la festa manava escombrar el pis, cobert amb catifes d’espart o ràfia, regar el seu interior amb aigua mesclada amb vinagre per evitar els insectes, i adornar amb murta alguns llocs del seu interior. Moltes vestes dels escolans, dels diaques i preveres eren donats a netejar, tasca encarregada a “dones lavaneres” i després arranjades per costureres, treballadores que rebien el corresponent salari.
Alguns preveres, ajudats pels escolans, molien algunes barcelles de blat de xeixa amb el molí de sang (accionat per una bístia); amb la farina confeccionaven hòsties amb l’hostier, que introduïen en una fornal, generalment construït en una dependència de la mateixa església. Aquestes tasques requerien l’aportació de carbó, que algun traginer trnsportava i cobrava del procurador eclesiàstic, així com els feixos de murta que servien per ornar l’església i espargir al seu interior.
El sagrista solia adquirir d’un mercader (moltes vegades un jueu) una bona quantitat d’encens, que seria consumit dintre dels incensaris de coure i argent, per purificar l’altar i a la vegada minvar l’olor corporal de la multitud allà congregada. Els calces, copons i aixovar litúrgic era netejat i brunyit per la celebració eucarística.
El dia anterior a la festa, algú (generalment un esclau o una dona) granava novament el pis, ja que durant la vesprada tindria lloc un acte institucional important. Congregats els quatre jurats i els deu consellers que configuraven el Consell Municipal de Ciutadella, davant la presència del Governador, elegirien mitjançant el sistema d’insaculació, els nous càrrecs municipals que tindrien una duració d’un any.
Decoració de l’interior de l’església
La decoració de l’interior de l’església es reduïa al mobiliari existent en el presbiteri.
Un retaule pintat sobre una taula presidia l’altar. Al seu voltant, es disposaven els seients destinats al paborde i a l’oficial eclesiàstic, generalment de fusta. Altres seients, més senzills, a manera d’arquibancs proveïts de posts llevadisses, guardaven algunes partitures corals pels preveres assistents. A la nau central, a la part de l’Evangeli, s’hi havia disposat un banc per seure les autoritats municipals, elegides la vesprada anterior. La resta del públic assistent romania en peus, els homes d’estaments superiors davant, i les dones de famílies riques i de classe social més alta, assegudes en estormies de cuiro o d’espart portades prèviament pels seus servidors.
Totes les capells eren il·luminades amb ciris de cera, disposats en petits bancs de fusta, la majoria portats de la veïna Mallorca; mentre que les il·luminaries situades sobre l’altar eren de coure amb ciris obrats (és a dir, amb decoració).
Del sòtil de l’església penjaven sobre l’altar uns centenar de neules, confeccionades amb aigua i farina (exemptes de decoració) que donaven un aire festiu i alegre a l’acte de la missa major, oficiada pel paborde, màxima autoritat eclesiàstica de l’illa.
Pagament de salaris i almoines
Una vegada acabada la funció eclesiàstica, el sagrista pagava els salaris als diaques que havien ajudat en totes les tasques nadalenques, als escolans la soldada anual i al questor o recaptador d’almoines. Convidava amb un tassó de vi i codonyat als preveres que havien assistit a l’ofici, i donava els Diners de Nou als treballadors que aquell anys s’havien afanyat en la construcció o reparació de l’edifici. La recaptació de les almoines durant l’ofici de la missa solia ser la més quantiosa de tota l’any.
Durant aquests dies el sagrista de Ciutat de Mallorca enviava al baciner de Ciutadella (Antoni Pastor) uns papers de salsa (conjunt d’espícies fetes per un especiayre de Ciutat) perquè fossin repartides als baciners de les pobles de Ferreries, Mercadal, Alaior i Maó segons les seves aportacions dineràries i de formatges fetes durant l’any, diners que eren invertits en la construcció de la Seu. Papers que tramitava a través d’Arnau Gonella, questor de la Seu de Mallorca.
Regals a Nadal
Una pràctica introduïda a Menorca seria la de regalar animals de ploma per Nadal i cabrits per la festa de Pasqua. El tresorer de l’església va registrar en el seu llibre comptable la compra de capons i gallines per repartir per Nadal al bisbe i canonges, a l’advocat de l’església i a altres persones de rang benefactores.
Ara no poden certificar la mateixa pràctica a l’església de Ciutadella. Però el sagrista i procurador de la Seu, en dita festa, va regalar al procurador eclesiàstic de Ciutadella un bací de coure obrat per rebre les almoines dineràries dels feligresos; un recipient que feria sonar el metall de les monedes dipositades segons la seva quantia.
La devoció nadalenc
El tema de la Nativitat va ser una de les representacions pictòriques més freqüents a partir del segle XVI a tota Europa. Però durant l’Edat Mitjana, malgrat haver-hi algunes representacions, no fou un tema molt usual. En alguns menjadors i sales de les cases benestants mallorquines i menorquines apareix un tema que la documentació titula “Adoració dels Tres Reis d’Orient”, del qual, a l’actualitat, hi ha alguns exemples en els museus. És a dir, no eren Mags, com a l’actualitat pretenem, i segurament tampoc eren reis, encara que amb el seguici que els acompanyaven, així com les riqueses que donaren a la Família del Minyó, eren prou rics per considerar-los reis.
